El Tribunal Suprem ha arxivat una altra querella contra la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea i exministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per les inundacions provocades per la DANA de València a l’octubre de 2024, en les quals van morir 230 persones, i per la no execució d’obres en el barranc de Poio. La decisió arriba després de l’arxiu previ d’una altra querella presentada per Vox per estos fets, en una línia que reforça el criteri de l’Alt Tribunal.
En un acte adoptat el 5 de març, el Suprem ha rebutjat l’acció penal impulsada per l’Associació Llibertat i Justícia en considerar que els fets denunciats no revisten caràcter de delicte. La querella atribuïa a Ribera presumptes delictes d’homicidi i lesions per imprudència greu professional i una suposada prevaricació administrativa per omissió.
L’acusació sostenia que el Ministeri no havia executat les obres de protecció enfront d’inundacions en el barranc de Poio malgrat comptar, segons la seua versió, amb aprovació tècnica completa i amb una classificació de prioritat, i malgrat un coneixement documentat del risc mortal. A més, la querella, de més de quaranta pàgines, posava en qüestió l’enviament d’alertes automàtiques davant increments de cabal.
Arguments del Suprem
L’acte, del qual ha sigut ponent el magistrat Julián Sánchez Melga, subratlla que en el dret penal espanyol ‘no existix la responsabilitat penal per l’acompliment d’un càrrec’ i que ‘no tota conducta política o socialment discutible i fins i tot si és el cas, reprovable, té encaix en un precepte penal’. El Tribunal incidix en què les actuacions polítiques o administratives vinculades a grans tragèdies derivades de catàstrofes naturals ‘no comporten amb automatisme acrític l’assumpció de responsabilitats penals’.
A la llum de doctrina ja aplicada en resolucions sobre la pandèmia, el Suprem recorda que ‘el dret penal només admet la imputació d’uns fets atribuïts al subjecte denunciat que respondrà pel comportament, actiu o omisivo realitzat, i no pel lloc que ocupa’. Amb eixe marc, els magistrats descarten que puguen apreciar-se delictes d’homicidi o lesions per imprudència greu, així com omissió del deure de socors o denegació d’auxili, i precisen que ‘no existix tal delicte de prevaricació omisiva‘. També advertixen que el qüestionament de la gestió d’obres hidràuliques per part del Govern no justifica per si mateix obrir un procés penal.
L’arxiu implica que esta via concreta queda tancada en el Suprem i que qualsevol indici penal rellevant ha d’aflorar en el sumari obert a Catarroja (València) sobre la DANA, ‘on s’han de detectar els indicis de criminalitat‘ que, si és el cas, es remetrien a l’Alt Tribunal. La resolució no enjudicia l’oportunitat política de les decisions ni la planificació de les obres, sinó que delimita que, fins i tot existint crítiques a la gestió, eixa controvèrsia no encaixa en els tipus penals invocats pels denunciants.
