Més de 400 signatures de pacients i familiars de dones que van iniciar tractaments de reproducció assistida abans de la pandèmia i l’edat de la qual les deixa ara, dos anys més tard, fora del protocol per haver complit 40 anys, reclamen “justícia”. I aqueixa xifra, únicament correspon als qui s’han unit a aquesta petició a la província de Castelló. L’única de tota la Comunitat que, a més, no compta encara amb una unitat de Reproducció Assistida.
Són “úters buits amb somnis de ser mare que la pandèmia ens va arrabassar”, així, amb aquesta cruesa esquinçadora ho descriu Sara, nom fictici d’una dels centenars de dones que com tantes altres, a principis de la pandèmia ja havia visitat l’Hospital La Fe de València, derivada per l’Hospital de Castelló, després d’haver-la valorat com a candidata per a una possible fecundació in vitro. En el seu cas, va anar després de sotmetre’s a diverses inseminacions fallides i amb un diagnòstic d’“esterilitat d’origen desconegut”, relata.
Llavors, encara no tenia 38 anys, però ara, finalitzada una angoixant espera i amb l’acumulació de pacients en unes llistes ja per si mateix saturades a més de dos anys, es troba que ja no és apta per al tractament en la sanitat pública per haver complit els 40. Les alternatives: abandonar o recórrer a la sanitat privada i assumir un desemborsament econòmic que pot oscil·lar entre els 3.000 i els 7.000 euros comptant els tractaments hormonals i les intervencions.
Una situació visibilitzada per una denúncia sindical
És el problema que ha visibilitzat l’escrit que la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), ha elevat a la Conselleria de Sanitat per a reclamar que totes aquelles dones de la Comunitat Valenciana que van iniciar estudis i tractaments de reproducció assistida abans de la pandèmia i que s’han vist afectades per retards i/o la suspensió de les citacions a causa del coronavirus puguen sotmetre’s a tots els tractaments, inclòs el de Fecundació in vitro (FIV), malgrat superar en aquests moments el límit dels 40 anys.
“Tenim constància que existeixen nombroses dones que, encara que van iniciar procediments, estudis i tractaments relacionats amb la fertilitat abans de la pandèmia, quan tenien uns 37 o 38 anys, a conseqüència de les elevades llistes d’espera no han començat a ser citades fins a dates recents”, han explicat des de CSIF, que han lamentat que “el problema és que des de Sanitat, els comuniquen que, com ara ja tenen més de 40 anys no poden sotmetre’s a aquesta mena de tècniques a càrrec de la sanitat pública, per la qual cosa les deriven a la sanitat privada, la qual cosa suposa una greu discriminació”.
Des de CSIF han explicat que “la pròpia Ordre SSI/2065/2014, de 31 d’octubre, que modifica els annexos del Reial decret pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut estableix com a llindar màxim en el cas de la sanitat pública l’edat de 40 anys en el moment de l’inici de l’estudi d’esterilitat per als tractaments de reproducció humana assistida”.
Així, des de CSIF han reclamat “que es revisen els casos de totes les dones que eren menors de 40 anys quan se’ls va aprovar l’inici d’aquests estudis i a les quals ara se’ls estan denegant les següents fases dels tractaments per superar aquesta edat a causa de les llistes d’espera, que superen els dos anys en el cas de la província de Castelló”.
“Entenem que la dilació en el tractament no és responsabilitat de la usuària, sinó de la ineficàcia de l’administració, per la qual cosa demanem mesures perquè totes aquestes dones no es vegen afectades per l’anormal funcionament del servei sanitari ni abocades com a única opció a haver de sol·licitar un préstec i acudir a clíniques privades”, han remarcat des de CSIF.
