La Generalitat ha iniciat la revisió del Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova), que incorpora les conclusions de la dana de 2024 i eleva més d’un 60 % l’àrea considerada de risc en les zones inundables respecte a la cartografia anterior.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha presentat els resultats d’esta primera fase davant prop de mig centenar d’alcaldes i representants de municipis afectats per inundacions i d’altres localitats exposades a este risc.
A la presentació també han assistit el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, la secretària autonòmica de Mediambient i Territori, Sabina Goretti Galindo, i el director general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, Miguel Ángel Ivorra.
Entre els responsables tècnics ha destacat la presència de Félix Francés, cap del Grup d’Investigació de Modelació Hidrològica i Ambiental de la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha liderat la revisió junt amb tècnics de la Generalitat.
Calendari de tramitació i informació pública
El procediment establix que el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) publicarà demà divendres, 16 d’octubre, l’anunci de revisió del pla, moment a partir del qual s’obrirà el termini d’informació pública.
En paral·lel, la Generalitat notificarà la revisió als municipis afectats i a la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ), que ja ha participat en el procés tècnic. Després dels terminis d’al·legacions i informes, l’administració dictarà la resolució d’aprovació de la nova cartografia.
Durant la seua intervenció, Martínez Mus ha recordat que la dana ‘va evidenciar que la realitat de la inundació va superar els escenaris que reflectien les nostres cartografies de risc’. Segons ha detallat, l’estudi conclou que episodis d’esta intensitat es produïxen una vegada cada 1.000-2.000 anys.
‘Estos episodis són improbables, però no impossibles, i la planificació territorial ha d’estar preparada també per a eixos escenaris’, ha insistit el vicepresident. Per això ha defés que calia revisar les hipòtesis de partida, actualitzar dades i millorar les ferramentes d’anàlisi per a orientar millor les decisions.
Zones més afectades per les inundacions
L’estudi s’ha centrat en quatre àmbits especialment castigats per les inundacions de 2024: l’Alt Magre, el Baix Magre, els barrancs de l’Horta Sud i el Baix Túria, aigües avall de l’embassament de Loriguilla.
Els treballs de detall abasten 51 municipis, encara que els 85 inclosos en la relació facilitada per la Generalitat han sigut objecte d’algun tipus d’anàlisi. D’esta manera, s’ha buscat una visió global del risc en les zones amb més incidència.
L’estudi combina l’anàlisi de precipitacions extremes, cabals i modelització hidràulica amb les característiques del territori i el planejament urbanístic. A més, avalua possibles actuacions hidràuliques i de restauració hidroforestal per a reduir la vulnerabilitat.
Segons han explicat els responsables tècnics, en les zones d’interior també augmenta la perillositat, encara que l’increment és més moderat que en les àrees directament afectades per la dana.
La nova cartografia incorpora escenaris amb períodes de retorn de 25, 100, 500 i 2.000 anys i establix set nivells de perillositat. A partir d’estos nivells es definixen les restriccions i condicions d’ús en sòls potencialment inundables.
Per a millorar la representació dels episodis extrems, l’equip de la UPV ha analitzat 11.720 dades procedents de 1.090 pluviòmetres repartits pel territori valencià, fet que ha permés un mapa de risc més detallat i actualitzat.
El vicepresident tercer ha remarcat que els estudis ‘confirmen la necessitat d’intervindre en les conques de manera integral, combinant infraestructures hidràuliques com les obres d’encaixament que corresponen al Govern, restauració hidroforestal i solucions basades en la naturalesa’.
Segons ha afegit, ‘part d’estes últimes actuacions ja les ha assumides la Generalitat’, amb projectes com futurs parcs inundables i la neteja de canyars en zones estratègiques.
Integrar el risc en el planejament urbanístic
En la presentació s’ha advertit que la integració del risc d’inundació en el planejament urbanístic municipal ‘continua sent parcial i desigual’. Esta és una de les principals conclusions de la revisió tècnica.
Dels 74 municipis avaluats amb més detall, només 12 havien adaptat el seu Pla General Estructural a les exigències actuals. En 31 municipis, la gestió del risc se situa en fases avançades del desenvolupament urbanístic, quan moltes decisions territorials ja estaven preses.
Per este motiu, el vicepresident ha considerat necessari ‘avançar cap a criteris més homogenis i incorporar la prevenció des del principi’. Ha defensat que els nous plans urbans han de nàixer ja condicionats per les dades de risc d’inundació.
Segons ha explicat, durant la reunió hi ha hagut consens sobre la conveniència de prestar una atenció especial a les zones afectades per la dana i d’aplicar el principi de cautela quan les noves evidències revelen riscos que abans no estaven prou identificats.
Les noves dades oferixen als ajuntaments una base tècnica més precisa per a orientar les seues decisions urbanístiques i d’ordenació del territori. Així mateix, aporten a la Generalitat nous elements científics per a continuar la revisió normativa en matèria de prevenció d’inundacions.
Esta primera fase de treball s’ha centrat en els àmbits on la dana va posar de manifest majors necessitats d’actualització. La previsió és estendre progressivament l’anàlisi detallada a tot el conjunt de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’alinear el planejament territorial amb la nova realitat del risc hídric.
