El València CF celebra este 18 de març el 107 aniversari de la seua fundació amb la vista posada en dos fronts decisius per al seu futur immediat: assegurar la permanència en Primera Divisió i consolidar l’avanç de les obres del Nou Mestalla, tot això en un context esportiu i social marcat per la tensió acumulada dels últims anys.
Fundat en l’històric Bar Torino de València, el club ha alçat al llarg de la seua història sis Lligues, huit Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Recopa d’Europa, tres Copes de la UEFA, dos Supercopas d’Europa i una Copa Eva Duarte, torneig considerat el precedent oficial de l’actual Supercopa d’Espanya. Este palmarés situa al València entre els clubs més llorejats del futbol espanyol i europeu, encara que en els últims anys eixos èxits contrasten amb la falta de títols recents i amb objectius molt més modestos.
L’últim trofeu que figura en les vitrines de Mestalla data de 2019, quan l’equip entrenat per Marcelino García Toral va conquistar la Copa del Rei l’any del centenari del club. Aquella temporada, que va simbolitzar un punt àlgid recent, també va deixar l’última classificació per a competicions europees. No obstant això, a penes tres mesos després d’eixe èxit, Marcelino va ser destituït, un gir que va marcar l’inici d’un període d’inestabilitat esportiva i de canvis constants.
Des de la campanya 2019-2020, quan el València va aconseguir els octaus de final de la Lliga de Campions, el club no ha tornat a competir en la màxima competició continental. En este temps s’han succeït entrenadors, s’han renovat plantilles i s’han produït relleus en la direcció, configurant un escenari en el qual ha sigut impossible consolidar un projecte a llarg termini. Eixa falta de continuïtat ha tingut un reflex directe en els resultats sobre la gespa i en la pèrdua de presència a Europa.
Nova etapa en els despatxos i en la banqueta
En este aniversari, l’entitat està presidida per Kiat Lim, fill del màxim accionista Peter Lim, la qual cosa reflectix la continuïtat de l’actual projecte accionarial. En la banqueta se senta Carlos Corberán, que afronta el seu segon aniversari en el càrrec després d’haver viscut ja l’aniversari del club l’any anterior. A més, és el primer aniversari que viu Ron Gourlay com a director general de futbol, figura clau en la coordinació entre la parcel·la esportiva i l’estructura executiva.
A esta reorganització se suma una nova estructura de captació i anàlisi de talent. Lisandro Isei exercix com a director de captació i ‘scouting‘, mentres que Hans Gillhaus lidera l’àrea de ‘scouting’ per a Europa i Andrés Zamora Patacchiola fa el propi per a Sud-amèrica. Este repartiment de responsabilitats busca reforçar la detecció de jugadors en mercats clau i optimitzar els recursos disponibles, en un context en el qual el club necessita encertar amb els fitxatges per a mantindre la competitivitat.
En l’estrictament esportiu, l’equip torna a barallar per la permanència, una situació que s’ha repetit en les últimes campanyes i que contrasta amb les aspiracions històriques de l’entitat, acostumada a lluitar per places europees i fins i tot per títols. No obstant això, l’actual temporada presenta un escenari una mica més esplaiat que en anys anteriors, en els quals el risc de descens va ser més acusat.
Després de la disputa de la jornada 28, el València se situa catorzé en la classificació amb 32 punts, a sis de la zona de descens. Esta diferència li permet encarar el tram final del campionat amb un cert marge, encara que sense poder relaxar-se. Cada partit continua sent rellevant per a consolidar la permanència i evitar complicacions en les últimes jornades, ja que una mala ratxa podria reduir ràpidament eixe avantatge.
Mentres l’equip competix per assegurar la seua continuïtat en l’elit, l’altre gran front obert és el del Nou Mestalla. La construcció del nou estadi es va reprendre al gener de 2025, després de més de quinze anys de paralització, un període en el qual l’obra es va convertir en símbol de la incertesa institucional i de la dificultat per a tancar un projecte clau per al futur del club.
Actualment, els treballs avancen amb l’objectiu d’inaugurar el Nou Mestalla a l’estiu de 2027. La planificació contempla que, una vegada acabat, el recinte puga optar a convertir-se en seu del Mundial 2030, un horitzó que afig pressió per a complir els terminis i consolidar un estadi modern que substituïsca a l’actual Mestalla. Per al valencianisme, el nou camp es presenta com una oportunitat de creixement esportiu i econòmic, sempre que l’equip aconsequesca mantindre’s en Primera i estabilitzar el seu projecte en els pròxims anys.
