Acomiada a 3.800 treballadors i eixirà d’Espanya el 29 de novembre

 

Deliveroo deixarà d’operar a Espanya el pròxim 29 de novembre. La multinacional britànica de repartiment de menjar a domicili ha comunicat aquest dijous la seua marxa, ja avançada a l’estiu, després d’acabar el procés de consulta interna entre els seus empleats, explica.

La decisió aconsegueix a uns «3.800 empleats«, al voltant de 100 persones d’estructura i la resta, repartidors (riders). Els treballadors han sigut inclosos en un procediment d’acomiadament col·lectiu, expliquen fonts coneixedores de l’ERE.

L’acord aconseguit reconeix la laboralitat dels riders i recull que els treballadors rebran una indemnització de 45 dies de salari per any de servei, amb una quantia mínima garantida de 1.000 euros en cas de no aconseguir aquest import mitjançant l’antiguitat i el salari.

L’empresa va anunciar la seua intenció d’eixir del país el passat estiu, poc abans de l’entrada en vigor de l’anomenada Llei Rider, que obliga a contractar laboralment els repartidors. La seua eixida s’explica també per una qüestió de competència en un mercat en el qual estava en desavantatge respecte a altres companyies, com Glovo i Uber Eats, entre altres.

Per a aconseguir i mantindre una posició de mercat de primer nivell a Espanya, va explicar Deliveoo, es requeriria un nivell d’inversió «molt elevat» amb un rendiment potencial «molt incert» a llarg termini que podria afectar la viabilitat econòmica del mercat per a la companyia.

 

«3.871 companys sense treball»

 

Gustavo Gaviria, portaveu de Repartidors Units, associació que defensa que els riders es mantinguen com a autònoms, reitera la connexió entre la nova legislació i el tancament de Deliveroo a Espanya declarava en el diari la Raó: “Hi ha condicions a nivell regulador que propicien l’eixida. Si arriben cinc empreses noves de repartiment a Espanya, és evident que no es van perquè no haja comprat. La ‘Llei Rider’ ha tingut un paper determinant en la no aposta dels inversors de Deliveroo per Espanya, deixant amb això a 3.871 companys sense treball, la perduda de treballs més massiva del sector fins al moment, mentre que entre les noves empreses Rocket, Gorillas i Gettir no creen juntes ni 1000 llocs”.

 

«Una taula de salvació per a molts durant la pandèmia»

 

«Volem donar les gràcies a tots els ‘riders’ i restaurants que han treballat amb Deliveroo a Espanya, així com als nostres meravellosos clients. L’empresa s’enorgulleix d’haver comptat amb alguns dels millors restaurants d’Espanya com a socis i d’haver col·laborat amb milers de riders que han treballat intensament per a portar als espanyols milions de deliciosos menjars des de 2015, fins i tot d’haver sigut una taula de salvació per a molts d’ells durant la pandèmia», ha explicat la plataforma de ‘delivery’. 

Deliveroo ha agraït el «talent» dels seus empleats als quals ha volgut «donar-los les gràcies pel seu compromís amb l’empresa i per tot el que han fet» en aquests anys en el mercat nacional.

Al juliol, la plataforma va explicar que aquesta proposta de posar fi a les operacions a Espanya reflectia la seua intenció de centrar les inversions i els recursos en els altres mercats en els quals opera, continuant amb el creixement de la seua xarxa de consumidors, de socis de restaurants i supermercats, així com de ‘riders’, i ampliant la seua quota de mercat tant en noves ciutats com en ciutats en les quals ja desenvolupa la seua activitat.

A més, va avançar que en el cas que es posara fi a les seues operacions s’asseguraria que els repartidors i els seus empleats disposara d’un adequat paquet de compensació que complisca amb totes les normatives i la legislació local. «Ens complau haver acordat paquets de compensació adequats tant per a ells com per als ‘riders'», ha assegurat aquest dijous.

Deliveroo, que opera actualment en 12 mercats de tot el món, abandona el mercat nacional on comptava ja amb més de 10.000 partners a Espanya, després que aterrara en 2015.

