Una administració internacional per a Israel i Palestina

Deia en un article anterior, publicat en València Diari,que la guerra Rússia-Ucraïna haguera resultat increïble que passara a Europa, encara que siga la de l’Est, fa només cinc o sis anys. Deia també que ha (re)esclatat un altre conflicte més creïble, desgraciadament, perquè és l’enèsim esclat de la sèrie interminable de guerres o conflictes bèl·lics i permanents en l’Orient Pròxim i Mitjà.  

Però les explicacions irracionals donen per a molt, perquè hi ha, almenys, dos sentiments, dos creences o doctrines com són la religió i els nacionalismes intransigents que, amb la seua possessió de la veritat i el seu supremacisme, diluïxen l’enteniment i el raciocini. És la política dels sentiments i les emocions enfront de la política de la racionalitat.

Estem veient-ho en la guerra entre Israel i Hamas. Al·là per un costat i el sionisme expansioniste, acompanyat d’unes gotetes de Jahvé, per l’altre.  Quant més intenses són les creences, més en possessió de la veritat es creuen els creients, a través dels “apòstols” i els catecismes religiosos o identitaris. I menys valor té la vida terrenal, ja que el paradís i el cel estan sempre a l’espera. I a algú li ve bé això en termes de poder monetari.

Totes les guerres són odioses, perquè per a totes les discòrdies i discrepàncies hi ha solució a través del diàleg i la negociació. I de la raó. Però la que lliuren Israel i Hamas és molt cruel i salvatge, precisament per la falta de raciocini en els argumentaris i en les motivacions prèvies de cada contrincant. I és un exemple per a crear i organitzar accions intervencionistes per a la pau immediata, en este cas i en el d’Ucraïna, i per a la pau permanent.

El desarmament general, considerat en l’Agenda 2030, i des de fa molts anys, és un element i un projecte indispensable i una idea que deu estar per damunt de fronteres, de creences religioses i de credos identitaris. El desarmament hauria de ser assumit com una vacuna que evite virus, i la fabricació, venda i possessió d’armes hauria de tindre la consideració de delicte. L’armament només hauria de ser permés per a la persecució i detenció de delinqüents. I per a un cos armat per la pau i per a evitar i/o parar conflictes.

Algú va dir fa algun temps que l’OTAN, quan va caure el mur de Berlín i va desaparéixer el Pacte de Varsòvia, hauria d’haver integrat a Rússia i haver-se convertit en un exèrcit dissuasori de conflictes bèl·lics.

Però mentres eixa il·lusió o utopia es puga complir, ara a l’ONU se li hauria de donar o tindre el poder, amb el compromís de les grans potències i dels organismes internacionals, de parar el genocidi d’Israel contra els palestins. I proposar de seguida una administració internacional a Israel i tota Palestina, que fora de molt de temps i que demostrara que la pau, el benestar, la solidaritat i la llibertat són idees i fets superiors a les identitats nacionals i als éssers superiors.

L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la també “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor.

Però no és possible consentir que els seus dirigents, després de la cruel salvatjada dels creients de Hamas, estiguen fent amb el poble palestí el mateix que nazis, inquisidors i  creuats diversos feren amb ells. I apartheids ja n’han hagut prou. L’ONU i els organismes internacionals tenen molt a dir i més a fer.

Últimes notícies

Els bombers donen per extingit l’incendi forestal de Tuéjar després d’una nova reactivació

L’incendi forestal declarat el 15 de setembre a Tuéjar, que dissabte es va reactivar i va obligar a mobilitzar mitjans aeris i terrestres, ha sigut donat per extingit pels bombers després d’haver arrasat 835 hectàrees d’un paratge de la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria. La Delegació del Govern va descartar des del principi causes naturals i va assenyalar al factor humà, amb totes les línies d’investigació encara obertes.

La defensa de Salomé Pradas recorrerà l’arxiu de les queixes contra la jutgessa de la DANA

La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas, investigada per la gestió de la DANA, considera precipitat que el CGPJ haja avalat l’arxiu de tres queixes contra la jutgessa de Catarroja i anuncia recurs. Critica que no s’haja escoltat les víctimes ni el lletrat que denuncien la intervenció del marit magistrat de la jutgessa.

El dèficit comercial valencià supera els 1.100 milions malgrat l’alça exportadora

La Comunitat Valenciana ha registrat fins a juliol un dèficit comercial de 1.117 milions, tot i que les exportacions han crescut un 5,1 % fins als 23.611 milions. El dinamisme exportador se centra sobretot en el sector alimentari i en els béns d’equip, però les importacions han avançat encara més, un 11,2 %.

La valenciana Carmen Amoraga guanya el Premi de Novel·la Policia Nacional 2026

La novel·la 'En ese silencio', de l’autora valenciana Carmen Amoraga, ha guanyat el Premi de Novel·la Policia Nacional 2026, dotat amb 20.000 euros, entre 528 manuscrits presentats.

Cheste tornarà a tancar el Mundial de MotoGP en 2027 al Circuit Ricardo Tormo

El Circuit Ricardo Tormo de Cheste tornarà a acollir en 2027 l’últim Gran Premi de MotoGP. El calendari arrancarà en març a Tailàndia.

Cheste tornarà a tancar el Mundial de MotoGP en 2027

El Circuit Ricardo Tormo acollirà de nou en 2027 l’últim Gran Premi del Mundial de Motociclisme, que en 2026 també es tancarà a Cheste entre el 27 i el 29 de novembre.

Detingut un home per dotze robatoris amb força en negocis de Santa Pola

Un home de 45 anys ha sigut detingut com a presumpte autor de dotze robatoris amb força en establiments de Santa Pola. El jutge ha decretat la seua llibertat amb càrrecs després de la instrucció de la Guàrdia Civil.

Pérez Llorca carrega contra la comissió de la DANA i parla d’“instrumentalitzar el dolor”

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha acusat la comissió d’investigació de la DANA al Congrés d’“instrumentalitzar el dolor” i ha defensat que només el PP ha assumit responsabilitats polítiques. També ha descartat acollir menors migrants de Ceuta i ha qualificat la situació d’“invasió”.