La Policia Nacional ha detingut en la localitat valenciana de Torrent a un home de 25 anys com a presumpte autor d’un delicte d’estafa, acusat de realitzar diverses transferències per un valor total de 18.866 euros utilitzant de manera fraudulenta les claus i la banca en línia d’un conegut.
La investigació es va iniciar quan la víctima va detectar moviments estranys en el seu compte bancari i va presentar una denúncia davant la Comissaria Local de Torrent. En el seu escrit va alertar de quatre càrrecs que no reconeixia com a propis, realitzats sense la seua autorització, la qual cosa va fer sospitar que algú havia accedit a la seua banca en línia i havia operat en el seu nom.
Els agents del grup de Ciberdelinqüència van assumir el cas i van començar a rastrejar l’origen de les operacions. Després d’analitzar els moviments i la traçabilitat de les transferències, van esbrinar que els càrrecs corresponien a diverses operacions presumptament realitzades per un home que pertanyia a l’entorn de la víctima. El fet que es tractara d’un conegut reforça la hipòtesi que el sospitós hauria tingut accés, de l’una o l’altra forma, a les credencials bancàries, ja fora perquè li les va facilitar en algun moment o perquè es va aprofitar d’un descuit.
Segons les perquisicions policials, el modus operandi del detingut consistia a aprofitar eixes claus per a entrar en la banca en línia i ordenar transferències a comptes de terceres persones. D’esta manera, intentava allunyar temporalment els diners del verdader origen i dificultar que se’l relacionara directament amb els moviments, buscant no alçar sospites ni de l’entitat bancària ni de la víctima en un primer moment.
Una vegada que els diners arribava a eixos comptes intermedis, el sospitós continuava amb el pla per a convertir els fons en efectiu o fer-los menys traçables. Per a això, es valia de plataformes de pagament i de reintegraments en caixers automàtics, un mètode que li permetia disposar dels diners sense haver de fer ingressos o retirades directes des d’un compte vinculat a la seua identitat. Esta manera d’operar és habitual en estafes comeses a través de mitjans telemàtics, ja que introduïx diversos passos per a intentar dificultar el seguiment del rastre econòmic.
Ciberdelinqüència i comptes de tercers
Els investigadors també van analitzar la possible participació de les persones titulars dels comptes receptors. En esta mena de delictes, eixos comptes poden pertànyer a persones que col·laboren conscientment o a usuaris que faciliten les seues dades a canvi d’una comissió, convertint-se en el que es coneix com a mules bancàries. En qualsevol cas, la seua intervenció servix per a fragmentar i redistribuir els diners sostrets, tractant d’ocultar la seua procedència.
Després de recopilar els indicis i relacionar les transferències amb el sospitós, els agents van procedir a la seua detenció com a presumpte autor d’un delicte d’estafa. L’arrestat va ser posat a disposició judicial, quedant ara en mans del jutjat corresponent l’adopció de les mesures oportunes i la continuació del procediment penal per a depurar responsabilitats i valorar l’abast exacte del perjuí econòmic causat a la víctima.
