5.4 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

Sanitat inicia les obres del centre sociosanitari Roís de Corella de Gandia

 

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló; i l’alcaldessa de Gandia, capital de la Safor (València), Diana Morant, han anunciat este matí de dimecres que les obres del centre integral de Salut Roís de Corella han començat ja.

 

L’anunci ha estat fet durant la visita que ha fet este dimecres la consellera al solar que albergarà la infraestructura sanitària i a on han estat acompanyades per diferents regidors de l’Ajuntament, els portaveus de les forces municipals representades al consistori, i tècnics municipals.

 

Durant el recorregut, Ana Barceló ha assenyalat que «es tracta d’un projecte molt ambiciós perquè anem a dotar la localitat de Gandia de més recursos assistencials, més especialitats, i sobretot perquè anem a comptar amb un edifici específic destinat a Salut Pública, que ha estat una peça fonamental durant la pandèmia».

 

Les obres acabaran l’estiu del 2023

A demés, Barceló ha assenyalat que «este centre reunix evidentment molts dels principis que recull la Llei de Sanitat com són la Salut Pública, Assistència Sanitària, i també aposta per una cosa que és fonamental, la Salut Mental».

 

Les obres, que s’han adjudicat per 15.351.048,59 euros, contemplen la construcció d’un centre de salut integrat que tindrà una superfície construïda de 6.935 m2, distribuït en quatre plantes; un centre de salut pública amb casa del pacient i escola de salut, que tindrà una superfície construïda de 2.248,62 m2, i es distribuirà en tres plantes.

 

També hi haurà un aparcament al soterrani per a ús de personal sanitari que tindrà una superfície construïda de 4.331,07 m2, i un espai exterior destinat a parc de la salut de 3.800 m2. Els treballs tenen un termini d’execució previst de 30 mesos pel que està prevista l’obertura de la infraestructura durant l’estiu de 2023.

Últimes notícies

La compravenda de vivendes en la Comunitat va pujar un 1% al setembre i el preu va escalar un 13,8%

La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va repuntar al setembre un 1% fins a 9.097 operacions. El metre quadrat es va encarir un 13,8% i els préstecs van créixer un 13,5%.

Cel buidat i màximes a l’alça, amb vent fort en el nord de Castelló

Cel poc nuvolós o buidat este dijous, amb mínimes a la baixa i gelades febles a l'interior. Les màximes pujaran i el nord de Castelló tindrà vent fort.

Les Corts voten la investidura de Pérez Llorca amb el suport de Vox en l’aire

Les Corts celebren el ple d'investidura de Juanfran Pérez Llorca en substitució de Carlos Mazón. Vox decidirà el seu vot després del discurs i el seu suport és clau.

Atzeneta del Maestrat ha registrat ratxes de 63 km/h i Morella de 56 km/h

L'interior de Castelló ha concentrat les ratxes més intenses de la jornada, amb 63 km/h a Atzeneta del Maestrat i 56 km/h a Morella. L'avís groc per vent del nord-oest seguix actiu fins al matí del dijous en diferents punts de la província.

La dana d’octubre va disparar en 2024 la factura per catàstrofes a Espanya fins a 11.330 milions

La factura per catàstrofes a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions, més del doble que en 2023, per l'impacte de la dana d'octubre. El cost assegurat es va disparar i el colp econòmic va aconseguir també al PIB i a les emergències.

Controlat l’incendi sense ferits a l’hospital Saint Lucia de Cartagena; demanen auditar la seua façana ventilada

El foc s'ha iniciat en una terrassa, s'ha propagat per la façana pel vent i s'ha controlat en 20 minutos, sense ferits. S'han evacuat 113 pacients i sindicats i PSOE han demanat auditories i retirada de materials inflamables.

El Consorci de Compensació d’Assegurances supera els 4.000 milions en indemnitzacions per la DANA

El Consorci de Compensació d'Assegurances ha superat els 4.000 milions en pagaments per la DANA. Ha gestionat el 98,3% de 250.946 sol·licituds i manté 4.276 pendents.

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla