VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
El Comitè de Gestió de Cítrics (CGC) ha avisat aquest divendres que la ‘taca negra’ s’està estenent i està causant danys en totes les zones citrícoles de Tunísia, regún arreplega un article científic publicat en el ‘Journal of Phytopathology’, que documenta que la malaltia, que el 2020 es va delimitar que afectava a 2.000 hectàrees del nord-est d’aquest país, hui s’ha propagat a totes les seues àrees citrícolas “amb pèrdues del quasi el 100% en les parcel·les sense tractar”.
Per al CGC, aquest nou estudi i uns altres com els realitzats per l’IVIA evidencien “la falta de credibilitat dels suposats treballs ‘científics’ generats ad hoc durant dècades pels propis exportadors sud-africans”.
El CGC assenyala en un comunicat que el 2019, després de detectar en ports europeus en sol dos mesos i en fins a set partides importades de cítrics tunisencs la presència de ‘Taca negra’, les autoritats tunisenques van confirmar per primera vegada la presència d’aquesta malaltia en el nord-est del país, en la governació de Nabeul i es va declarar oficialment un àrea infectada de 2.000 hectàrees.
Aquesta era la primera vegada que aquest patogen –considerat el fong “més perillós” de la citricultura i el combat de la qual està regulat en la UE com a “prioritari”– es localitzava en un país mediterrani, la primera vegada que s’identificava en una zona productiva tan càlida com l’espanyola.
Segons l’entitat, aquesta ratificació “desmentia dècades de treballs i esforços per part de Sud-àfrica negant que el CBS poguera adaptar-se a unes condicions de temperatura i règim de pluges com les del nostre país”. Amb el nou article de ‘Journal of Phytopathology’, s’alerta que, menys d’un lustre després d’aquella detecció, la malaltia “està ja totalment estesa en les àrees citrícolas d’aquest país, no només en Nabeul sinó també en Sousse”.
“MOMENT MÉS OPORTÚ”
Per al CGC, aquest nou treball “es coneix en el moment més oportú, just després que el Govern de Sud-àfrica cridara a consultes en l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a la Comissió Europea (CE) per a qüestionar la normativa comunitària que pretén evitar que les importacions de cítrics procedents de països com Sud-àfrica puguen estar contaminades per aquest fong”.
Segons el parer de la presidenta del Comitè de Gestió de Cítrics, Inmaculada Sanfeliu, aquest nou estudi “evidencia la necessitat de mantenir i fins i tot reforçar aquestes mesures de control -basades en tractaments fungicides i inspeccions en origen- així com la falta de credibilitat científica dels exportadors d’aquest país i de les seues autoritats”.
En aquesta línia, el CGC subratlla que l’article, publicat al març, “arreplega una investigació promoguda des de les pròpies autoritats de Tunísia, absolutament transparent, amb prospeccions i quantificació de danys”.
Així, recalca que les seues conclusions “ratifiquen els successius dictàmens elaborats per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària), presentats el 2008, 2014 i revisats el 2018, que són la base científica que la CE utilitza per a defensar la normativa europea actual, ara novament qüestionada en l’OMC, com ja va ocórrer el 2014, i que, no solament s’aplica a Sud-àfrica sinó també a Argentina, Uruguai, Brasil i Zimbaue, potències exportadores de cítrics que pateixen aquesta malaltia”.
Un altre treball, també recent, de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) “ja va acreditar mitjançant models models matemàtics de possibles infeccions, la idoneïtat climàtica de la conca mediterrània per al desenvolupament del CBS”. En aquest últim article, “es confirma a més que no existeix cap cas exitós d’erradicació de la ‘taca negra’ després de la seua introducció”.
En tots aquests països són necessaris entre quatre i sis tractaments fungicides a l’any per a obtenir un control “acceptable” de la malaltia, alguna cosa que en el cas de la UE -“amb les restriccions fitosanitàries actuals més les derivades de la ‘Estratègia de la Granja a la Mesa'”- seria un objectiu “quasi impossible”.
RÈCORD D’INTERCEPCIONS
El CGC manté que el rècord d’intercepcions en recintes portuaris europeus registrat en els últims tres anys -que la CE ha confirmat que el 2023 es van elevar a 48, a 32 el 2022 i a 43 el 2021- “ratificaria, al seu torn, que el problema no és la normativa, és el seu incompliment reiterat”.
Per a Sanfeliu, “l’única cosa que pretén Sud-àfrica amb la seua acció davant de l’OMC és evitar que la CE els exigisca recórrer a els fungicides eficaços (i més cars) que ja haurien d’estar usant o que els enviaments a la UE es realitzen només des de zones exemptes -com ja els exigeix EUA- o fins i tot retardar una possible decisió sobre un tancament automàtic quan els problemes tornen a repetir-se aquesta pròxima campanya”.
