El València Basket júnior va tornar a Espanya després de quatre dies atrapat a Abu Dhabi pel tancament de l’espai aeri després de l’atac d’Israel i els Estats Units a l’Iran i la resposta d’este país. A la seua arribada, l’entrenador Gonzalo Muinelo va assenyalar que durant eixe temps van sentir explosions però no van arribar a veure res, i que la població local va mantindre en general la seua rutina, la qual cosa va contribuir a rebaixar la inquietud del grup.
El tècnic va explicar que en alguns moments van sonar alertes en els telèfons mòbils i van seguir el protocol de seguretat establit. Estes mesures els van obligar a estar atents sense alterar en excés la seua dinàmica dins de l’hotel, on van prioritzar la calma i el compliment d’indicacions.
Quatre dies d’hotel i protocols
Des del tancament de l’espai aeri, els huit equips participants en el torneig organitzat per l’Eurolliga van romandre reclosos al seu hotel. La impossibilitat de volar i les restriccions de moviment van obligar a esperar indicacions per a reprogramar l’eixida, un escenari que va generar incertesa per no saber quan podrien tornar.
Muinelo va subratllar que el club va estar molt pendent i va treballar per a accelerar el retorn, i que l’Eurolliga es va comportar bé amb l’expedició. Per a contindre l’ansietat, el cos tècnic va tractar de crear rutines i normalitat: despertar-se a la mateixa hora, dinàmiques de grup i acompanyament constant perquè els jugadors se sentiren abrigallats.
Les famílies van seguir de prop l’evolució de la situació i, segons l’entrenador, van demostrar fortalesa i confiança en el grup i en l’entitat. Eixe suport, unit al treball del cos tècnic, va ajudar a mantindre la serenitat malgrat el soroll d’algunes explosions i de la falta de certeses sobre els terminis de reobertura de l’espai aeri.
La confirmació que podrien volar a Turquia este dimarts es va viure com un punt d’inflexió. La possibilitat d’enllaçar una ruta segura fora de la zona afectada va permetre activar el viatge de retorn i va dissipar la sensació d’espera indefinida que havia marcat els dies anteriors.
Retorn a València i volta a la normalitat
Ja a València, el grup va expressar alleujament. Els jugadors van comentar que Espanya feia olor diferent i van mostrar ganes de veure a les seues famílies, tornar a entrenar i recuperar el seu dia a dia. Després de quatre jornades sense competició ni desplaçaments, la prioritat va passar a ser reenganxar-se com més prompte millor al treball i tancar un episodi que, malgrat la tensió inicial, es va saldar sense incidents per a l’expedició.
Muinelo va valorar l’experiència com una prova de maduresa per a un equip jove: la convivència prolongada en un espai limitat, el compliment de protocols i la necessitat d’adaptar-se a canvis sobtats van exigir disciplina i cohesió. El suport del club i de l’organitzador, juntament amb l’actitud dels jugadors, van ser claus per a travessar la situació amb serenitat i tornar en les millors condicions possibles.



