La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) s’ha dirigit al Ministeri de Sanitat per abordar de manera urgent la situació de deteriorament dels centres de salut a tot Espanya com a conseqüència del dèficit de personal, falta d’inversions i la situació de col·lapse generada durant la pandèmia i que ara llasta el seu funcionament.
Des de CSIF, consideren que els centres de salut afronten la represa de les cites presencials i les campanyes de vacunació en «precari i sense garanties suficients per a oferir els nivells de qualitat assistencial que requereixen els ciutadans».
El covid va demostrar que «no estàvem preparats per a afrontar una crisi d’esta magnitud, en gran part per les retallades aplicades en la sanitat durant els últims anys. I ara que la pandèmia està evolucionant de manera positiva, veiem que els centres de salut s’han quedat ‘tocats’ i no es troben a punt per a recuperar la normalitat».
Llistes d’espera de fins a 15 i 20 dies en Atenció Primària, sobrecàrrega de treball, pacients que acudeixen sense cita prèvia amb problemes de salut, baixes de personal sanitari per esgotament o covid persistent, deteriorament d’infraestructures i instal·lacions i en l’horitzó per tal de milers de contractes de reforç (aproximadament 50.000) que previsiblement finalitzaran a final d’any. A això se suma el tancament progressiu dels ‘vacunòdroms’ amb el que esta tasca es traslladarà també als centres de salut.
Davant d’esta situació i les queixes de CSIF, el ministeri ha anticipat les dates als sindicats de les tres taules específiques sobre Atenció Primària, temporalitat i condicions laborals, per als pròxims dies 4, 11 i 18 de novembre, que portaven anunciades des de febrer. A més, CSIF es dirigi al l’Defensor el Poble perquè també avalue la situació.
Les últimes dades de la Seguretat Social ja indiquen que la Sanitat ha destruït 13.311 llocs de treball durant el mes de setembre, el que «ens sembla una gravíssima irresponsabilitat tenint en compte les dificultats que encara travessa el Sistema Nacional de Salut». «Estes dades tornen a posar de manifest les debilitats del nostre sistema, l’envelliment de les plantilles i la precarietat en l’ocupació que afecta serveis fonamentals que rep la ciutadania».
Insuficient oferta de places de Formació Sanitària Especialitzada
D’altra banda, «veiem amb preocupació la insuficient oferta de formació sanitària especialitzada: 10.634 places, un 3,8 per cent més que l’any anterior i molt lluny del 20 per cent», que reclamen des de CSIF. A més, en el cas concret de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, tot i continuar sent la que major nombre de places concentra es redueix en dos respecte a l’any passat (2.336 places davant les 2.338 de la convocatòria 2020-2021).
A això s’afegeix el percentatge de renúncies a la plaça adjudicada que este any ha augmentat en esta especialitat (2,41% segons dades de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària) a causa de l’adjudicació de places exclusivament telemàtica, «un sistema que no ha permés a les persones aspirants triar en temps real la plaça».
Així mateix, cal tenir en compte que Espanya està per sota de la majoria dels països del nostre entorn, presentant una ràtio en Atenció Primària de personal mèdic i d’Infermeria per 1.000 habitants de 0,77 i 0,66 respectivament, no havent sofert pràcticament canvis en els últims deu anys i que, en el cas del personal facultatiu, està molt allunyada de les taxes d’altres països com Portugal (2,6), Irlanda (1,82), Països Baixos (1,61), Àustria (1,56) i França (1,42).
Igualment, hi ha un dèficit de tutors de formació especialitzada, tant per la manca estructural en les plantilles de professionals, com per l’escàs reconeixement. A esta circumstància se suma l’elevada mitjana d’edat d’este col·lectiu, amb una previsió de jubilacions elevada en els propers 5 a 10 anys.
Des de CSIF, assenyalen que «per assolir la mitjana europea caldria comptar a casa nostra amb 9500 professionals més de Medicina de Família, tenint en compte a més que es jubilaran entre 4000 i 5000 efectius en els pròxims 10 anys«.
Així mateix, hi ha un dèficit de 28.217 professionals d’Infermeria en Atenció Primària i d’altres milers procedents d’altres col·lectius (TCAI, fisioterapeutes, administratius), de manera que el pressupost que necessitaria invertir-se en RRHH per a Atenció Primària seria entre les dos categories «més de 1.300 milions d’euros per aconseguir les ràtios de la UE, xifra a la qual caldria sumar el pressupost necessari per a la resta de categories que treballen en este nivell assistencial (llevadores, fisioterapeutes, treballadors socials, TCAI, personal administratiu, etc.). En resum, fan falta més de 38.000 professionals en Atenció Primària».
Pel que fa a la despesa sanitària en Atenció Primària, este es va reduir en un 13 per cent entre 2009 i 2018 (Informe Amnistia Internacional: «L‘altra Pandèmia. Entre l’abandonament i desmantellament: El dret a la Salut i l’Atenció Primària a Espanya», febrer 2021) desatenent les recomanacions d’organismes internacionals que recomanen arribar al 25 per cent de la despesa sanitària total. La despesa sanitària pública per habitant a Espanya es trobava en 2018 més del 15 per cent per sota de la mitjana de la Unió Europea.
En la mateixa línia, els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2022 no tenen la inversió necessària per al Marc Estratègic d’Atenció Primària (AP), ja que «seria necessari invertir més de 1.600 milions d’euros (10 vegades més del previst) l’any que ve, al que caldria sumar el pressupost necessari en RRHH per a assolir la mitjana europea, segons una anàlisi realitzada per CSIF sobre el marc pressupostari de la Sanitat».
Així, denunciem que per 2022, el pressupost que es destinarà a AP és un 2,6% de tot el pressupost destinat a política sanitària, tenint en compte a més que segons dades de l’estadística de despesa sanitària 2019, publicat el març de 2021 per al Ministeri de Sanitat, la despesa sanitària mitjà destinat a Atenció Primària per les CCAA és 14%, «molt lluny» del 25% demandat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els organismes internacionals.
Els PGE tampoc recullen el dèficit actual de professionals ni la necessitat de dimensionar les plantilles «per equiparar-nos a la resta de països europeus». «Sense un finançament adequat no es van a cobrir els recursos necessaris per a garantir l’accés al dret a la salut de la ciutadania». «La infradotació d’este nivell assistencial ha provocat que augmenten les llistes d’espera i es reduïsquen els temps mitjans de consulta i l’atenció domiciliària».
Abordatge urgent de la reforma estructural de l’Atenció Primària
Des de CSIF, «hem reclamat al Ministeri de Sanitat la necessitat de la implantació del Marc Estratègic per a l’Atenció Primària i Comunitària, tal com va ser acordat en el si del Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut l’abril de 2019″.
En este document es reconeix «la necessitat urgent de realitzar canvis i millores en planificació, organització, finançament i recursos humans i materials: enfortir el paper de governança de l’ Consell Interterritorial sobre l’Atenció Primària, consolidar una nova política financera i de recursos humans, millorar la qualitat i la coordinació de l’assistència, i l’impuls de la investigació i formació, entre altres punts».
