Tabarca, l’illa valenciana sense contagis que no comença la desescalada amb la Fase 1

Tabarca

Imatge de l’illa de Tabarca | Flickr

 

Els 72 veïns confinats des de fa 50 dies en la minúscula Tabarca, l’illa poblada més xicoteta d’Espanya, en la comarca de l’Alacantí (Alacant), viuen amb tranquil·litat la desescalada, sense sentir-se ofesos per la seua exclusió del reduït club de les quatre illes que avancen a hui l’obertura d’algunes restriccions, amb la fase 1.

 

Sense contagis per la COVID-19 i doblement aïllats, perquè el trànsit de persones està prohibit amb la península des de què es va decretar l’estat d’alarma, Tabarca no està inclosa entre les illes que des de hui passen a disfrutar d’un règim més obert, com sí que ocorre amb les canàries de la Gomera, El Ferro i La Graciosa, i la balear de Formentera.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Amb 0,3 quilòmetres quadrats de superfície i a només quatre quilòmetres en línia recta del cap de Santa Pola, Tabarca depén de l’ajuntament de la ciutat d’Alacant com una pedania o partida rural més, i els seus 72 veïns no tenen pressa per a desescalar abans que tot el territori valencià.

 

«Ningú ha protestat» per no avançar la tornada a la normalitat com les quatre illes, segons la presidenta de l’associació de veïns Illa Plana de Tabarca, Carmen Martí. «La gent està tranquil·la i l’única cosa que s’ha fet és preguntar a l’agent de la Policia Local que ens aclarisca les fases i com s’aplicaran en l’illa», ha continuat en referència a l’únic funcionari públic en l’illa les 24 hores del dia, al costat d’un infermer.

 

Els dos atenen les necessitats dels habitants, molts d’ells majors, encara que també hi ha algunes famílies amb xiquets que van arribar a l’illa just abans de l’obligat confinament perquè ja s’havien suspés les classes escolars.

 

Tabarca no té pressa per a desescalar

Martí ha relatat que els veïns no tenen excessiva pressa per la tornada a la normalitat perquè en Tabarca no hi ha supermercats ni tampoc importa massa avançar l’obertura de les terrasses, ja que no hi ha públic de fora al que atendre. A demés, els seus habitants ja disfruten de la relativa normalitat que suposa poder «passejar i parlar amb els veïns».

 

«La Graciosa és la més pareguda a Tabarca de les quatre illes de la fase 1 perquè és xicoteta, però es diferencia de nosaltres, ja que sí que és un poblet que ha conseguit tindre la seua independència administrativa amb 600 veïns, una regidora i ajuntament», ha destacat la portaveu veïnal.

 

«Allí tenen farmàcia, un supermercat, comerços i, fins i tot, un col·legi, mentres que nosaltres no, i depenem per a tot d’Alacant», ha prosseguit. Segons Martí, ara la major preocupació en Tabarca està en el fet de què es done permís per a adequar els restaurants de cara al pròxim estiu i, per a això, demanen que puguen arribar els propietaris i treballadors dels establiments amb material i productes per a tindre-ho tot preparat en el moment en què s’autoritze l’arribada de turistes i visitants.

 

L’única excepció a la prohibició d’entrar o eixir de Tabarca és un servici setmanal de llanxa-taxi cada dimarts per a que un màxim de sis facen gestions de primera necessitat durant algunes hores en Santa Pola, en la mateixa comarca, com adquirir aliments o medicines.

 

A demés, una altra embarcació, la xicoteta Santa Maria, acudix tres voltes per setmana per a faenes de manteniment i la retirada de residus, i una quarta volta exclusivament per al transport d’aliments prèviament encarregats.

Últimes notícies

Justícia elevarà el pressupost de 2026 fins als 613 milions amb un increment del 5,6 %

La Conselleria de Justícia, Transparència i Participació disposarà en 2026 de 612,9 milions d’euros, 32,7 milions més que en 2025, per avançar cap a un model judicial més modern, àgil i eficient, en un context d’infrafinançament estructural.

Mora una dona de 61 anys en un greu accident de trànsit al centre d’Alcoi

Una dona de 61 anys ha mort este dimecres a migdia en un atropellament al centre d’Alcoi després que un cotxe col·lisionara, arrancara dos arbres i impactara contra ella. Una altra dona de 79 anys ha resultat ferida amb politraumatismes i ha sigut traslladada a l’Hospital d’Alcoi.

El pressupost dana de 2026 destina 445 milions per a impulsar la recuperació i tancar la reconstrucció

El vicepresident tercer del Consell, Vicente Martínez Mus, anuncia que el pressupost dana de 2026 inclou més de 445 milions, dins d’unes comptes de 1.100 milions, per a culminar la reconstrucció després de les riuades de 2024 i reforçar la prevenció davant fenòmens extrems.

El CSN eleva a nivell 2 un incident a la central nuclear de Cofrents del 2 de maig

El Consell de Seguretat Nuclear ha classificat com a incident de nivell 2 a l'escala internacional el sucsés ocorregut el 2 de maig a la central nuclear de Cofrents, relacionat amb el funcionament anòmal de huit vàlvules d'aïllament de vapor, sense conseqüències per a persones ni medi ambient.

Un club de futbol base investiga un possible espectacle eròtic en una festa amb menors

El CB Bonrepòs i Mirambell ha obert una investigació interna per aclarir si en una celebració del seu equip juvenil en una instal·lació municipal es va fer un espectacle eròtic amb menors presents i ja ha pres mesures cautelars.

Pérez Llorca anuncia una línia rècord de 50 milions per a modernitzar el camp valencià

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Carlet la major línia d’ajudes de la història de la Comunitat Valenciana per a modernitzar explotacions agràries, dotada amb 50 milions d’euros i amb especial suport a jóvens i zones rurals.

La castellonenca Sara Monforte continuara al banquet de l’Espanyol fins a 2028

L’entrenadora castellonenca Sara Monforte amplia el seu contracte amb el primer equip femení de l’Espanyol fins al 30 de juny de 2028, després de consolidar el conjunt perico en la Lliga F amb una permanència solvent.

Pérez Llorca demana deixar de costat l’estratègia política i centrar-se en l’educació

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, insta els sindicats docents a no alçar-se de la taula de negociació i defensa que l’acord és possible si es deixen de banda les estratègies polítiques i s’atén el que és important: l’educació pública.