El subdelegat del Govern a Alacant, Juan Antonio Nieves, ha instat a no normalitzar, invisibilitzar ni negar la violència masclista després del minut de silenci celebrat en memòria de Oriana, assassinada el dimarts a la ciutat. El cas ha tornat a colpejar a Alacant i ha reobert el debat sobre com afrontar d’arrel una violència que no és un fet aïllat.
Enfront de la seu de la Subdelegació, el minut de silenci ha servit com a gest institucional de condemna i d’acompanyament a la família i a l’entorn de la víctima. En eixe marc, Nieves ha subratllat que la violència de gènere és una realitat estructural que mata a dones pel fet de ser-ho i que no pot diluir-se amb eufemismes ni amb discursos que la minimitzen.
El responsable governamental ha recalcat que combatre esta xacra exigix partir del reconeixement: nomenar-la, veure-la i assumir la seua magnitud. Normalitzar-la, invisibilitzar-la o negar-la afavorix la seua ocultació, retarda la detecció precoç i dificulta la protecció dels qui estan en risc.
Crida contra el negacionismo
Amb l’assassinat de Oriana, són 42 les dones assassinades enguany al país i 1.337 des de 2003. La incorporació del seu cas a estes xifres recorda que el problema persistix i que cada crim eixampla un balanç que no deixa de créixer, amb especial impacte en les comunitats on es produïxen.
Oriana, argentina amb passaport italià i 29 anys, tenia un xiquet de 3 anys. Va ser assassinada per la seua parella, que després es va penjar a la terrassa del domicili del crim. La conseqüència immediata és devastadora: el menor queda sense la seua mare i l’entorn familiar afronta una pèrdua irreparable, mentres la ciutat assimila l’impacte d’un succés que trenca rutines i deixa empremta.
El missatge de Nieves apunta a tancar el pas al negacionismo i a qualsevol intent de banalització. Reconéixer la violència masclista permet articular respostes més eficaces, millorar la prevenció i reforçar la sensibilització social, condicions indispensables per a evitar nous casos i perquè les víctimes se senten acompanyades quan fan el pas de demanar ajuda.
El minut de silenci, més que un ritu, ha funcionat com a recordatori que la violència de gènere travessa tots els àmbits i requerix unitat social i institucional. L’anomenada a no negar-la ni invisibilitzar-la es traduïx així en una apel·lació directa a la responsabilitat col·lectiva: nomenar el problema és el primer pas per a parar-lo.
