El vicealcalde de València i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i el regidor d’Agenda Digital, Pere Fuset, han informat este dissabte d’un projecte pilot smartcity amb què l’Ajuntament de València ha començat a sensoritzar 262 contenidors de residus sòlids. En concret són ja 135 contenidors de vidre i 127 d’envasos lleugers ubicats en les zones tant dels Pobles del Nord, com els Pobles del Sud en el que suposa el primer projecte pilot per a avançar en la gestió intel·ligent dels residus sòlids de la ciutat.
Fuset ha explicat que «gràcies a l’ús de sensors les empreses de recollida poden monitoritzar en temps real l’estat d’ompliment dels contenidors, evitant desbordaments innecessaris i obtenint informació útil per a adaptar les seues rutes de recollida». D’esta manera, el regidor d’Agenda Digital ha explicat que «amb esta iniciativa pilot de digitalització obrim la porta a una gestió smart dels residus sòlids en València, afavorint una optimització dels recursos, una millora de la informació per a la presa de decisions i una reducció de les emissions i les molèsties generades pels desplaçaments».
Els sensors, ubicats en els mateixos contenidors, informen sobre el percentatge de capacitat disponible de cada unitat i de l’estat de la seua bateria i la temperatura. Tenen una vida útil de deu anys i funcionen amb tecnologia d’ultrasons. A través de la connectivitat mòbil estos sensors enllacen amb la plataforma de gestió de residus integrada en la plataforma ‘smartcity VLC’ i les seues dades es representen en el sistema d’informació geogràfica municipal.
Més de 200.000 mesuraments registrats cada hora
En este primer projecte pilot des de l’Ajuntament s’ha optat per prioritzar els contenidors dels Pobles de València per ser els que requerixen de desplaçaments de major distància des de les plantes de residus.
Per la seua banda, el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha destacat que «el servici de Gestió Sostenible de Residus Urbans i Neteja de l’Espai Públic ha analitzat les corbes d’ompliment i analitzat estadísticament més de 200.000 mesuraments registrats cada hora, les 24 hores del dia, entre novembre
de 2019 i el mes de maig d’enguany, de les fraccions de vidre i envasos. Estes dades ens han sigut molt útils per a comprovar si les freqüències de recollida eren les adequades per a evitar desbordaments de contenidors».
D’esta manera, el servici de recollida de vidre té establides dos rutes o itineraris, una cada sis setmanes, en què recull la totalitat dels 120 contenidors, i una altra intercalada en el període anterior, transcorregudes tres setmanes, que recull els 40 contenidors que no poden esperar a ser recollits sis setmanes sense que s’òmpliguen.
126 contenidors amb recollida cada dos dies
El període de temps de recollida dels 140 contenidors de la fracció d’envasos és de dos dies actualment. S’ha analitzat també el nombre de contenidors i la ubicació dels contenidors que permeteren duplicar el període de temps de recollida, és a dir, passar a recollir-se amb un període de quatre dies, i la conclusió és que només 14 contenidors (un 10 %) es poden recollir amb este període, de manera que 126 contenidors (90 %) han de recollir-se cada dos dies.
«En definitiva, el que ens permet este sistema és afinar la freqüència de recollida de les diferents fraccions i, a demés, tindre informació en temps real dels possibles desbordaments dels contenidors, una de les imátgens que disminuïx més la percepció positiva dels veïns de la ciutat i els seus pobles», ha afegit Campillo.
Per la seua part, Fuset, ha recordat que «esta iniciativa està emmarcada dins del projecte global ‘ImpulsoVLCi’, coordinat per l’Oficina de Ciutat Intel·ligent, que amb els seus diferents components ha sigut beneficiari d’una important ajuda de fons europeus gestionats per red.es, amb un pressupost global de sis milions d’euros».
Fuset ha apuntat que «amb projectes com este València continua consolidant-se com una smartcity pionera que empra la tecnologia per millorar la vida de les persones».
