L’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent (PSPV-PSOE), ha declarat davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana de 2024 que els avisos del sistema Es-Alert no han sigut útils per al municipi, perquè el primer missatge va arribar quan la localitat ja estava inundada i els veïns ja estaven rescatant persones pels seus propis mitjans.
En la seua declaració com a testimoni, Silvent ha assegurat que el dia de la dana no va rebre telefonades ni avisos previs d’emergències. Ha afegit que ningú del dispositiu autonòmic li va preguntar per l’estat del barranc del Poyo, un punt clau de risc d’inundacions a Catarroja.
Sense avisos útils i amb Catarroja ja col·lapsada
Segons el relat oferit davant el jutjat de Catarroja, la primera alerta Es-Alert va arribar a les 20.11 hores. En eixe moment, ha subratllat, gran part del terme urbà ja estava negada i la ciutadania s’havia organitzat per rescatar veïns atrapats en plantes baixes i cotxes.
Silvent ha explicat que no té constància que ningú del municipi rebera el segon Es-Alert, enviat a les 20.57 hores. Per això ha considerat que estos avisos no van ser ‘útils’ per advertir la població, ja que molta gent ja s’havia refugiat en l’Ajuntament i en plantes altes.
La responsable municipal ha recordat també declaracions prèvies de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, en què, segons ha dit, es va indicar que el temporal es desplaçava cap a Cuenca. En eixos moments, a Catarroja no plovia amb intensitat i, segons ha declarat, pensaven que ‘lo pitjor havia passat’.
Activació prèvia del CECOPAL i rescat veïnal
L’alcaldessa ha remarcat que Catarroja havia activat quatre dies abans un CECOPAL permanent. També havia posat en marxa un dispositiu coordinat per organitzar la resposta municipal durant l’emergència, segons les mateixes fonts judicials i municipals.
Malgrat eixa preparació, Silvent ha detallat que va ser cap a les 18.00 hores quan va rebre la telefonada del cap de la Policia Local. L’agent li advertia que el barranc començava a desbordar-se per la part més baixa del terme.
A partir d’eixe moment s’ha posat en marxa un pla de rescat impulsat sobretot pels propis veïns. En paraules de l’alcaldessa, ‘en qüestió de 10 o 15 minuts’ l’aigua ‘arribava a més de quatre metres’ en algunes zones.
Silvent ha relatat que molts rescats van ser ‘improvisats, amb llençols i cinturons’ que baixaven des de les plantes altes. Eren els propis residents d’eixos pisos superiors els que ajudaven a traure persones atrapades en baixos i garatges.
Comunicació tardana amb el Govern i la Generalitat
La declaració de l’alcaldessa davant la jutgessa ha inclòs també la descripció de la nit posterior al desbordament. Ha indicat que més de 200 veïns van quedar allotjats a l’edifici consistorial, on carregaven els telèfons mòbils mitjançant un grup electrògen.
Segons ha assenyalat, al voltant de les 04.00 hores de la matinada va poder telefonar a la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. En eixa conversa, Bernabé li va informar que efectius de la Unitat Militar d’Emergències (UME) es dirigien cap al municipi.
Silvent ha explicat igualment que el primer contacte directe amb la Generalitat va arribar el 30 d’octubre. Eixe dia va acudir al municipi l’aleshores secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, actualment investigat en la causa. Ha precisat que, segons li van indicar, Argüeso es va desplaçar ‘per ordre’ de la llavors vicepresidenta Susana Camarero per visitar la residència Parque Luz.
Sense ajuda externa sol·licitada i avisos per xarxes
L’alcaldessa ha admés davant la jutgessa que no va sol·licitar recursos externs durant les hores crítiques de la inundació. Ha justificat esta decisió perquè ‘no sabia a què s’enfrontaven’ i perquè, segons ha afirmat, ja estaven rescatant persones amb els mitjans disponibles.
Ha afegit que l’Ajuntament va avisar la població del desbordament del barranc a través de les xarxes socials a partir de les 19.00 hores. També ha oferit aportar al jutjat el xat de WhatsApp usat eixa nit, els missatges enviats a la ciutadania i el pla d’inundacions vigent el dia de la dana.
Sobre la situació viscuda entre les 20.11 hores i les 02.00 hores de la matinada, Silvent ha descrit que ‘l’aigua va continuar pujant, allò era com un riu desbordat amb molta força’. Durant tot este interval, segons el seu testimoni, ningú del CECOPI es va posar en contacte amb les autoritats locals.
La batlessa ha admés davant la jutgessa un fort sentiment d’incredulitat per la falta d’informació, malgrat ser la màxima autoritat municipal. Ha indicat que, a les primeres hores de llum del dia següent, nombrosos veïns es van acostar a l’Ajuntament buscant familiars.
En eixe moment es va començar a elaborar a mà un primer llistat de persones desaparegudes. Silvent ha declarat que van tindre la certesa de l’existència de víctimes mortals al voltant de les 04.00 hores de la matinada següent a la inundació.
La causa que instrueix el jutjat de Catarroja investiga la gestió institucional d’esta dana, en la qual van morir 233 persones fa quasi dos anys, i analitza el funcionament dels avisos d’emergència i la coordinació entre administracions.
