El València Basket visita este dijous al Paris Basketball en l’onzena jornada de l’Eurolliga, una estrena entre els dos que arriba marcat per estils de joc molt similars: ritme alt, possessions curtes i prioritat per al llançament de tres com a via principal de producció ofensiva.
L’equip de Pedro Martínez afronta el xoc reforçat per la treballada victòria del dimarts davant el Reial Madrid en el Roig Arena, un triomf recolzat en l’encert exterior i en una notable duresa mental i física que li va permetre passar pàgina de dos ensopegades prèvies. Eixe rendiment suggerix un equip còmode quan imposa el seu guió i manté la concentració en els finals atapeïts.
Per part seua, el Paris Basketball va rebre al Panathinaikos i va protagonitzar un dol parell que es va decantar en els últims minuts del costat grec: del 87-86 mancant quatre minuts al 95-101 final, en bona part perquè el conjunt francés no va poder frenar a TJ Shorts i Kedrick Nunn. Eixe desenllaç exposa una vulnerabilitat quan el rival anota des de l’exterior en trams decisius.
Ritme, triple i rebot ofensiu
Més enllà de la classificació, els números expliquen per què s’anticipa un partit de tanteig alt. El València fa una mitjana de 90,5 punts i el París 89,6, xifres que els situen com a segon i tercer equip més anotador. En triples, el conjunt parisenc intenta 34,3 per partit i el taronja 32,6; són els que més llançaments d’este tipus realitzen. També lideren en tirs de camp totals intentats per trobada, 70,5 el París i 68,7 el València. El París és el que més possessions juga, 78,1 per dol, i el València el tercer, amb 76,7. Amb este volum, cada pèrdua penalitza i el control del ritme es torna decisiu per a evitar parcials en contra.
El rebot ofensiu apunta com un altre termòmetre del xoc: París captura 16,8 de mitjana i València 13,2, els dos al capdavant de la competició en esta faceta. Eixes segones oportunitats sostenen ratxes i obrin tirs alliberats, especialment des del perímetre. Tancar el cércol propi i assegurar la primera recepció després del tir pot marcar la diferència en una trobada on l’encert exterior tendix a decidir.
Plantilles i decisions tècniques
En el cos tècnic de Pedro Martínez treballa Adrian Kovacs, que va formar part del staff de Tuomas Isalo, entrenador que va fixar les bases de l’estil actual del Paris Basketball i que van continuar Tiago Splitter i ara Franceso Tabellini. Eixe coneixement del sistema pot ajudar el València a anticipar automatismes i ajustar aparellaments en defensa del bloqueig directe i les cantonades.
En el costat francés, l’exterior Nadir Hi-fi, amb capacitat per a generar-se tirs a partir del seu salt lateral, i Justin Robinson són les seues referències ofensives en perímetre. Per dins, Derek Williams lidera un joc interior menys protagonista en punts. Per al València, contindre la creació des de fora i protegir el rebot limitaria l’impacte d’eixes armes i obligaria al rival a atacs més llargs, menys afins a la seua identitat.
El València arriba amb els quinze jugadors de la plantilla a la disposició del seu tècnic, que haurà de realitzar tres descartes. Davant el Reial Madrid, els triats van ser Sergio De Larrea, Isaac Nogués i Neal Sako. Amb dos partits en pocs dies, la gestió d’esforços i la configuració de la rotació apareixen com a decisions rellevants per a sostindre la intensitat sense perdre precisió en el tir.
Després dels resultats més recents, s’ha desfet l’empat en el balanç: el València ha ascendit a la sexta posició amb sis victòries i el París ha caigut a la catorzena amb quatre, mancant que acabe la desena jornada. Amb este context, una arrancada sòlida i la disciplina en el rebot i el perímetre es perfilen com a claus en el seu primer cara a cara.



