La portaveu del grup socialista a l’Ajuntament d’Alacant, Ana Barceló, acusa l’alcalde, el popular Luis Barcala, d’ocultar documentació necessària per a fiscalitzar l’escàndol de les vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i, en general, la política de vivenda de l’actual equip de govern. Segons sosté, la comissió creada per a analitzar estes adjudicacions no disposa de tots els informes que permetrien aclarir com s’han concedit les vivendes socials i a qui han beneficiat.
Barceló afirma que és rotundament fals que s’haja entregat tota la documentació sol·licitada per l’oposició. Advertix que no permetran que la comissió es convertisca en un vestit a mida per a evitar que Barcala assumisca responsabilitats polítiques per l’ocorregut. La dirigent socialista es compromet a investigar fins al final perquè la ciutadania d’Alacant conega amb detall què ha passat amb l’adjudicació de vivenda pública a càrrecs del PP i a persones del seu entorn més pròxim.
Informes clau pendents en la comissió
La portaveu socialista detalla que, entre la documentació facilitada als membres de la comissió, falten informes considerats essencials per a entendre l’abast del cas. Cita, per exemple, l’informe elaborat per la Policia Local durant les inspeccions al residencial afectat, que podria aportar dades sobre l’estat de les vivendes, possibles irregularitats detectades sobre el terreny o l’ús real d’eixos immobles.
Observació: L’absència d’aquests informes limita la capacitat d’examen i transparència de la investigació.
Tampoc figura, segons Barceló, l’expedient de contractació de les obres vinculades a estes vivendes socials, un document que permetria revisar com es van adjudicar els treballs, quines empreses van participar i en quines condicions econòmiques i tècniques. A este buit se suma l’absència de l’informe clau de Patrimoni, determinant per a conéixer si es van respectar les condicions urbanístiques i de protecció del sòl destinades a vivenda pública.
La regidor socialista afig que també falta informació sobre el Pla Viu i l’inventari de les parcel·les reservades a vivenda pública en el Pla General. Estes dades ajudarien a contextualitzar la política de vivenda del consistori, en mostrar quants sòls estan disponibles per a ús social i com s’estan utilitzant, una cosa rellevant per a valorar si les decisions adoptades en el cas de la Platja de Sant Joan s’ajusten als objectius declarats pel propi ajuntament.
Des del govern municipal, el president de la comissió sobre les suposades il·legalitats en l’adjudicació de les vivendes socials en Els Naus i vicealcalde, Manuel Villar, sosté una versió distinta. Explica que els expedients administratius ja han conclòs, però que encara falta que l’instructor i el secretari redacten els informes finals. Segons indica, no seran els expedients complets els que s’emporten a la comissió, sinó precisament eixos informes finals de l’interventor i del secretari, que resumiran les actuacions realitzades.
Villar aclarix a més, en resposta a preguntes dels periodistes, que no hi haurà informes específics sobre els parentius de les persones adjudicatàries respecte al personal municipal. Argumenta que l’ajuntament no té capacitat ni obligació d’elaborar eixe tipus de llistats i afig que tampoc vol promoure el que considera una caça de bruixes contra familiars o parents d’empleats públics, ja que no ho veuen oportú ni legal.
Quant al dret de retracte sobre les vivendes dels Naus que han de ser retornades, el vicealcalde assenyala que encara s’estan valorant totes les opcions. Esta anàlisi implica estudiar quina fórmula jurídica i econòmica resulta més adequada per a recuperar eixos immobles per al parc públic de vivenda, sense vulnerar els drets dels actuals adjudicataris i tractant de minimitzar l’impacte per a les arques municipals. Mentres es decidix el mecanisme concret, el debat polític continua centrat en la falta d’accés a tota la documentació i en l’exigència de transparència sobre com s’han gestionat estes vivendes socials.
Observació: La resolució dependrà tant dels informes tècnics pendents com de les decisions polítiques sobre recuperació d’immobles i garanties per a la gestió pública.



