En contra dels que creuen que Manolo Santana va ser el gran amor de Mila Ximénez, la realitat és ben diferent i ens porta a la ciutat marroquina de Tetuan. Allí exercia com a psiquiatre Rafael Aguilera, l’home pel qual bevia els vents la periodista, l’amor de la seua vida, amb el qual va mantindre una relació Intermitent de deu anys fins a la seua ruptura definitiva en 1998.
Es van conéixer a la fi dels huitanta, ell era un milionari empresari i psiquiatre de renom, ella una “estrela” mediàtica que acabava d’eixir d’un complicat divorci amb el seu fins llavors marit, el tenista Manolo Santana, para de la seua única filla, Alba. De seguida es van adonar que eren ànimes bessones, que estaven fets l’u per a l’altre.
Anys més tard, en el 2013, la col·laboradora de ‘Salvame’ em confessava que “continue portant a eixe home en el meu cor, impossible oblidar-li”. Es volien, però no s’entenien per igual. Parlaven per telèfon de tant en tant per a explicar-se les seues coses, però la reconciliació va brillar per la seua absència.
Ironies de la vida, Aguilera va morir víctima d’un infart el 23 de febrer del 2018, mentre menjava en un restaurant a escassos quatre-cents metres del domicili de la dona a la qual idolatrava. Un comiat infeliç marcat per la desgràcia.
Va ser el seu íntim amic, Kiko Hernández, qui li va donar tan fatídica notícia, minuts després que una persona pròxima a Rafael li comunicara la seua defunció. Ella es va posar immediatament en contacte amb aqueixa persona, potser buscant que la notícia no fora certa, però després de confirmar-la va cridar a la filla de Rafael, qui, emocionada, li va dir que el seu pare li va confessar que Mila era el seu gran amor, la dona que portava sempre en el seu cor.
La tertuliana va ratificar l’anterior amb sentides paraules: “va ser l’amor de la meua vida, no he tornat a mantindre una relació sentimental tan profunda des que vam trencar. Estic escarmentada. Hui els meus amors són la meua filla i els meus nets. No em compensa tornar a enamorar-me. Ja he viscut el que havia de viure en aqueixa parcel·la… el meu temps ara és per a mi i els meus. Vull estar tranquil·la”.
Eixe adeu irreversible la va sumir en una depressió terrible, i més en descobrir que podien haver-se travessat al carrer aquell dia tan fatídic. Una setmana més tard, en el seu blog de la revista Lecturas, una desconsolada Mila llançava un missatge e que demostrava un estat de dolor i impotència absoluts: “hui s’ha anat una part de la meua vida. La mort m’ha arrancat un futur carregat de passió i carícies alienes al món. Mai tornaré a abraçar-li en aqueix món màgic de clandestinitat”.
L’escriptora va confessar que fins hui es penedia de no haver pogut demostrar-li tot el seu amor a l’empresari marroquí i que després de la seua defunció s’anava un tros del seu cor amb ell.
