Les tensions actuals posen en suspens als supermercats a Espanya. La situació del camp espanyol i la guerra a Ucraïna s’està notant en la cistella de la compra aquest 2022. Existeix una gran diferència amb el que es podia comprar mesos abans amb una quantitat concreta de diners i el que es pot adquirir ara.
La qual cosa anuncia un escenari d’estagflació, un fenomen consistent en un lànguid creixement, descontrol dels preus i que posa en un compromís als bancs centrals a l’hora de fixar els tipus d’interés.
Coincideixen els analistes a destacar que en aquests moments és difícil aproximar xifres o calcular l’horitzó temporal de la crisi, al no poder-se entrellucar quan i en quina mesura s’apaivagarà el conflicte a Ucraïna.
Alça energètica i de preus agrícoles
Els economistes confirmen aquestes previsions i dona per descomptat que l’índex general de preus pujarà a ritmes de dos dígits, no sols pel component energètic sinó pel que afectarà els preus agrícoles pel fet que Ucraïna és un subministrador de cereal estratègic per a Europa.
A més són més optimista sobre els preus, però encara així contempla que les taxes d’inflació s’acceleraran impulsades pel component energètic i vorejaran el 10% que ja es constata en la cistella de la compra, on alguns productes, com l’oli, repunten més del 30%.
Els experts europeus consultats no assenyalen només a Espanya com perjudicada per les alces de preus. Calculen que la inflació estarà almenys 1,5 punts per damunt del que es preveu a la UE. Tenint en compte l’última dada europea, una alça del 5,8%, això suposa depassar una taxa del 7% impensable recentment.
Però, Quin és el motiu que ha desencadenat aquest canvi?
L’origen de la pujada de preu dels aliments recau en els costos de producció que sosté tota la cadena alimentària. Dins d’aquesta cadena alimentària hi ha obstacles i contratemps en cada baula d’aquesta cadena, des del primer fins a l’últim, és a dir, des de l’agricultor, passant pel fabricant i les cadenes de distribució.
Una de les principals conseqüències de l’alta inflació també és que els consumidors perden poder adquisitiu, ja que els salaris segueixen sense pujar. Al contrari del que ocorre amb les dades d’inflació, que tant l’INE com Eurostat a nivell europeu publiquen cada mes, resulta més difícil mesurar amb tanta freqüència i precisió com evolucionen els salaris.
Per això, Quins nous hàbits s’estan emprant?
Ciutadans afirmen tindre precaució amb la freqüència d’encendre i apagar la llum, no posar la calefacció, quedar-se a casa, buscar ofertes o directament no «donar-se capritxos» poden ser solucions perquè aquesta pujada de preus no es note en excés.
