La Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha explicat que els avisos rojos per pluges, que impliquen perill extraordinari, s’han de reservar a episodis realment excepcionals i que els diferents criteris entre comunitats autònomes responen a factors climatològics com la freqüència d’estos fenòmens.
Segons ha detallat l’organisme, l’episodi de pluges i tempestes d’este dimecres a la Comunitat Valenciana ha sigut intens, però s’emmarca dins de la normalitat climàtica de la zona. Per este motiu, no ha considerat adequat elevar l’avís al nivell roig, malgrat les incidències registrades.
Diferents llindars segons el territori
Aemet ha recordat que les comunitats mediterrànies peninsulars i Balears tenen uns llindars d’emissió d’avisos per precipitació més alts que altres zones de l’Estat. La raó és que en estes àrees la freqüència d’episodis de pluges intenses és major i la societat i les infraestructures estan més acostumades a gestionar-los.
En este sentit, l’agència ha insistit que és important no sobreavisar. Ho ha fet després que el Consell haja demanat al Govern de Pedro Sánchez que actualitze els marges amb què treballa Aemet en les seues alertes, que segons el portaveu Miguel Barrachina són més exigents a la Comunitat Valenciana que en altres territoris.
En una explicació difosa en xarxes socials, Aemet ha recordat que un avís roig per pluges a València o Barcelona només s’emet quan es preveu superar 90 litres per metre quadrat en una hora. En canvi, a ciutats com Valladolid o Madrid n’hi ha prou amb 60 litres per metre quadrat per activar el mateix nivell.
Estos valors formen part del Plan Nacional de Predicción y Vigilancia de Fenómenos Meteorológicos Adversos (Meteoalerta). Este document marca que els nivells d’avís es dividixen en tres categories identificades amb tres colors: groc, taronja i roig, segons el grau de perill previst.
L’origen dels criteris d’avís
Aemet ha explicat que estos nivells es determinen a partir de criteris climatològics, com ara si un fenomen és poc freqüent o molt poc freqüent, i també dels possibles impactes associats. El sistema assumix que, com més rara és una situació meteorològica en un lloc, majors poden ser els seus efectes sobre la població i les infraestructures.
Per a il·lustrar-ho, ha posat un exemple amb temperatures extremes: ha assenyalat que 40 °C a Londres tenen conseqüències molt més greus que a Sevilla. Segons l’agència, en la capital britànica quasi mai s’aconseguixen valors tan elevats i per això la ciutat no està adaptada a la calor extrema.
Ha recordat que a Londres quasi no hi ha equips d’aire condicionat, ni persianes ni tendals a les finestres. En canvi, en el sud d’Espanya hi ha tota una cultura del calor, amb edificis i costums pensats per a fer-li front de manera habitual.
Aemet ha afegit que amb les pluges passa una cosa semblant. En algunes zones geogràfiques, com l’àrea mediterrània peninsular i Balears, la freqüència de les pluges torrencials és molt superior a la d’altres regions, cosa que també condiciona els llindars d’avís.
En el cas concret de València, l’agència ha destacat que els 48 litres per metre quadrat en una hora registrats el passat 16 de setembre a l’aeroport són una xifra molt alta. No obstant això, ha remarcat que en l’entorn de l’aeroport i de la capital valenciana s’han registrat valors similars o fins i tot superiors en els últims anys.
Segons Aemet, l’impacte de l’episodi va ser greu perquè va ploure amb molta intensitat sobre una àrea metropolitana densament poblada. Tot i això, ha puntualitzat que probablement si una tempesta així s’haguera produït a Madrid l’impacte encara hauria sigut major, perquè en la capital mai s’ha mesurat una pluja d’eixa intensitat.
Finalment, l’agència ha recordat que els avisos de nivell taronja indiquen ja una situació de perill important. En este grau, la intensitat del fenomen és prou alta per a provocar impactes greus. En canvi, els avisos rojos corresponen a un perill extraordinari, en què les zones exposades o vulnerables poden patir danys molt greus o fins i tot catastròfics.
