Els cinc tripulants del submergible Titan van morir després d’una ‘implosió catastròfica’

Les cinc persones a bord d’un submergible perdut van morir en un esdeveniment «catastròfic«, segons va informar el dijous un oficial de la Guàrdia Costanera dels Estats Units, la qual cosa va posar fi a la cerca massiva del vaixell que es va perdre durant un viatge al Titanic.

«Aquests homes eren vertaders exploradors que compartien un esperit d’aventura diferent i una profunda passió per explorar i protegir els oceans del món», va dir OceanGate Expeditions en un comunicat. «Els nostres cors estan amb aquestes cinc ànimes i cada membre de les seues famílies durant aquest tràgic moment».
Aquesta determinació s’ha fet, segons ha explicat en roda de premsa a Boston el contraalmirall John Mauger, després que un robot operat de manera remota trobara aquest matí a uns 600 metres de la proa del Titanic, que jau a 3.800 metres de profunditat en el llit de l’Oceà Atlàntic, un «camp d’enderrocs».

Què és una «implosió catastròfica» com la que va patir el Titan?

Concretament, s’han localitzat cinc peces importants del submergible, incloent-hi el morro i les parts davantera i posterior, restes que eren «consistents amb la pèrdua catastròfica» de la nau.

Mauger ha informat en la seua compareixença que era massa prompte per a determinar amb certesa quan es va produir aquesta implosió fatal del Titan, o les causes o com va ocórrer la catàstrofe. No obstant això, poc després s’ha sabut que un sistema secret que usa la Marina dels Estats Units per a detectar submarins i que va començar a buscar restes del Titan poc després que perdera la comunicació va detectar un so consistent amb la catàstrofe el mateix diumenge.

«La Marina va dur a terme una anàlisi de dades acústiques i va detectar una anomalia consistent amb una implosió o explosió en la rodalia d’on el submergible Titan estava operant quan es van perdre les comunicacions», segons li ha dit un alt càrrec militar en un comunicat a ‘The Wall Street Journal», que ha donat l’exclusiva, i ha retingut a petició de la Marina el nom del sistema secret per a protegir la seguretat nacional.

El militar ha assegurat també que «encara que no era definitiva, la informació es va compartir immediatament» amb el comandant que estava al capdavant de l’operació de resposta a la desaparició «per a assistir amb la missió de cerca i rescat». I es va decidir seguir amb aquesta operació i «fer tots els esforços per a salvar les vides a bord».

Qui són les persones que anaven a bord?

Les cinc persones a bord incloïen al multimilionari i explorador britànic Hamish Harding, de 58 anys; el magnat de negocis nascut al Pakistan Shahzada Dawood, de 48 anys, i el seu fill de 19 anys, Suleman, tots dos ciutadans britànics; l’oceanògraf francés i expert en el Titanic Paul-Henri Nargeolet, de 77 anys, que havia visitat les restes del naufragi dotzenes de vegades, i Stockton Rush, el fundador estatunidenc i director executiu d’OceanGate, que pilotava el submergible.

La detecció de sorolls submarins el dimarts i dimecres utilitzant boies de sonar llançades des d’avions canadencs va oferir temporalment l’esperança que les persones a bord del submergible estigueren vives i tractant de comunicar-se colpejant el casc.

Però els funcionaris van advertir que l’anàlisi del so no va ser concloent i que els sorolls podrien no haver emanat del Titan en absolut. Fins i tot si el Titan haguera sobreviscut, el subministrament d’aire a bord es va estimar en 96 hores des que l’aparell va entrar a l’aigua el diumenge al voltant de les 8.00 (12.00 GMT), cosa que significa que els ocupants probablement s’havien quedat sense oxigen el dijous al matí.

El Titanic, que es va afonar en 1912 en el seu viatge inaugural després de xocar contra un iceberg, morint més de 1.500 persones, es troba a unes 900 milles (1.450 km) a l’est de Cape Cod, Massachusetts, i a 400 milles (640 km) al sud de St. John’s. Terranova. L’expedició al naufragi, que OceanGate ha estat operant des de 2021, costa 250.000 dòlars per persona, segons el lloc web d’OceanGate.

Últimes notícies

Rovira alerta que les entregues a compte no corregeixen la infrafinançació valenciana

El conseller José Antonio Rovira adverteix que l’augment de les entregues a compte per a 2027 no resol la infrafinançació històrica de la Comunitat Valenciana i reclama una reforma del model i un fons transitori de nivellació.

L’Audiència de València rebutja citar com a testimonis els consellers per la gestió de la DANA

L’Audiència de València ha confirmat que no declararan com a testimonis els aleshores consellers d’Educació i Agricultura en la causa penal per la gestió de la DANA d’octubre de 2024, en considerar que seria una diligència prospectiva.

Nits tòrrides a Alacant amb mínimes que no baixaran dels 26 graus

La nova ona de calor deixarà a Alacant mínimes per damunt dels 26 graus i una sensació tèrmica nocturna superior als 30, el que convertirà diverses nits en tòrrides i molt difícils de descansar.

Les comunitats del PP planten la Conferència Sectorial d’Educació i bloquegen 31 milions per a FP

Les comunitats autònomes governades pel PP han rebutjat participar en la Conferència Sectorial d’Educació convocada pel Ministeri, que pretenia repartir 31,2 milions per a FP i abordar la reforma de l’etapa de 0 a 3 anys. Educació parla de boicot i d’una falta de lleialtat institucional que retarda ajudes clau per a alumnat i professorat.

La defensa de Pradas reclama els missatges de Bernabé per aclarir què es sabia del barranc del Poyo

La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas ha recorregut la decisió de la jutgessa de no demanar a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, totes les seues comunicacions del 29 d’octubre de 2024 sobre la DANA, que considera clau per saber què es coneixia del risc al barranc del Poyo.

Els veïns afectats per l’incendi no hauran d’anar al jutjat fins divendres

La Sala de Govern del TSJCV ha prorrogat fins divendres les mesures especials per l’incendi iniciat a la Vall d’Uixó, que afecta diversos municipis de Castelló. Les persones citades als jutjats poden no acudir si tenen qualsevol dificultat, i la seua incompareixença es considerarà justificada.

L’incendi de la Vall d’Uixó continua descontrolat i arrasa 9.300 hectàrees a la Serra d’Espadà

L’incendi forestal declarat dissabte en la Vall d’Uixó encadena cinc dies sense control, amb 9.300 hectàrees cremades i un perímetre de 81 quilòmetres, més de 10.000 persones evacuades i una situació que les autoritats qualifiquen de molt complexa.

Veïns desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó reben atenció a Nules i la Vilavella

Els desallotjats per l’incendi de la Vall d’Uixó són reallotjats en diversos recursos de Nules, la Vilavella i Castelló, amb punts d’atenció i repartiment d’aigua potable.
FILMOTECA D'ESTIU