El València ha finalitzat la primera volta amb 17 punts després del 1-1 davant l’Elx a Mestalla i tanca la seua segona pitjor primera part des que la competició va adoptar el format de 20 equips en la 87-88. Amb només tres victòries en 19 jornades, l’equip ha tornat a situar-se en llocs de descens al final del primer tram, com la passada temporada, encara que llavors sumava cinc punts menys. Esta vegada el marge és major, però la trajectòria manté les mateixes alertes: dificultats per a guanyar, fragilitat defensiva i una tendència que l’obliga a mirar a la permanència.
Balanç a Mestalla i fora de casa
L’equip sol ha sigut capaç de guanyar eixos tres partits a Mestalla, on ha perdut pes com a fortí respecte al curs anterior, quan en la segona volta, amb el tècnic valencià, a penes va cedir dos derrotes. L’altra cara està en els desplaçaments: ha encadenat nou eixides sense triomf, ha sumat 3 de 27 punts possibles i figura com a segon pitjor visitant. A més, és al costat d’Elx i Osasuna l’únic que no ha guanyat fora, un llast que explica gran part de la seua posició actual i que reduïx al mínim el marge d’error a casa.
En el registre global, el València ha vençut a Getafe, Athletic Club i Llevant; ha empatat huit partits i ha perdut altres huit. El repartiment de resultats retrata un equip que competix a ràfegues però que no sosté avantatges ni imposa el seu pla lluny de casa, la qual cosa ha convertit cada punt a Mestalla en imprescindible per a no despenjar-se en la lluita per la permanència.
Tensió creixent en l’afició
Encara que les xifres d’assistència es mantenen altes, el cansament i el descontentament han anat en augment amb cada ensopegada. Després de la golejada del Cèltic (4-1) en Balaídos, un centenar de seguidors va acudir a l’aeroport per a increpar a l’equip. La situació es va agreujar este dissabte després de l’empat davant l’Elx, quan un ampli grup va protestar a les portes de Mestalla i va esperar als jugadors amb càntics de ‘mercenaris’ i ‘Corberán, dimissió’. L’erosió del clima al voltant de l’equip afig pressió a un vestuari obligat a reaccionar.
En l’apartat estadístic, els números ofensius calcats als del curs passat —18 punts a favor— contrasten amb una defensa més permeable: 31 gols encaixats pels 29 de llavors. La persistència del problema fora de casa ha impedit capitalitzar els pocs moments de domini i ha alimentat la inèrcia negativa, amb partits que s’escapen per detalls i una producció ofensiva que no compensa els desajustaments arrere.
En la banqueta no hi ha hagut relleu durant esta primera volta. A diferència del curs anterior, quan Carlos Corberán va assumir el càrrec abans que acabara el primer tram en substitució de Rubén Baraja, el club ha mantingut la continuïtat en el lloc amb la intenció d’estabilitzar el projecte i tallar la ratxa des de dins.
En clau individual, Hugo Duro lidera la taula de golejadors amb sis punts, mentres que Diego López i Danjuma sumen tres cada un. En assistències, Luis Rioja encapçala amb tres passes de gol i li seguixen Javi Guerra i Filip Ugrinic amb dos. Amb estos vímets, l’objectiu immediat passa per recuperar solidesa, trencar la sequera a domicili i transformar els empats en victòries per a eixir del descens.
