L’editorial valenciana Bamba ha anunciat la publicació d’Una espia en la casa del amor, de la francesa Anaïs Nin (1903-1977). Es tracta d’una de les seues novel·les més destacades dins de la literatura eròtica femenina. El llibre eixirà a la venda el 14 d’octubre i torna així a les llibreries espanyoles després de dècades fora de circulació.
Segons expliquen des de Bamba, esta edició servirà també per a començar a commemorar el 50 aniversari de la mort d’Anaïs Nin, que es complirà en gener de 2027. L’editorial vol aprofitar este llançament per a reforçar el paper de l’escriptora en el cànon literari del segle XX.
Bamba s’ha especialitzat en la recuperació d’autores considerades ‘oblidades’. En este marc, ha posat en marxa la col·lecció Biblioteca Anaïs Nin, amb la qual vol tornar a posar en circulació la seua obra narrativa i eròtica. Esta línia busca acostar estes veus a noves generacions de lectors, mitjançant edicions revisades i traduïdes de nou.
Recuperació de l’obra d’Anaïs Nin
La primera fita d’esta Biblioteca Anaïs Nin ha sigut una nova edició revisada de Delta de Venus, que Bamba ha publicat esta passada primavera. Ara afig Una espia en la casa del amor i té previst continuar amb els relats reunits sota el títol Dentro de una campana de cristal.
D’esta manera, l’editorial vol reconstruir un catàleg coherent al voltant de Nin, que permeta llegir-la més enllà dels fragments dispersos o de les edicions descatalogades. Estes noves publicacions busquen oferir versions actualitzades i accessibles, tant pel format com pel preu i la distribució, segons indiquen des de Bamba.
Anaïs Nin va nàixer en 1903 a Neully-sur-Seine, a França. Era filla del compositor Joaquim Nin i va mantindre amistat amb autors com Antonin Artaud i Henry Miller. Amb Miller va compartir una intensa relació eròtica i literària, en la qual també va tindre un paper destacat June Miller, esposa de l’escriptor.
La seua biografia està marcada per l’abandó del pare i per una vida itinerant. Durant anys va canviar de ciutat i de país fins a establir-se als Estats Units. Allí va escriure la major part de les seues obres de ficció entre 1940 i 1960, etapa considerada central en la seua trajectòria.
En 1940 va començar a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim. No obstant això, el gran reconeixement públic li va arribar més tard, gràcies a la publicació dels seus dietaris en la dècada dels seixanta del segle passat. Eixos textos li van donar fama mundial i la van convertir en una autora reivindicada per sectors del moviment feminista.
Mig segle després de la seua mort, Bamba subratlla la vigència de la seua figura. L’editorial assenyala que ‘poques escriptores del segle XX pareixen haver sobreviscut amb tanta força en l’imaginari contemporani’. Afig que Anaïs Nin ‘s’ha convertit en alguna cosa més que una escriptora: és un icone cultural que pareix resistir-se al pas del temps’.
La mateixa font remarca que, darrere de la imatge més coneguda de Nin, hi ha una obra literària de gran ambició. Recorda els seus diaris, París i Nova York, la relació amb Henry Miller o les seues històries amoroses, però insistix que ‘existix una escriptora d’extraordinària ambició literària l’obra de la qual mereix ser llegida més enllà de les etiquetes que han acabat acompanyant-la’.
Una espia en la casa del amor, traduïda per Lucía Navarro per a esta nova edició, és una novel·la d’alt component introspectiu. En ella, Anaïs Nin s’endinsa en les zones més secretes del desig. Aprofita l’experiència de l’amor per a explorar el plaer i la identitat personals.
La protagonista, Sabina, travessa habitacions, amants i ciutats com si fora una espia infiltrada en la seua pròpia vida. El personatge intenta conciliar les diverses versions de si mateixa que conviuen en el seu interior i que sovint entren en conflicte.
Actriu i ‘expressió de la complexitat de l’ésser’, Sabina és, en aparença, la dona d’Alan. Al mateix temps és l’amant de Philip, de Mambo, de John i de Donald. Però, segons descriu el text, en realitat és ‘una funambulista que tracta de mantindre l’equilibri entre el seu desig de llibertat i la por a l’abandó’.
Des de Bamba expliquen que Sabina ‘és una dona que no encaixa ni es conforma amb allò que el món espera d’ella’. Consideren que ‘la seua busca no és sinó el reflex lunar d’un anhel més profund: el de viure una vida desbordada i ensoñada, entregada al vertigen i a la revelació’. Amb esta lectura, l’editorial subratlla l’actualitat dels conflictes que la novel·la posa en joc al voltant del desig, la parella i la llibertat femenina.
