Durant la dana Adam d’octubre, Gandia ha evitat que els carrers arribaren a acumular un metre d’aigua. El sistema municipal de depòsits pluvials i bombeig ha reduït l’impacte de les pluges intenses.
La infraestructura inclou huit depòsits i 38 estacions de bombeig. En conjunt, el sistema pot emmagatzemar més de 31.000 metres cúbics d’aigua i millorar el drenatge dels carrers.
A més, un parc inundable de construcció recent pot retindre 36.000 metres cúbics. Està situat al barranc de Beniopa, que travessa el nucli urbà, i reté l’aigua inicial que arriba al barranc.
Durant l’episodi d’octubre, Gandia ha registrat més de 500 litres per metre quadrat acumulats. En només dues hores, la precipitació ha superat els 100 litres per metre quadrat.
Els depòsits no s’han pogut buidar fins que ha parat de ploure. Tot i això, han complit la seua funció. Sebas Gálvez, director general de Calidad Urbana y Servicios Básicos de Gandia, ha explicat: «Fue la diferencia de tener un metro de altura de agua en la calle a tener un palmo o dos».
Una xarxa connectada per a evacuar l’aigua
El sistema es va impulsar per a respondre a les inundacions recurrents de cada temporada de pluges. El seu origen es remunta a 2010, amb la concessió del servici d’aigua potable a Global Omnium i del sanejament a l’empresa mixta Actuacions Ambientals Integrals.
L’Ajuntament va incorporar a la concessió un Plan Director de Inversión, aleshores pioner, per a dissenyar depòsits pluvials i col·lectors. La inversió acumulada en estes infraestructures és d’uns 40 milions d’euros.
Sebas Gálvez ha detallat que tota la xarxa de clavegueram està connectada amb les estacions de bombeig. Segons ha explicat: «Todo el sistema de alcantarillado está conectado y 38 estaciones de bombeo, que transfieren el agua de un sitio a otro en momentos de lluvias muy intensas, recogen la primera agua sucia y evitan su acumulación en la calle».
L’aigua es conduïx als depòsits i, quan s’omplin, es gestiona el seu trasllat a la depuradora. Un dels huit depòsits també evita abocaments d’aigua contaminada al medi natural.
En lloc d’alliberar eixa aigua, la conduïx a la Estación Depuradora de Aguas Residuales (EDAR Gandia-La Safor) perquè reba tractament. Així, la xarxa combina el drenatge dels carrers amb la gestió de les aigües residuals.
El depòsit més gran està al Clot de la Mota, a la platja, una de les zones amb més problemes d’inundacions. En l’episodi de pluges de 2025, es va omplir i buidar quatre vegades, i va gestionar més de 40 milions de litres.
La quantitat equival aproximadament a 16 piscines olímpiques. En aquell temporal, la pluja va caure de manera intermitent, segons ha recordat Gálvez.
Planificació urbana i noves alertes
Gandia també ha incorporat la gestió de l’aigua a la planificació urbanística. La ciutat ha plantejat renaturalitzar barrancs i convertir-los en parcs fluvials amb zones de laminació.
Aquests espais poden oferir zones d’ús ciutadà i, alhora, retindre part del cabal dels barrancs. Un exemple és la Plaza del Agua, un espai d’oci i parc infantil construït sobre el depòsit pluvial del Clot de la Mota.
El consistori ja ha iniciat una segona fase del pla. Inclou dues basses de laminació més i dos nous depòsits pluvials.
A més, ha tret a licitació un sistema d’avisos amb sensors en les capçaleres dels barrancs i rius. La xarxa alertarà la ciutadania quan cresquen els cursos d’aigua.
