Els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció dels municipis afectats per la DANA del 29 d’octubre alerten que, malgrat la recent alerta roja per pluges, continuen faltant mesures reals que garantisquen la seguretat de la població. Denuncien que les administracions no han assumit les seues responsabilitats i que la resposta continua ancorada en decisions genèriques que no corregixen les carències evidenciades en les últimes riuades.
Entre les deficiències que detallen figuren plans d’emergència encara sense revisar, la inexistència de protocols d’evacuació, l’absència de sistemes de megafonia per a avisos a peu de carrer i xarxes de drenatge i clavegueram sense reparar. Estes llacunes es traduïxen en evacuacions més lentes, missatges confusos i barris exposats a inundacions que podrien mitigar-se amb manteniment i planificació bàsica.
Enfront de mesures generals com la suspensió de classes, activitats culturals o esportives i les recomanacions de no eixir, subratllen que no existix un cens actualitzat de persones majors, amb mobilitat reduïda o amb discapacitat, la qual cosa impedix prioritzar l’ajuda en cas d’evacuació. També falten espais segurs per als qui viuen en plantes baixes, no s’ha impartit formació bàsica d’autoprotecció i no hi ha sistemes alternatius de comunicació per a talls de llum o caigudes de la xarxa mòbil, un escenari previsible en temporals intensos.
Com a exemple de recursos ciutadans infrautilitzats, expliquen que han desplegat una xarxa de 80 walkies a l’Horta Sud i l’han posada a la disposició dels ajuntaments, però cap administració ha articulat una coordinació efectiva. Sense eixa coordinació, les instruccions oficials arriben tard o no arriben, i els equips locals perden capacitat per a fer costat als veïns més vulnerables.
Reclamen presència en els Cecopal
Els comités es consideren part imprescindible de la gestió d’emergències i demanen ser presents en els Centres de Coordinació Operativa Municipal. Argumenten que el seu coneixement del territori —punts crítics, infraestructures febles i ubicació de col·lectius en risc— permetria una capil·laritat bidireccional: difondre instruccions clares i ràpides a la població i traslladar a les autoritats necessitats reals des del terreny.
Critiquen que, després de les reunions dels Cecopal, moltes de les mesures adoptades pels ajuntaments continuen sent insuficients i massa genèriques. Citen com a dèficits la falta d’atenció específica a persones dependents que viuen en plantes baixes, l’absència de zones per a reubicar vehicles i evitar danys i bloquejos, i l’escassa previsió enfront de possibles corts de comunicacions que poden deixar a barris incomunicats en el moment més crític.
Conclouen que és necessari un canvi profund en el model de gestió: descentralitzar, coordinar horitzontalment i escoltar els agents locals que coneixen de primera mà les vulnerabilitats del territori. Només així, assenyalen, es podrà protegir la vida i el benestar de la població i evitar repetir els errors del passat.
