El nou negoci dels okupes consistix a habitar edificis nous o recentment rehabilitats. El seu objectiu ja no són els edificis vells o abandonats, sinó tot el contrari. Les bandes organitzades han trobat el nínxol de negoci perfecte per a subornar els propietaris: assaltar els seus edificis dies abans de l’entrega de les claus als compradors.
D’esta manera, els okupes saben cert que el promotor els pagarà la quantitat de diners que demanen per anar-se’n, ja que de no fer-ho, suposaria la seua ruïna: Haurien de cancel·lar totes les vendes i perdrien una gran quantitat de diners. A més, el llarg procés judicial per a fer fora els inesperats inquilins suposaria una pèrdua de temps que no els beneficiaria.
«No ens ho podíem ni creure»
El ‘modus operandi’ de les bandes no consistix a ocupar ells mateixos els edificis, sinó a buscar persones a qui pagar per a que ho facen, fins que aconseguisquen els diners que volen. Carlos Pradas, aparellador de Promocions Perelló, de Mallorca, explica el seu cas al diari ‘El Confidencial’: «No ens ho podíem creure, havíem posat els comptadors de llum el divendres i el diumenge ens havien ocupat l’edifici. Estava clar que cap d’ells havia entrat per a quedar-se a viure i tampoc eren els caps. Són gent als qui les bandes paguen uns diners per ficar-se a la casa i atrinxerar-se fins que es cobre l’extorsió», relata.
«Què fas en un cas com este? Som una empresa xicoteta, tanquem una promoció cada any i mig. Si esperes al juí, a part de què has de cancel·lar les vendes, t’arrisques al fet que els okupes arrasen amb tot l’edifici. Els caps, d’ètnia gitana, ens van amenaçar a ficar a altres branques de la seua família en els pisos si no pagàvem. No ens en va quedar una altra. Es va negociar el millor que es va poder, un estira-i-afluixa amb el preu i, finalment van marxar en cotxes d’alta gamma que tenien aparcats a peu de carrer. En una casa usada no ho tenen tan clar, però en una obra a punt de ser donada saben que este promotor carregarà amb l’extorsió», explica Pradas.
«Ho tenen controladíssim»
Tal com explica Fernando Moliner, membre de la junta rectora de l’Associació de Constructors d’Espanya (APCE), es tracta d’un fenomen cada volta més present. Ocupar vivendes justet abans de la seua entrega no deixa de ser un subproducte més de la indústria del moviment okupa, que cada volta està més professionalitzat. «Coneixen els horaris de treball, les dates de finalització, ho tenen controladíssim. És una indústria delictiva, estem molt preocupats», assenyala.
Per la seua part, Luís Martí, president de l’Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears (Proimba), denuncia esta situació i reclama un canvi de legislació urgent: «El temps que passa entre que una promoció està a punt per a entregar-se i es completa la tramitació burocràtica és un caramel per als okupes, una ganga. Eixa gent ho sap i és urgent posar-li remei: cal acurtar els tràmits i modificar la llei per a que es castigue durament este delicte», demana.
El secret: xiquets i iaios
A més, un dels seus secrets a l’hora d’intentar allargar el procés, és afirmar que allí viuen xiquets o persones majors. «Al dia següent, ja tenien posat un estenedor amb roba de xiquet en la terrassa, estora en la porta, un va penjar un dibuix escolar en l’entrada, hi havia patinets, teles en forma de cortina en les finestres…», relaten des de Promocions Perelló. D’eixa manera, paralitzen el procés de desnonament i fan que vinguen els servicis socials.
I és que el fenomen de l’ocupació està vivint uns canvis que l’allunyen molt de la seua manera de fer de fa uns anys. Abans, l’objectiu principal d’ocupar una vivenda era viure en ella el màxim de temps possible, fins que un jutge dictara una ordre de desnonament. En canvi, ara el que pretenen eixes bandes és exigir un rescat, a canvi d’abandonar els edificis.
