El 83,2% dels consellers delegats exercix com a portaveu institucional de les seues companyies, encara que només el 41,6% ha rebut formació específica per a exercir eixe paper. La bretxa entre responsabilitat pública i preparació apareix reflectida en l’II Baròmetre de la Comunicació de les empreses en la Comunitat Valenciana, que pren el pols al pes estratègic de la comunicació en el teixit empresarial.
La conclusió immediata és que l’exposició mediàtica recau en la màxima direcció sense que sempre existisca entrenament tècnic en missatges, càrrec de portaveu o gestió de preguntes sensibles. En un context de reputació cada vegada més volàtil, esta falta de capacitació pot traduir-se en respostes menys eficaces davant crisis, menor coherència en els missatges i més risc d’interpretacions errònies.
Formació i governança de la comunicació
L’estudi assenyala que els CEO atorguen rellevància a l’àrea: en el 53,2% de les empreses participen de manera activa en l’estratègia de comunicació, en el 41,6% ho fan de manera puntual i només en el 5,2% no intervenen. La implicació és alta, però no sempre s’acompanya d’estructures sòlides ni de processos clars.
Només quatre de cada deu directors de Comunicació formen part del comité de direcció. Predomina, per tant, un model en el qual el CEO decidix i el dircom executa, un esquema que reduïx el marge dels equips especialitzats per a anticipar escenaris, coordinar missatges i respondre amb rapidesa. Este dinàmic pes especialment en comunicació de crisi i en comunicació interna, on la capacitat de decisió condiciona l’eficàcia; a més, centralitza aprovacions i pot allargar els temps de reacció quan més agilitat es necessita.
En el pla intern, el baròmetre remarca que la comunicació ha d’abordar-se de manera transversal, amb compromís explícit de la direcció i una coordinació estreta entre el Departament de Persones i el de Comunicació. Quan eixa col·laboració no existix, es ressent la transmissió d’objectius, el clima laboral i l’alineació d’equips amb l’estratègia corporativa, la qual cosa dificulta l’execució del canvi i la retenció del talent.
Plans, IA i metodologia del baròmetre
Quasi la totalitat del teixit consultat, el 97,4%, considera que la comunicació aporta valor al negoci, la qual cosa evidencia una major consciència del seu impacte en reputació, posicionament i competitivitat. No obstant això, més del 35% de les empreses encara no disposa d’un pla formal de comunicació, un indicador de gestió fragmentada i, en molts casos, reactiva. L’absència de full de ruta complica fixar objectius i indicadors, prioritzar missatges i coordinar canals i recursos al llarg de l’any.
L’II Baròmetre amplia l’anàlisi més enllà de la comunicació corporativa i incorpora àmbits com la gestió de crisi, la comunicació interna i l’ús de la intel·ligència artificial en els departaments. Este últim aspecte apunta a una fase d’exploració: les companyies proven noves ferramentes, però encara necessiten criteris, formació i governança per a integrar-les amb seguretat i sentit estratègic en els seus fluxos de treball.
L’informe s’ha presentat a València al costat de l’Associació de Directius de Comunicació de la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia, en una sessió que ha reunit responsables de comunicació d’empreses i entitats per a compartir reptes i bones pràctiques amb l’objectiu comú d’elevar la funció.
Per a la seua elaboració, l’estudi combina metodologia quantitativa i qualitativa amb al voltant d’un centenar d’enquestes i entrevistes a responsables i dircom de companyies de totes les grandàries de la Comunitat Valenciana. La mitat de les firmes participants declara una facturació anual superior a 20 milions d’euros, un perfil que atorga pes estadístic i sectorial a les conclusions. El repte, en definitiva, passa per professionalitzar el càrrec de portaveu del CEO, donar seient estratègic a la funció de comunicació i activar plans formals que alineen a tota l’organització.
