La presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, ha inaugurat el curs acadèmic 2022-2033 acompanyada dels acadèmics de la institució. L’acte institucional, celebrat al saló d´actes del monestir de Sant Miquel dels Reis, ha començat amb la lectura de la memòria, a càrrec de la secretària de l´AVL, Immaculada Cerdà.
Seguidament, ha intervingut Cantó que ha destacat el seu compromís i el de la Junta de Govern per a «continuar treballant amb rigor, perseverança i esperit de concòrdia per la llengua pròpia i històrica dels valencians». La presidenta ha recordat que l’Acadèmia es va crear per “sostreure del debat partidista un bé, la llengua, que és patrimoni de tots nosaltres i el tret més rellevant que ens identifica com a poble”.
En este sentit, i recordant que este any se celebra el 40è aniversari de l’Estatut d’Autonomia, la presidenta de la institució ha subratllat que el valencià és un dels pilars bàsics de l’autogovern. «I així ha de continuar sent, perquè al final som allò que hem heretat dels nostres avantpassats i transmissors d´un llegat cultural i lingüístic valuosíssim per a les generacions futures», ha expressat Cantó.
– Publicitat –
Per això, ha assenyalat que un dels reptes prioritaris de l’Acadèmia és preservar el llegat lingüístic i cultural. “Hem d’assegurar-nos que sabem arribar a les noves generacions, que els sabem animar. Ens hem d’apropar a ells perquè són els que ens asseguraran que el valencià té un futur«, Ha insistit.
Viure el valencià amb naturalitat
Així mateix, la presidenta de l’AVL ha volgut recordar les formacions polítiques que “les institucions estan obligades a garantir els drets lingüístics de les persones”, i això implica que “hem de poder viure amb naturalitat en valencià a l’àmbit de la sanitat, de l’escola, dels ajuntaments, de la Generalitat i de la resta d’administracions públiques. La millor manera per garantir estes drets és que les institucions públiques disposen de funcionaris capacitats lingüísticament”, ha emfatitzat.
A més, la presidenta, tenint en compte el procés electoral de l’any que ve, ha demanat que no se’n faça un ús partidista del valencià i ha instat els partits polítics a presentar les propostes lingüístiques que estimen oportunes per tal de contribuir a enfortir l’ús del valencià.
Verònica Cantó ha mostrat la seua confiança en la societat i, sobretot, en aquells que volen el valencià, ho usen i ho volen en tots els àmbits de la vida. “Cada dia veiem que la societat respon, respecta la institució i ens reconeix. Constatem que la societat valenciana ha evolucionat i demana entesa, diàleg i concòrdia. I amb estes premisses ens trobareu”, ha indicat. Cantó ha insistit a el treball “constant i permanent, i moltes vegades desgraciadament desconegut” que es fa cada dia a la institució.
D’esta activitat diària n’ha adonat la secretària de l’Acadèmia. Immaculada Cerdà ha destacat els canvis a la presidència i a la Junta de Govern de la institució, la gran acollida dels actes al voltant de Carmelina Sánchez Cutillas i de Joan Fuster, Escriptors de l’Any (2020, 2021, 2022) i ha recordat que 2023 estarà dedicat als escriptors i escriptores de l’exili. Finalment, la secretària de la institució ha valorat l’esforç per adaptar el Diccionari normatiu valencià i totes les eines que l’Acadèmia ha posat en marxa a les necessitats de la societat i, sobretot, per fer-les més accessibles als usuaris.
Cent anys de Fuster en dansa
Un cop finalitzat l’acte institucional, ha tingut lloc el estrena de l’espectacle de dansa ‘Fuster. Diccionari per a cossos’, de la companyia Hort-Art. L´església del monestir s´ha convertit en l´escenari d´una proposta que presenta l’univers de Joan Fuster i, a partir de la corporalitat, fa reviure el pensament. Com s’explica al fullet de presentació, editat per l’Acadèmia, ‘Fuster. Diccionari per a cossos’ és una dansa que mostra l’univers de Fuster des de la provocació, el dubte sistèmic i el suggeriment de la corporalitat dels intèrprets.
Els intèrprets creadors d‟esta peça són Àlex Guerra i Pere Bodí. Tots dos coincideixen a assenyalar que “ballar Fuster i fer-ho a Sant Miquel dels Reis és una porta immensa”. Segons la seua opinió, l’espectacle obre lectures noves de l’obra de l’escriptor de Sueca. “Pretenem viure, sentir, escoltar i assaborir el Fuster més plural, que des del cos cerca la idea. Múltiples metàfores del cos en moviment esdevenen accepcions de les paraules de l’univers fusterià”, conclouen
