A un mes de Setmana Santa, el litoral espanyol accelera treballs per a reobrir platges i accessos amb seguretat després d’un tren de borrasques que ha deixat danys en cadena. La prioritat passa per reposar arena on la pèrdua ha sigut crítica i per reconstruir passarel·les i mobiliari bàsic per a garantir l’entrada de banyistes, el trànsit de servicis i la protecció d’infraestructures costaneres.
Des de gener, deu borrasques de gran impacte han afectat a Espanya amb pluges, vent i fort onatge. El resultat es repetix en moltes costes: erosió d’arenals, trencaments en passejos marítims i passarel·les, i afeccions a instal·lacions de sanejament i servicis. Amb el calendari turístic estrenyent, les administracions encadenen expedients d’emergència perquè les obres arranquen i s’executen a temps.
Costa andalusa i sud-est en obres
A la Costa del Sol pràcticament tots els municipis registren danys: platges menjades per la mar i trencaments en equipaments i passejos. Torremolinos xifra els desperfectes en 700.000 euros, Fuengirola en 600.000 i Marbella en 400.000. A la província de Granada, els municipis turístics podran acollir-se a ajudes extraordinàries de prop de 1,3 milions d’euros de la Diputació, que se sumen als 2,9 milions aprovats pel Govern perquè Costas execute obres d’emergència que aconseguixen a quasi 80 quilòmetres de litoral, amb actuacions en platges com a Salina.
A Almeria, El Ejido alerta de la pèrdua quasi total de la platja de Balerma, amb retrocessos de fins a 29,64 metres i danys estructurals en el passeig marítim. El Ministeri per a la Transició Ecològica preveu aportacions d’arena allí on siguen estrictament necessaris per a restituir la costa, una mesura que perseguix estabilitzar el perfil de les platges i reduir el risc de noves destrosses amb marees vives.
També l’Atlàntic andalús acusa el colp. A Huelva, Matalascañas i El Portil apareixen com els punts més afectats. En Matalascañas, el pas de la borrasca Francis va deixar al descobert infraestructures del passeig i va arribar a amenaçar la fonamentació d’edificacions, amb danys xifrats en 9 milions. Davant la falta d’entesa amb l’Administració de Costas, l’Ajuntament ha iniciat una actuació urgent per a tindre la infraestructura llista per Setmana Santa. Una cosa similar succeïx en El Portil: la borrasca Leonardo va obrir foradades, va fer retrocedir l’arenal i va posar en risc el col·lector de sanejament; el Consistori de Punta Umbría ha llançat obres d’emergència en considerar ‘inacció’ per part de Costas.
A Cadis, el trencament de passarel·les de fusta d’accés i la pèrdua d’arena s’estenen des de Sanlúcar i Rota fins al Palmar i Les Canelles de Meca, amb episodis de retirada superior al metre de profunditat en zones com Alcaidesa, en La Línia. Ceuta ha activat neteges per acumulació d’escombraries arrossegades pels temporals, mentres que a Melilla els danys en platges i costes no han sigut considerables. A Múrcia no es registren grans trams desapareguts al gener i febrer, encara que una mànega marina el 28 de desembre ja va causar desperfectes en locals, infraestructures, embarcacions i mobiliari urbà a Mazarrón, un precedent que explica la vigilància actual.
Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana concentren aportacions d’arena i reparacions
A Catalunya, la borrasca Harry va ser la més nociva. A Badalona va arribar a afonar-se una part del passeig marítim, mentres que les platges van retrocedir fins a 40 metres a Gavà i més de 20 al Prat de Llobregat; a Castelldefels es va inundar part de l’arenal. L’Àrea Metropolitana de Barcelona calcula en la costa barcelonina la pèrdua de més de 300 metres de passarel·les i danys en 50 bancs, 10 canonades de dutxa, 15 senyals informatius, 20 papereres i cinc contenidors semisoterrados. En la Costa Brava, els passejos marítims de Calonge, Blanes o Begur també van quedar afectats. En el Delta de l’Ebre, l’illa de Buda manté una ferida oberta per la qual entra la mar i queda a l’espera d’aportacions d’arena per a segellar-la temporalment.
A Balears, el fort onatge d’Harry i Kristin va arrancar els últims quinze metres de la passarel·la d’accés a la platja de Talamanca, a Eivissa, que l’Ajuntament de la capital reconstruirà. Diverses platges del sud de Menorca han patit pèrdues notables d’arena i danys en instal·lacions; entre les més castigades figuren s’Algar, Sant Tomàs, San Adeodat, Binigaus i Son Bou, amb afeccions també a varadors i passarel·les.
La Comunitat Valenciana concentra algunes de les actuacions de major volum. El Consell ha demanat la declaració de zones greument afectades per a 60 municipis, principalment pels efectes d’Harry. Sagunt rebrà des del 2 de març 1,2 milions de metres cúbics d’arena per a regenerar les platges de Almardà, Corint i Malva-rosa, una aportació massiva destinada a recuperar amplàries i cotes de seguretat. A Tavernes de la Valldigna, Costas preveu altres 45.000 metres cúbics per a platges colpejades per ones de sis metres i una pujada del nivell de la mar de mig metre que es va emportar tres terrasses d’un edifici.
L’objectiu comú és arribar a Setmana Santa amb platges funcionals, accessos segurs i servicis mínims operatius. Per a això, els ajuntaments coordinen amb diputacions i amb l’Administració General de l’Estat intervencions d’emergència i contractes expressos de reparació. Amb terminis molt ajustats, els recursos es prioritzen en punts crítics: aportacions d’arena on s’han perdut metres de platja, reconstrucció de passarel·les per a ordenar accessos i obres de protecció en passejos que han quedat al límit després del temporal.
