Les graderies dels camps de futbol base estan cada vegada més plenes de progenitors que criden i insulten. Irrespectuosos fins i tot cap als seus propis fills, l’àrbitre, els altres companys, els rivals, l’entrenador… Pares i mares que s’obliden del vessant educatiu de l’esport, que els que juguen són xiquets i que a aqueixes edats el futbol és diversió i aprenentatge.
Així ho explica Ángel Jiménez, un dels responsables d’un projecte de l’Ajuntament de Màlaga per a acabar amb la violència en el futbol i convertir els clubs en un exemple de comportament on els insults i la violència no tinguen cabuda.
“La importància de la victòria en el resultat del partit és desmesurada i s’utilitza el que siga per a aconseguir-la. I a costa del que siga, de les emocions del teu fill, de la felicitat del teu fill i dels altres, del respecte a l’àrbitre. Si fa falta, es fan trampes , fins i tot des de xicotets se’ls anima a això i se’ls aplaudeix. Com tot val, calciguem a qui siga”, lamenta.
Ángel Andrés Jiménez, conegut com l’àrbitre de la pau, compta les experiències que ha viscut des de dins del camp: «He vist la violència des de totes les seues cares, des d’insults fins a amenaces i desitjos de mort».
Per això, va prendre la decisió que en el moment en el qual hi haguera més insults es retiraria de l’arbitratge. En la seua segona etapa com a àrbitre, en 2007, davant qualsevol situació de tensió va establir el seu propi protocol: primer parlar amb el delegat, després cridar a la Policia i finalment retirar-se del terreny de joc.
La seua visió de l’esport base és clara. Consisteix a transmetre valors d’honestedat i esportivitat als xavals. «Crec en el VAR: Veure, animar i respectar«, diu sobre l’ambient que hauria d’haver-hi en estos partits. «Vull que els xiquets m’ajuden quan m’equivoque perquè crec que així és com ha de ser la vida. Si vas creixent amb visió de respecte, és més fàcil construir el futur», diu.
Plataforma 090
José Urbano és tècnic de l’Ajuntament de Màlaga. Explica que van decidir crear a la plataforma com a resposta a la preocupació d’alguns pares que veien com els seus fills no jugaven en un ambient sa. El seu objectiu és formar clubs responsables. Van crear un sistema d’ambaixadors i els van formar perquè estudiaren el que veien en els camps.
Els ambaixadors es coordinen amb els clubs perquè estos al final siguen autònoms i estiguen implicats. Que creen un codi ètic i que entre tots s’aconseguisca erradicar la violència dels camps dels xiquets. «No som un òrgan sancionador, sinó com a mediadors», explica Urbano sobre la funció de la plataforma.
Així funciona la plataforma
Per este motiu, des de l’Ajuntament de Màlaga van decidir crear fa 2 anys una plataforma en la qual clubs, pares i mares, àrbitres i esportistes treballen junts per a conscienciar, crear un ambient segur i erradicar la violència en el futbol base dels camps municipals de la ciutat.
Segons expliquen en la web de la plataforma, el 90% de l’esport no professional a Espanya està associat al futbol. Expliquen que encara que la violència en els camps professionals decreix, augmenten els incidents en les graderies dels camps infantils.
El nom de la plataforma (090) fa referència a l’objectiu d’esta: 0 violències en 90 minuts. Això ho pretenen aconseguir emparats sota el marc de la legislació, però també amb la formació i per a això compten amb la col·laboració de Policia o psicòlegs especialitzats a conscienciar.
A més d’estes bases, els altres pilars del projecte són l’anàlisi per a identificar quins factors generen conflicte, la difusió per a implicar a tota la societat i el treball de camp destinat a actuar en els diferents camps amb assessorament professional.
La importància dels exemples
Tant Àngel com José insisteixen que és molt important l’exemple que els xavals veuen a casa. Tots dos coincideixen que en els partits complicats en les categories inferiors el focus està en la graderia.
«El cas més habitual és el de pares que es fan hooligans d’aqueix equip», explica Urbano. «Per a educar a un xiquet fa falta una tribu i els pares tenen molta importància en aqueix procés», afig Jiménez fent referència a un proverbi africà.
«Hi ha casos en què els xiquets no estan gaudint del joc«, és una afirmació en la qual concedeixen els dos. De fet, José Urbano ressalta el cas de xiquets que es veuen molt pressionats pel que ocorre en la graderia i que passen de rendir molt bé en els entrenaments a no saber què fer en el camp.
«No fa falta insultar perquè un xiquet perceba tensió en el camp, molts pares simplement donen instruccions i nosaltres intentem fer-los veure que, en realitat, no han ajudat l’equip», sentència.
Encara que de moment asseguren que tenen poc impacte, insisteixen que programes així, d’estendre’s, poden contribuir a pal·liar qualsevol violència en l’esport base per a construir un futur millor en tots els àmbits.
