El Fòrum Internacional de Compra Pública Alimentària de València ha reclamat més voluntat política, recursos suficients, canvis normatius i una estructura pública sòlida. Vol que estes mesures permeten transformar els territoris, reforçar l’agricultura camperola i familiar i millorar l’alimentació de la ciutadania en el dia a dia.
Estes peticions formen part del Manifest de València sobre compra pública alimentària vinculada a l’agricultura familiar i camperola. El document s’ha signat este divendres, després de dos jornades de treball que han reunit més de 150 persones. Han participat representants d’organitzacions camperoles, administracions públiques, universitats, organismes internacionals i entitats de la societat civil.
El manifest assenyala que ja existeixen coneixements i recursos per impulsar estos canvis. Segons el text, ‘comptem amb l’evidència científica, disposem de les ferramentes jurídiques i la societat civil està organitzada’. Per això subratlla que ‘no falten diagnòstics; fan falta decisions polítiques estructurals que convertisquen la compra pública alimentària en una política d’Estat dotada d’estabilitat i continuïtat més enllà dels cicles de govern’.
El document proposa un canvi profund en la manera d’entendre la compra pública d’aliments. Demana que ‘deixe d’entendre’s com un procediment administratiu i es convertisca en una política pública estratègica’. Esta política hauria de servir per orientar recursos cap a l’agricultura familiar i camperola, garantir preus justos, enfortir els territoris rurals i millorar l’alimentació de la ciutadania.
A més, el manifest defensa que estes compres públiques han de contribuir a reduir el malbaratament alimentari. També han de protegir els drets humans en les cadenes de subministrament, des del camp fins al plat, i donar estabilitat al sector productor.
Drets humans i paper de les administracions
El coordinador general de Mundubat, Antonio Montoro, ha insistit a situar els drets humans al centre de les polítiques alimentàries. Ha recordat ‘la importància del marc dels drets humans, i en especial, el que ens brinda la declaració de Drets del Camperolat (UNDROP per la seua sigla en anglés)’. Esta declaració arreplega tots els drets de les camperoles i els camperols, ‘com el dret a l’alimentació i l’accés a la terra a preus justos’.
Montoro ha subratllat que ‘necessitem posar el focus en el paper de allò públic en garantir l’exercici efectiu d’estos drets, en tant que garant dels drets humans’. Segons ha afegit, ‘per això estos esforços col·lectius com este Fòrum són essencials’.
El manifest integra també els aprenentatges de diverses experiències internacionals. S’hi inclouen casos de països com Brasil, Cabo Verde, Colòmbia, Indonèsia o l’Índia, entre altres. En estes zones, les polítiques públiques han utilitzat la compra d’aliments per donar suport a la xicoteta agricultura i, al mateix temps, garantir l’accés a l’alimentació de les comunitats locals.
Així mateix, el text arreplega experiències europees i municipals. Estes iniciatives han avançat en l’adaptació de la contractació pública, en la creació d’infraestructures logístiques i en la coordinació entre administracions i sectors productors. L’objectiu és fer possible que els aliments de proximitat arriben de manera estable a escoles, hospitals o residències.
Més enllà del preu més baix
El president de CERAI, Txaran Basterrechea, ha remarcat el potencial de la compra pública com a motor de canvi. Ha afirmat que ‘la compra pública alimentària és una ferramenta de desenvolupament: cada euro destinat als menjadors escolars, hospitals i residències pot contribuir a una alimentació saludable i a sistemes alimentaris més justos i sostenibles’.
Per aconseguir-ho, Basterrechea ha defensat que les administracions adapten els contractes. Segons ha explicat, han de ‘superar el predomini del preu més baix i garantir transparència sobre l’origen i les condicions de producció dels aliments’. Açò implicaria valorar altres criteris, com l’impacte social, ambiental i territorial de cada adjudicació.
El Fòrum de València considera que canviar les regles de la compra pública és clau per canviar el sistema alimentari. Planteja que estes polítiques podrien reforçar l’agricultura familiar, millorar la qualitat de l’alimentació col·lectiva i crear cadenes de subministrament més justes i sostenibles per al conjunt de la ciutadania.
