El petxinot és una xicoteta cloïssa d’aigua dolça en perill crític d’extinció que durant segles ha filtrat les aigües de L’Albufera. La seua presència indica un ecosistema que funciona i la seua desaparició compromet la qualitat de l’aigua i l’equilibri de l’aiguamoll, ja que actua com una depuradora natural silenciosa que retira partícules i contribuïx a mantindre el sistema en condicions saludables.
Aliança pel petxinot
Amb eixe objectiu s’ha presentat este divendres l’Aliança pel petxinot, un programa de conservació de la Fundació Oceanogràfic i la Fundació Aigües de València, amb la col·laboració de la Generalitat. El pla contempla la reproducció en condicions controlades d’esta náyade per a reintroduir-la en l’aiguamoll, juntament amb activitats educatives. La cria en captivitat busca reforçar els trams on l’espècie ha desaparegut i recuperar la seua funció filtradora, de manera que la reintroducció ajude a millorar la qualitat de l’aigua i l’estabilitat ecològica de la llacuna.
L’equip tècnic subratlla que es tracta d’una espècie autòctona menys visible i menys carismàtica, però essencial per a la conservació de l’ecosistema. En paraules de la coordinadora de la Fundació Oceanogràfic, els científics la diuen ‘la posidònia de L’Albufera, que sosté l’ecosistema des de baix’, una metàfora que resumix el seu paper de base ecològica: com més abundant és, més capacitat té el sistema per a mantindre’s net i estable.
Històricament, esta cloïssa colonitzava tota L’Albufera, però la seua presència s’ha anat reduint i hui a penes sobreviu en alguns trams i séquies que alimenten la llacuna. Entre les causes destaquen la degradació de l’hàbitat, la pèrdua de qualitat de l’aigua, els dragatges, la salinització i l’expansió d’espècies invasores. Estes pressions disminuïxen les àrees adequades per al seu desenrotllament i fragmenten les poblacions, la qual cosa dificulta la seua recuperació natural. Encara hi ha qui recorda que les seues petxines es transformaven en botons de nacre; no en va, la llacuna va arribar a ser coneguda com a ‘llac de nacre’ i ‘espill de sol’ per l’abundància de petxinots amb petxines nacrades.
Cicle i accions previstes
El petxinot té un cicle de reproducció complex: les seues larves requerixen un ‘peix hoste’ al qual es fixen en aletes i brànquies abans de retornar al fons de marjals i aiguamolls. Eixa dependència implica que, si falten peixos adequats, la reproducció es ressent. Una vegada en el substrat, els exemplars poden passar dècades en el fang filtrant milers de litres d’aigua; un adult és capaç de processar fins a 50 litres al dia, una contribució directa a la transparència i depuració del sistema.
Enguany s’impulsaran diverses accions per a evitar la seua desaparició. El Oceanogràfic instal·larà un laboratori visible perquè els visitants coneguen de primera mà el treball de recuperació, i es desenrotllaran iniciatives amb els ajuntaments riberencs per a acostar esta clóchina d’aigua dolça a la ciutadania i conscienciar sobre el seu valor ecològic. La divulgació pretén sumar suport social i afavorir pràctiques que reduïsquen les pressions sobre l’hàbitat del mol·lusc.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, ha destacat que és una espècie ‘xicoteta, discreta, però en perill crític d’extinció’ i que actua com a indicador que l’ecosistema ‘està sa i funciona’. Al seu juí, ‘només per egoisme és convenient treballar en la seua conservació’. El conseller ha explicat que la dana de 2024 va suposar un risc afegit per a una espècie ‘extremadament sensible’, però es va aconseguir rescatar més de 1.300 exemplars en L’Albufera, evitant la pèrdua d’una població ‘essencial per a la supervivència de l’espècie’. Va concloure que ‘protegir el petxinot és protegir L’Albufera’.




