El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha acceptat dimitir després de l’al·luvió de renúncies en el seu Executiu, en una conversa amb el líder del grup de diputats conservadors sense cartera, Graham Brady, segons informa la BBC.
La dimissió, encara que es presentaria el dijous, podria ser en diferit, fins que a la tardor tinga un substitut en el seu partit.
Downing Street ha emés un comunicat que diu: «El primer ministre farà una declaració al país hui». S’espera que Boris Johnson parle davant del número 10 abans de l’hora de l’esmorzar.
Més de 50 alts càrrecs han dimitit en menys d’una setmana i exigeixen que abandone el poder. L’última ha sigut la secretària d’estat d’Educació, Michelle Donelan, nomenada aquest mateix dimarts.
El líder conservador va superar recentment una moció de censura interna del seu partit, però la votació va evidenciar el descontentament del 41% dels parlamentaris «tories» amb la seua gestió i amb la sèrie d’escàndol que han esguitat al primer ministre. Entre ells el de les festes en la residència oficial de Downing Street durant la pandèmia o per tractar d’ocultar que sabia els antecedents del diputat Chris Pincher.
Possibles substituts de Boris Johnson
La ministra d’Afers exteriors Lizz Truss és la favorita de les bases del Partit Conservador en el poder i ha encapçalat regularment les enquestes entre els membres del partit realitzades pel lloc web Conservative Home.
D’altra banda l’exsecretari d’Exteriors Jeremy Hunt de 55 anys va quedar en segon lloc després de Johnson en la contesa pel lideratge de 2019. Ha assegurat que si fora elegit com a primer ministre, la seua política oferiria un estil de lideratge més seriós i menys controvertit. En els últims dos anys, Hunt ha aprofitat la seua experiència com a exsecretari de Sanitat per a presidir el comité selecte de salut i no s’ha vist entelat per haver servit en el Govern actual.
També el ministre de Defensa Ben Wallace, de 52 anys, s’ha convertit en els últims mesos en el membre del Govern més popular en el si del Partit Conservador, segons Conservative Home, gràcies a la seua gestió de la crisi d’Ucraïna. Antic soldat, va servir a Irlanda del Nord, Alemanya, Xipre i Amèrica Central.