 

La nova llei de riders

 

El Ministeri de Treball i Economia Social, CCOO i UGT i les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme van aconseguir un acord el mes de març passat per a regular la situació laboral dels treballadors que reparteixen o distribueixen qualsevol producte a través de plataformes digitals.

En el text acordat es reconeixia la presumpció de laboralitat dels treballadors que presten serveis retribuïts de repartiment a través d’empreses que gestionen aquesta labor mitjançant una plataforma digital, en línia amb la sentència que va dictar el Tribunal Suprem el setembre de 2020, en la qual establia que els repartidors són treballadors per compte d’altri i no autònoms.

A més, l’acord, que se circumscriu al col·lectiu de repartidors, contempla que la representació legal dels treballadors haurà de ser informada de les regles que tanquen els algorismes i els sistemes d’intel·ligència artificial que poden incidir en les condicions laborals per les quals es regeixen les plataformes, incloent-hi l’accés i manteniment de l’ocupació i l’elaboració de perfils.

En concret, el text diu que es recollirà en l’Estatut dels Treballadors que les empreses hauran d’informar dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algorismes o sistemes d’intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l’accés i el manteniment de l’ocupació, inclosa l’elaboració de perfils.

Últimes notícies

Pérez Llorca defensarà en Les Corts la ‘normalitat’ i la reconstrucció després de la dana

Juanfran Pérez Llorca defensarà dilluns en Les Corts les polítiques del Consell per recuperar la normalitat del debat públic, l’estabilitat institucional i l’eficàcia de la reconstrucció després de la dana. El debat de política general servirà també per repassar la gestió d’esta legislatura i avançar els principals reptes i mesures de futur per a la Comunitat Valenciana.

La fàbrica de Ford Almussafes es consolida com a pol mundial d’innovació amb quatre premis en tres anys

La planta de Ford Almussafes ha encadenat quatre Henry Ford Technology Award entre 2023 i 2025 gràcies a projectes d’intel·ligència artificial aplicats a qualitat, pintura, ferramentes i producció.

L’Alzheimer ja es pot detectar prompte, però l’accés no és igual per a tots

La neurobiòloga Mara Dierssen alerta a Alfara del Patriarca que el diagnòstic precoç de l’Alzheimer ja és possible, però el Sistema Nacional de Salut encara no el garantix de manera homogènia i equitativa. També reclama abordar els dilemes legals i ètics que genera esta malaltia devastadora i creixent.

L’Audiència de Castelló absol Fernando Roig en el cas de factures falses de l’estadi de la Ceràmica

L’Audiència Provincial de Castelló ha absolt Fernando Roig i dos consellers del Villarreal CF dels delictes de falsedat pels quals havien sigut condemnats en juliol de 2024, en una causa sobre facturació falsa en les obres de l’estadi entre 2004 i 2005. El tribunal conclou que no queda provat que conegueren la trama ni que el club es beneficiara fiscalment.

Sant Agustí sera una plaça més verda i amb més ombra abans de l’estiu

L’Ajuntament de València ha iniciat la primera fase de la reurbanització de la plaça de Sant Agustí, que eliminarà el trànsit de pas, ampliarà l’espai per als vianants i sumarà arbrat i zones d’ombra abans del pròxim estiu.

Mompó i Catalá reclamen unitat i rapidesa per a reobrir el Teatre Principal de València

Vicent Mompó i María José Catalá aposten per deixar de costat els personalismes, coordinar institucions i implicar l’Ajuntament en la rehabilitació del Teatre Principal de València, tancat per motius de seguretat i amb una obra prevista d’uns 50 milions.

El Consell Valencià de la Joventut reclama que la vivenda centre el debat de política general

El Consell Valencià de la Joventut ha engegat la campanya 'Parlem de Joventut' per situar la vivenda, l’emancipació i l’ocupació juvenil com a eixos del debat de política general de Les Corts.

La Generalitat exigix que el tauleller entre en el nou decret anticrisi estatal

La consellera Marián Cano reclama al Govern central que incloga el sector tauleller en el nou decret anticrisi amb mesures específiques per a les indústries gasointensives, davant l’encariment del gas per la guerra a Orient Mitjà.