El president del Govern, Pedro Sánchez, estudia la possibilitat de convocar eleccions generals el pròxim 29 de novembre en un escenari marcat pel rebuig de Junts als dos decrets d’habitatge que es voten este divendres en el Congrés. La formació catalana ha reclamat la retirada dels textos i l’elaboració d’una nova proposta.
El 29 de novembre figura entre les dates possibles en cas que finalment es produïra un avançament electoral. De moment, no s’ha formalitzat cap convocatòria, de manera que el calendari dependria del moment en què es decretara la dissolució de les Corts i es publicara el corresponent reial decret.
Junts ha anunciat el seu vot en contra dels dos reials decrets llei perquè considera que algunes de les mesures podrien reduir l’oferta d’habitatges de lloguer, incrementar els preus i dificultar l’accés a l’habitatge de les persones amb menys capacitat econòmica. La formació reclama al Govern un nou text.
L’Executiu, per contra, ha decidit mantindre les iniciatives i portar-les al Congrés. El Govern defensa que les mesures busquen frenar l’especulació, facilitar l’accés al primer habitatge, fomentar els lloguers assequibles i reforçar la protecció davant els desnonaments.
Un termini de 54 dies fins a les urnes
La data d’unes eventuals eleccions anticipades dependria del moment en què es formalitzara la convocatòria. La legislació electoral fixa un termini de 54 dies entre la publicació del decret de convocatòria i la jornada electoral.
Per tant, una convocatòria formalitzada durant els primers dies d’octubre podria situar les eleccions a finals de novembre. Un anunci polític no activaria per si mateix el calendari electoral, ja que el termini començaria amb l’expedició i posterior publicació del decret corresponent.
Mentrestant, el Govern manté la votació dels dos decrets. Podemos ha confirmat el seu suport a les iniciatives, mentre que Junts, PP i Vox han anunciat la seua oposició.
