La missió DART, que constitueix el primer assaig de defensa del planeta davant l’impacte d’un asteroide, va aconseguir impactar la passada nit contra la superfície de l’asteroide Dimorphos, a uns onze milions de quilòmetres de la Terra.
Segons va informar la NASA, la nau, que mesura aproximadament el que un frigorífic o una màquina expenedora, es va estrellar a una velocitat de 6,4 quilòmetres contra el meteorit, de 160 quilòmetres de diàmetre. Dimorphos gira entorn d’un altre asteroide més gran anomenat Didymos, de 780 metres de diàmetre, en un sistema doble.
«Aquesta nit els terrícoles podran dormir millor», deia mitjà de broma Elena Adams, l’enginyera de sistemes de DART, la missió de la NASA per a estavellar una nau contra un asteroide. Era poc després que l’objecte desenvolupat pel Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins impactara un xicotet cos celeste a milions de quilòmetres del nostre planeta.
«La nostra primera missió de defensa planetària ha sigut un èxit» va celebrar. L’objectiu era estudiar com es pot canviar la trajectòria d’un asteroide que es dirigeix cap a la Terra amb potència catastròfic.
És un assumpte que ha fascinat a la ciència-ficció i que ha arribat fins a l’imaginari col·lectiu amb pel·lícules com ‘Armageddon’ o la més recent ‘No mires arriba’. Però que, al seu torn, és tan real com el propi univers.
Fa 65 milions d’anys, un meteorit amb un diàmetre de deu quilòmetres es va estrellar en el que hui és la península de Yucatán i va provocar una destrucció generalitzada en tot el planeta. Va extingir bona part de la flora i la fauna, inclosos els dinosaures.
Cap d’aquests asteroides constitueix un perill real per a la Terra. Amb aquesta missió, la NASA assaja si és possible desviar la trajectòria de meteorits amb possibilitats d’impactar contra el planeta.
No obstant això, encara queda temps per a conéixer si la missió ha sigut un èxit. Els científics hauran d’esperar dies o setmanes per a comprovar si la nau, la construcció de la qual ha suposat la inversió de 330 milions de dòlars, ha aconseguit el seu objectiu: alterar l’òrbita de l’asteroide.
«En els pròxims dos mesos tindrem una confirmació exacta de quin és el canvi que s’aconsegueix», va assegurar Adams. Les imatges que hi haja de l’impacte i del seu resultat serviran per a aconseguir més informació sobre la composició de l’asteroide i el resultat de la missió. Els científics esperaven que l’impacte haguera provocat un núvol d’enderrocs d’entre deu i vint metres d’alt, en funció de la composició del meteorit.
Es creu que l’impacte pot haver provocat un cràter i haver llançat fragments rocosos a l’espai: el deixant serà analitzat per a saber més sobre la composició del meteorit.
Fins ara, segons els mesuraments des de la Terra, tardava 11 hores i 55 minuts a completar una òrbita. S’espera que ara ho faça set minuts més ràpid i que s’acosta cap a l’asteroide més gran.
La NASA no ha localitzat cap objecte que puga representar una amenaça contra la Terra en els pròxims cent anys.
