El ballador Joaquín Cortés ha anunciat este dimecres que el seu bebé està ingressat a l’hospital des del passat cap de setmana després de contagiar-se del virus VRS, el qual l’afecta els pulmons. Sens dubte Cortés i la seua dona Mónica Moreno estan passant un mal moment.
Quan faltaven sols uns pocs dies per a què el seu fill vinguera al món, Mónica Moreno li escrivia una carta al seu fill major en les xarxes socials: «Tindràs un altre ser meravellós en la teua vida, algú que si Déu vol et voldrà, cuidarà i t’acompanyarà tota la teua vida… com li passa a mami amb els seus germanets. Jo sempre he donat gràcies de tenir germans, malgrat baralles, empipaments o mil problemes que hagen pogut sorgir… I saps per què? Perquè és un amor incondicional el que es crea».
<
>
Un virus que afecta les vies respiratòries
El virus afecta les vies respiratòries dels pulmons. «Ara mateix està respirant gràcies a un d’estos aparells que tant van faltar durant la pandèmia que va provocar que tanta gent se n’anés. És increïble… Ara està ajudant al fet que el nostre fill respire«, reflexiona l’artista. En les imatges publicades pels pares es pot veure com compta amb vies per a facilitar la seua respiració. El passat 16 de maig Cortès va compartir una publicació amb vídeos del seu fill més menut en vídeo:
<
>
El bebè no va presentar símptomes greus, tan sols mocs i altres signes lleus, per la qual cosa no van acudir a l’hospital. El seu estat va empitjorar quan va deixar de dormir, no va voler menjar i es va posar pàl·lid. Llavors, van ser a l’hospital, on se li va diagnosticar el virus.
Es calcula que, aproximadament, un 20% dels nens tindrà un episodi de bronquiolitis el primer any de la seua vida. Entre els símptomes figuren la mucositat nasal, la febra i la dificultat respiratòria. Estos símptomes poden durar entre dos i tres setmanes.
Així el presentaven a la societat
Este és el nom que li vam posar al nostre gordet preciós… En la primera foto tenia només 2 dies (I ja estava fent el seu primer shooting! jeje). Al final va néixer genial. Pel que no sabem per què eixia en les ecografies que estava menut (encara que jo tinc la meua pròpia teoria).
Vos explique això del nom: Andreas, va ser i ha estat una odisea. No com Romeo que ho teníem clar (abans de ser concebut). En principi volíem un nom italià, com Romeo, vam fer un mega selecció: Lucca, Enzo, Dante, Leo, Andrea, Leonardo, etc.. Fins vam estar a punt de fer una enquesta per Instagram.Jaja! Us ho juro!.
Amb tota la bogeria i la cruesa de tenir un embaràs en esta època de Covid volíem posar-li un nom amb significat. Un dels primers noms que volíem era Leonardo («fort com un lleó») però Joaquín deia que li cridarien: Leo (que a mi m’encanta) però a ell no li convencia… i així donant-li tornades tot l’embaràs. Preguntem a Romeo mil vegades. Mai ens responia, però un dia que li preguntem (abans fins i tot de deixar-li anar per enèsima vegada la llista de noms). Va deixar anar de sobte «Leo mamà» Ens quedem morts els quatre (inclòs Joaquín) que anàvem en el cotxe. I li ho vam tornar a preguntar i sempre deia «Leo», forta veritat? Jo vaig discutir molt amb Joaquín perquè per a la meua era un poc supersignificatiu. Però ell no estava convençut. Així que res. I ja al temps en una ecografia 3D li vaig veure tan bonic que em va sortir cridar-li Andrea («valent»). Però fins al dia del part no ho decidirem. És un nom originàriament masculí, però a Espanya i Llatinoamèrica no sé per què es va començar a utilitzar per a nena. I ens creava molta confusió fins i tot si li vull comprar alguna cosa amb el seu nom ve sempre en rosa. Així que diem posar-ho en grec: ΑντρÎας ( ???????). A més que Atenas ha estat l’última ciutat en la qual hem anat a fer un concert (abans de la pandèmia, fins hui). Encara que Romeo li continua cridant «Leo» (fins i tot en la guarde van creure que es deia Leonardo de tant dir-ho) mirar l’última foto. Encara no hem anat al registre civil!he, he, he!. Estem a temps!. Alguna idea?.
<
>
