Hui se celebra el Dia Internacional del contra el ‘Bullying’ o l’Assetjament Escolar, amb l’objectiu de conscienciar sobre el risc que pot tindre en els xiquets i joves a nivell mundial, així com buscar els mecanismes per a evitar aquest mal, que hui, s’ha convertit en un terrible perill per a la població infantil i juvenil.
La data va ser establida per associacions de pares i diverses organitzacions no governamentals per a conscienciar sobre els riscos de l’assetjament escolar i els mètodes per a evitar la violència en els centres escolars, i per a establir un protocol d’actuació davant casos d’aquest tipus. La causa es representa amb un llaç de color porpra.
Què s’entén per ‘bullying’ o assetjament escolar?
El ‘bullying’ o assetjament escolar és la manera de comportar-se o dirigir-se a una altra persona siga de manera verbal o física, causant un mal temporal o permanent en la víctima. És un tipus de fustigació reiterativa d’una o més persones cap als seus semblants, en els quals la persona pateix d’amenaces, intimidació, manipulació i inclusivament, agressions físiques.
Com detectar aquesta xacra social?
Ansietat, baixa autoestima, retraïment social o baix rendiment acadèmic són algunes de les conseqüències del ‘bullying’, un tipus de violència que a la llarga es converteix en un “problema social”.
Els professionals de la salut mental sostenen que hi ha senyals inequívocs que poden alertar als pares que el seu fill està sent assetjat, com un canvi de conducta (si abans era alegre i ara està trista o té comportaments violents), alteracions del somni, o si es nega a anar al col·legi o a les activitats extraescolars.
Segons aquests experts, cal tindre molt en compte aquests indicadors per a evitar, en primer lloc, el mal emocional que es fa al menor i, en segon lloc, que es convertisca en un problema social que transcendeix a l’adolescent i que afecta també l’agressor i als observadors.
L’equip del López Ibor assegura que l’assetjament escolar provoca una gran varietat de conseqüències per a les víctimes, que van des de la baixa autoestima, l’assumpció del rol de víctima, quadres d’estrés posttraumàtics i conductes «evitatives, fòbiques i autolítiques» al baix rendiment acadèmic amb el que això comporta.
Però adverteix que produeix també efectes en els agressors i en els «observadors«: per als primers, fracàs escolar, assumpció del rol d’agressor, dificultats d’adaptació social, sentiments d’inferioritat o problemes amb la llei, i per als segons, pèrdua d’empatia, normalització de la violència, sentiments de culpabilitat, por i submissió, entre altres.
Què poden fer els pares?
No obstant això, mai és tard per a començar a prendre mitjanes que alerten als pares quan els seus fills estan sent víctimes d’assetjament escolar:
• Canvia les dades de la configuració de privacitat, que només puga ser compartida amb amics o de manera privada.
• Bloqueja i elimina contactes que envien missatges d’assetjament.
• Denunciar a la persona que estiga realitzant ‘bullying’.
• Parlar amb els pares, familiars o persones majors sobre l’assetjament, perquè estiguen al corrent i puguen denunciar l’assetjament.
• Dirigir-se a les autoritats, en cas de presentar-se situacions que amenacen la integritat o la vida del xiquet o el jove.
• És important guardar evidències de l’assetjament, com a fotos, vídeos o textos, que puguen servir per a denunciar a l’agressor.
• Allunyar-se per un temps de les xarxes socials, resulta una eixida, deixant de costat la Internet o qualsevol eina tecnològica on puguen accedir altres persones.
