La Unió considera que en l’acord de lliure comerç que pretén subscriure la Unió Europea amb Nova Zelanda, el sector d’oví comunitari serà el gran perjudicat i es posa en risc amb una competència deslleial la viabilitat de la producció a Espanya i en la Comunitat Valenciana.
La Unió creu que aquest acord de lliure comerç, que s’ha aconseguit després de diversos anys de negociacions, està plantejat malament des del principi per a determinades produccions, com l’oví, i insta les autoritats competents que facen un correcte seguiment i posen en marxa la clàusula de salvaguarda aprovada, arribat el moment. “Qualsevol nou acord comercial o renegociació d’aquests que la Unió Europea subscriga amb tercers països hauria de tindre sempre en compte als sectors afectats i un estudi d’impacte rigorós sobre ells”, proposa la Unió.
Segons les dades estudiades per l’organització agrària, el sector oví presenta actualment un contingent aranzelari de 114.184 tones anuals per a exportar des de Nova Zelanda a la UE sense aranzels. La resta de producte importat fora d’aquesta quota tindria un aranzel del 12,8% + 90,2-311,8 €/100 kg/net (Segons el Reglament D’Execució (UE) 2020/1988 i la New Zealand Meat Board).
Després de l’acord, on es negocien 38.000 tones per a ser importades lliures d’impostos, es podria importar des de Nova Zelanda fins a la UE 152.184 tones de carn d’oví i caprí sense cap mena d’aranzel. La Unió explica que, si bé el contingent actual de Nova Zelanda suposa el 22% de la producció europea d’oví, el negociat suposarà quasi el 30% de la seua producció, la qual cosa deixa en una posició de competència deslleial als productors europeus, amb un balanç negatiu de -447,65 M€ i 52.241 tones en 2020.
Amb el que respecta a Espanya, aquesta xifra ha arribat a suposar fins a -25,87M€ i 5.218 tones en 2011, encara que continua sent una quantitat prou important per a no ignorar-la i que siga necessari estar alerta perquè no continue creixent amb els moviments intracomunitaris, sobretot en èpoques de major demanda per festivitats, la qual cosa reduiria els preus. En aquest sentit, l’amenaça és real, ja que, tenint en compte els onze últims anys, Nova Zelanda ha superat fins a 8 ocasions el contingent aranzelari baix el qual pot importar amb aranzel 0.
Pel que respecta al preu, Nova Zelanda és el país més econòmic en la seua producció tenint uns preus en origen d’entorn dels 5,5 €/kg a mitjan 2022, la qual cosa difereix de la producció a Espanya que és de quasi 7€/kg (i a penes o no aconseguint cobrir costos) o de 7,5 €/kg de mitjana a la UE segons la Comissió Europea i el MAPA.
“Creiem que aquest acord, amb el que respecte a la carn de corder, està negociat malament des del principi i obri la porta a inundar el mercat amb productes amb avantatges competitius respecte a l’europeu. No hi ha més que veure els lineals dels nostres supermercats amb producte congelat ja en determinades èpoques procedent des de Nova Zelanda per a aventurar el que passarà ara”, critiquen des de la Unió.
L’organització es mostra molt crítica i tatxa d’incongruents les polítiques mediambientals que s’han de complir a la Unió Europea a l’hora de produir perquè després es tanquen acords de lliure comerç amb, literalment, l’altra punta del món. “L’única forma que tingueren més petjada de carboni aquestes importacions és que vingueren des de la Lluna”, insisteixen des de la Unió.
Igualment, assenyala que, de nou, les regles del joc continuen sent diferents, no existeix reciprocitat i que la Unió Europea maquilla les condicions per a portar a confusió, fent complir a Nova Zelanda amb les obligacions d’uns altres tercers països, però no les mateixes que als europeus. Altres sectors que es veuran perjudicats per l’acord és el dels kiwis, les pomes, vi (només a la UE), llana i mantega, destacant la primera. Per part seua, el sector porcí, l’oli d’oliva, sucres, conserves i preparats alimentosos es beneficiarien lleugerament, si bé no en la mateixa proporció que es veu perjudicat el sector d’oví de carn.
