Telecinco va emetre el penúltim capital de ‘Rocío, contar la verdad para estar viva’, i s’ha centrat a donar els detalls sobre el llarg procés judicial de la protagonista amb Antonio David Flores, un procés lent i complex que ha explicat posant sobre la taula una infinitat d’informes pericials, actuacions i sentències.
Malgrat el sobreseïment provisional de la denúncia que va interposar contra Antonio David per un delicte de lesions psicològiques que la va acabar derivant al jutjat de violència de gènere, la filla de ‘la más grande’, segueix creient fermament en la justícia, i així ho ha manifestat en reiterades ocasions al llarg del documental. Considera que «és lenta, i té errors i forats negres», però sempre s’ha mostrat confiada per a aconseguir el seu objectiu, que no és cap altre que portar el cas a judici.
I és que si hi ha una qüestió que ha quedat molt clara és que el cas no està tancat i que és mentida que Antonio David n’haja quedat absolt, tal com l’exguàrdia civil ha divulgat als mitjans de comunicació. «No, senyors, no. Perquè t’absolguen, t’han d’haver jutjat. I a este senyor no se l’ha jutjat. Per tant, no pot estar absolt de res. Este procediment està sobresegut provisionalment. Ningú ha absolt ningú», sentenciava la filla de Rocío Jurado.
-Rocío Carrasco: “Estoy convencida de que se hará justicia o que por lo menos se me dará la oportunidad de contar mi verdad”
OJALÁ SEA PRONTO ??#RocioVerdad11 pic.twitter.com/BDyvzSCgYR
— GOSSIP Boy ?âï¸ (@JuanjoElCotilla) May 19, 2021
L’odissea de Rocío Carrasco als tribunals que continua a dia de hui
Les proves documentals aportades posen de manifest que la resolució emesa pel Jutjat de la Dona d’Alcobendas, en el qual la jutgessa d’instrucció sí que observa «indicis de criminalitat» i demana que hi haja judici, va ser recorreguda per Antonio David i sobresegut per l’Audiència Provincial, cosa que Rocío Carrasco va recórrer davant el Tribunal Suprem.
La màxima autoritat judicial va ser capaç de preveure que els fets relatats continuarien en un futur, i així va ser, però ni la llarga hemeroteca d’Antonio David difamant la seua exdona ni l’intent de suïcidi de la demandant han sigut suficients perquè el tribunal considere la reobertura del cas. «No sé què més ha de passar. És molt difícil demostrar que t’han maltractat psicològicament, perquè estes coses solen passar a porta tancada, en moments en què no se’t veu o no se’t sent.
És complicat, i entenc que els jutges ho tinguen difícil en determinades qüestions, però en el meu cas els maltractaments no se m’han fet sense que ho haja vist ningú. A mi se m’ha fet públicament durant 20 anys», assenyalava Rocío Carrasco mostrant, per primera vegada en el documental, la frustració que sent pel funcionament de la justícia.
Rocío Carrasco, exhausta davant d’una batalla judicial que sembla no tenir fi
No obstant això, este no va ser l’únic moment en què vam poder veure l’esgotament i la desesperació a la cara de Rocío Carrasco. Més enllà del testimoni recollit al nou episodi de la seua docusèrie, la protagonista tornava a aparéixer al plató de Telecinco mitjançant una videotrucada des de la sala de casa seua per a aclarir els detalls de procediment judicial en què ara centra la seua vida.
La filla de Rocío Jurado ha estat denunciada pel seu exmarit per un presumpte delicte d’impagament de la pensió del seu fill petit, David Flores, que ha estat citat davant del jutge per ratificar o no la demanda, ja que en ser major d’edat ha de ser ell qui emprenga accions legals contra la seua mare.
«Com vols que ho visca? Ho visc amb desesperança, perquè torna a passar el que ja he explicat en totes estes edicions del programa. Perquè el torna a posar en la tessitura d’haver de querellar-se contra la seua mare i demanar presó per a la seua mare. Però jo, al final, no perd l’esperança de tornar a veure el meu nen», responia a Carlota Corredera visiblement tocada.
Davant d’este nou front judicial, un més dels que ha hagut d’enfrontar al llarg de la seua vida, Rocío Carrasco no ha pogut amagar el dolor i la desesperació que sent per una història que sembla que no s’acaba mai.
