Susana Camarero, vicepresidenta del Govern Valencià, ha atribuït a l’Executiu central els retards en el desplegament de la Unitat Militar d’Emergències durant la dana de València i ha evitat pronunciar-se sobre l’actuació de Carlos Mazón en la seua compareixença davant la comissió del Congrés.
Ha assenyalat que van haver d’esperar 96 hores perquè l’Exèrcit es desplegara, quatre dies decisius en una emergència en la qual cada hora pesa en els rescats i en la recuperació de servicis. Segons ha explicat, va haver de demanar a Defensa més unitats de la UME, ‘de 500 en 500’, i ha lamentat que no es desplegara a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil malgrat que va haver-hi saquejos, una falta de reforç que, al seu juí, va complicar la contenció d’incidents i la protecció dels veïns.
Retard de 96 hores i retrets
La vicepresidenta ha responsabilitzat a Interior i a Defensa perquè ‘no van estar a l’altura de la catàstrofe natural’ del 29 d’octubre de 2024, i ha afegit que el Govern central hauria d’haver intervingut. En paral·lel, el diputat de Podemos, Javier Sánchez, li ha preguntat per què, si ella es va connectar a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), el president no ho va fer. Camarero ha resolt que ‘El senyor Mazón ha tingut oportunitat d’explicar-se durant este any llarg i vostés el van tindre ací la setmana passada’, i ha refusat entrar en valoracions: ‘jo no vinc ací a comptar la meua opinió, vinc a explicar les coses des de les meues competències’.
Sánchez, la diputada de Compromís, Àgueda Micó, i la del PNB, Idoia Sagastizábal, li han retret que abandonara eixa reunió malgrat advertir l’absència del president. Camarero s’ha defés: ‘No vaig abandonar una reunió a la qual no estava convocada’, i ha esgrimit que havia de complir amb la seua agenda, un esdeveniment social, per ‘responsabilitat‘. Preguntada per ‘Llavors qui prenia decisions?’, ha apuntat a la delegada del Govern central com a referència operativa durant eixe tram.
Ha afegit que, després d’este esdeveniment, va intentar tornar a connectar-se sense èxit, mentres atenia missatges de mòbil sobre les seues competències. En clau autocrítica, ha admés que ‘ningú pot dir que ho vam fer tot perfectament bé, tots tenim lliçons apreses d’esta tragèdia’, una conclusió que situa el focus a millorar la coordinació per a futures emergències.
Respecte a l’atenció a persones amb discapacitat i dependents, ha explicat que les anomenades a la teleassistència es van derivar al 112. Ha precisat que ‘el servici de teleassistència no és de teleemergencia, no dona avisos massius a la població’ i que el sistema es va atendre i no va col·lapsar. S’ha preguntat ‘què tinc jo que veure amb el 112?’ i ha reiterat: ‘El 112 no era la meua competència, jo no tenia competències en això, sinó sobre la teleassistència’. Amb esta distinció, ha defés que va actuar dins de l’àmbit que li correspon.
