La cooperativa agroalimentària Anecoop ha tancat la campanya 2024-2025 amb un màxim històric de facturació de 986,6 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 4,4% respecte a l’exercici anterior, i ha aconseguit també un rècord en la facturació combinada de les empreses que integren el grup, que aconseguix els 1.166 milions, un 3,5% més.
Estos resultats s’han presentat en l’Assemblea General celebrada a València, on el president de Anecoop, Joan Mir, ha destacat que la cooperativa ha aconseguit la major xifra de negoci de la seua història en un exercici amb nombroses dificultats. La millora dels ingressos es produïx en un context de forta pressió sobre els costos, tant de producció en el camp com de manipulació i gestió en els magatzems, la qual cosa afig rellevància al creixement reeixit.
Més ingressos per al soci malgrat els costos a l’alça
La liquidació mitjana al soci per quilo o litre comercialitzat s’ha incrementat un 4,7%, un avanç que Mir considera especialment significatiu pel fort augment dels costos suportats durant la campanya. Esta millora de la liquidació implica que, malgrat els problemes climatològics i de sanitat vegetal, Anecoop ha aconseguit traslladar al preu una part de l’encariment general, preservant el marge dels agricultors i cooperatives sòcies.
L’exercici ha estat marcat pel que la direcció qualifica com un període complicat, dur i intens, amb episodis de dana, pedres i plagues que han afectat diferents cultius. Estes vicissituds han provocat una baixada de la producció en alguns dels productes estratègics i han condicionat el volum comercialitzat, que no obstant això s’ha mantingut pràcticament en els nivells de l’exercici anterior, amb una xifra de 736.536 milions segons les dades de la cooperativa.
Un dels moments més crítics va ser la vesprada de la dana del 29 d’octubre de 2024, quan Anecoop va perdre 30.000 tones de producte, principalment kaki, encara que també es van registrar danys importants en plantacions de taronges i mandarines. Este episodi extrem de pluges i vents, sumat a altres fenòmens adversos al llarg de la campanya, explica la caiguda en determinats volums i la necessitat de secundar-se en una millora dels preus per a sostindre la facturació.
En el segment de cítrics, Anecoop ha comercialitzat un volum similar al de la campanya passada, amb 263.969 tones, i ha registrat un lleuger augment de la facturació fins als 284,6 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 1,7%. Mantindre el volum en un context d’inestabilitat climàtica i sanitària ha exigit un esforç organitzatiu, mentres que el xicotet augment dels ingressos reflectix una millora selectiva de les cotitzacions.
En fruites, la cooperativa ha elevat la facturació fins als 372,6 milions d’euros, un 7,7% més que en la campanya anterior. Este creixement s’atribuïx a la millora dels preus mitjans de venda, que han compensat el descens de volum, especialment en el kaki, un dels cultius més afectats per la dana de finals d’octubre. La capacitat de Anecoop per a redirigir oferta, ajustar calendaris comercials i aprofitar oportunitats de mercat ha sigut clau per a aprofitar este escenari de preus a l’alça.
En l’àrea d’hortalisses, Anecoop també ha aconseguit bons resultats, amb una facturació de 295,8 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 3,8%. Este comportament positiu es recolza en una cartera diversificada de productes que permet estabilitzar ingressos fins i tot quan determinades produccions patixen descensos puntuals, i reforça el pes de les hortalisses en el conjunt del negoci del grup.
De la mà de les seues filials franceses, la cooperativa ha subratllat l’evolució especialment positiva del negoci de flors, amb un creixement del 52%, i dels productes ecològics, que augmenten un 13,8%. Estes dades apunten a un canvi en els hàbits de consum i a una demanda creixent de formats sostenibles i de valor afegit, que Anecoop està aprofitant a través de la seua presència en mercats europeus madurs.
En l’àmbit del vi, el balanç ha sigut molt similar al de l’exercici anterior. Anecoop Cellers ha reforçat la seua estratègia d’internacionalització amb l’objectiu de consolidar i vigoritzar les seues vendes en mercats tradicionals, al mateix temps que treballa per a introduir la seua oferta en nous destins. Esta aposta per diversificar geografies busca reduir la dependència d’uns pocs països i augmentar la resiliència enfront de les oscil·lacions de consum o canvis reguladors.
Quant a integració cooperativa, Anecoop ha continuat reforçant la seua estructura en els últims exercicis i ha concretat diferents aliances estratègiques entre socis de l’entitat. Esta línia de treball perseguix guanyar dimensió, optimitzar recursos i millorar la capacitat negociadora enfront de clients i proveïdors, al mateix temps que facilita compartir servicis i coneixement entre cooperatives.
Durant el primer semestre de 2025, Anecoop ha crescut amb la incorporació com a soci de Eurofruits Llevant S.L. i de l’empresa Novacoop Mediterrània SXXI S.L, formada per Grup Cooperatiu Fruits de Ponent i Actel Grup. Estes adhesions amplien la base productiva i comercial del grup i contribuïxen a incrementar tant l’oferta disponible com la presència territorial.
La cooperativa opera en un entorn global marcat per vaivens en la política aranzelària impulsada per l’administració de Trump, tensions lligades a l’acord de la Unió Europea amb Mercosur i assumptes de competència deslleial que afecten l’agricultura europea. Davant este escenari, Anecoop ha apostat per desplegar ferramentes pròpies com el Pla Impuls, orientat a millorar l’eficiència i competitivitat; l’Observatori de la Sostenibilitat, que permet seguir de prop l’impacte ambiental i social de l’activitat; i el Pla Relleva, ja en execució, enfocat a assegurar el relleu generacional i la continuïtat del model cooperatiu.
En l’actualitat, Anecoop disposa de més de productes en cartera i és present en quasi 70 països, la qual cosa li permet diversificar riscos i aprofitar diferents finestres de consum al llarg de l’any. A més, compta amb cinc delegacions a Espanya, dotze filials i dos plataformes logístiques, una estructura que facilita la proximitat als socis i la ràpida resposta a les demandes de la distribució i dels mercats internacionals.
