Mig centenar d’experts en ciències de la Terra, Geografia, Educació, Comunicació i divulgació científica han participat en el llibre ‘Educar para el riesgo en tiempos de cambio climático’, una obra que pretén ensenyar la societat civil a conviure amb els perills naturals en el context actual del canvi climàtic.
El volum l’ha editat Tirant Lo Blanch i l’han coordinat Jorge Olcina, catedràtic de la Universitat d’Alacant i responsable del Laboratori de Climatologia, i Álvaro Francisco Morote, de la Universitat de València. Tots dos han reunit especialistes de diversos països per a oferir una guia pràctica i fonamentada.
Guia per a educadors, gestors i comunicadors
El llibre s’adreça sobretot a educadors, gestors del territori i professionals de la comunicació. L’objectiu és marcar pautes clares per a la formació en riscos, tant dins dels centres educatius com a través dels mitjans i les xarxes socials.
Entre els col·laboradors hi ha experts de Mèxic, Nicaragua, Japó i Austràlia, a més d’especialistes d’Espanya. Esta diversitat permet comparar experiències en territoris exposats a fenòmens extrems molt diferents, però amb reptes comuns davant l’emergència climàtica.
Segons expliquen els impulsors, la iniciativa ha nascut com a resposta acadèmica a la necessitat d’impulsar decididament l’educació sobre el risc a Espanya. Els últims episodis catastròfics han posat en evidència este dèficit formatiu.
Olcina ha recordat les danas de 2019 i, sobretot, de 2024, els greus incendis forestals dels últims anys, l’erupció del volcà de La Palma i els terratrémols de Lorca (Múrcia) i Granada. Tots estos esdeveniments han servit d’avís sobre la vulnerabilitat d’una part important de la població.
‘Alfabetització territorial’ per a entendre on vivim
Per a Jorge Olcina, estes crisis recents han suposat ‘un abans i un després per a la necessària formació de la societat espanyola en riscos naturals i actuacions davant situacions d’emergència’. Segons ha assenyalat, ‘el més important és que la societat sàpia on viu’, en referència al concepte d»alfabetització territorial’, ‘i conega les manifestacions extremes que poden presentar-se per a saber afrontar situacions d’emergència’.
Olcina ha subratllat que el procés de calfament global, causat per l’alteració humana del balanç energètic del planeta, ja està condicionant el comportament dels principals elements climàtics, com les temperatures i les precipitacions. A més, ha remarcat que la dinàmica atmosfèrica s’ha tornat més intensa i afavorix la repetició d’episodis extrems amb més freqüència.
A este factor climàtic se suma, segons els autors, un altre problema: ‘territoris mal planificats i ordenats, on s’han ocupat zones exposades a esdeveniments naturals extrems’. El resultat, expliquen, és ‘una població vulnerable, de vegades en grau elevat, que no té ferramentes per a afrontar una situació d’emergència’.
Des d’esta perspectiva, els responsables del llibre consideren que ‘sense educació per al risc, la vulnerabilitat i l’exposició davant un perill natural continuarà creixent’. Per això defenen que la formació ha d’entrar en el currículum educatiu i en les rutines informatives diàries.
Quatre blocs per a entendre i comunicar el risc
La publicació s’estructura en quatre grans blocs. El primer revisa els fonaments científics de la perillositat atmosfèrica i geològica, i explica com es generen els principals riscos naturals.
Els capítols següents recullen propostes didàctiques aplicades a l’aula per a treballar el risc amb estudiants de diferents nivells educatius. També analitzen com es comunica el risc en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, i quins errors solen incrementar la confusió o la por injustificada.
Segons els coordinadors, el resultat global és un mosaic multidisciplinari que combina investigació, experiències educatives i estudis de cas reals. L’obra mostra com l’alfabetització geogràfica i una autèntica cultura del risc poden salvar vides quan es produïx un episodi extrem.
