El Vila-real ha firmat la millor primera tornada de la seua història en LaLiga després de derrotar a l’Alabés i amb un partit encara per disputar enfront del Llevant, ajornat per alerta climatològica. L’equip de Marcelino suma 41 punts en 18 partits, una cadència de més de dos punts per partit, i supera les seues millors marques anteriors, que van arribar amb un partit més, en 2010-11 i 2015-16, llavors també amb el tècnic asturià al comandament.
El rendiment de lliga no ha acusat l’esforç de competir en la Lliga de Campions i en la Copa del Rei ni el colp anímic de les eliminacions. L’equip sol ha perdut contra els tres grans: va caure en les visites a Reial Madrid i Atlètic i davant el líder, el Barcelona, en La Ceràmica. A casa ha fregat la perfecció: més enllà de l’ensopegada davant el Barça, només va cedir un empat enfront del Betis. Eixa solidesa com a local ha sigut el fonament del rècord.
Regularitat a casa i resposta als contratemps
L’arrancada en La Ceràmica va ser contundent, amb dos triomfs clars davant Oviedo i Girona, mantenint la inèrcia del passat curs com a local. Després d’empatar a Vigo i caure davant l’Atlètic, l’equip va encadenar tres victòries seguides que li van consolidar en la zona alta. Una derrota polèmica enfront del Reial Madrid i la igualada davant el Betis van frenar la ratxa, però la resposta va ser rotunda: sis triomfs consecutius, només interromputs pel partit suspés a València. Eixa seqüència explica el salt en la taula i deixa marge de millora amb el dol pendent.
Les decepcions en la Lliga de Campions i la Copa i la derrota davant el Barcelona per a tancar 2025 no van descentrar al grup. El nou any es va obrir amb un triomf de prestigi a Elx, on ningú havia guanyat fins llavors, i l’últim èxit davant l’Alabés a casa eleva el llistó històric, consolida la tercera plaça i acosta l’objectiu d’encadenar per primera vegada dos participacions seguides en la màxima competició europea. Amb el compromís contra el Llevant per jugar, l’oportunitat d’ampliar el registre continua oberta.
La plantilla ha sabut sobreposar-se a absències de llarga duració, com les de Kambwala o Costa, als problemes físics de Foyth, Ayoze Pérez o Gerard Moreno, i al període d’adaptació de Mikautadze. La gran revelació del tram ha sigut Alberto Moleiro, que suma huit gols i gana pese en el joc. Després d’uns mesos de dubtes, l’equip ha trobat estabilitat en la porteria amb el brasiler Luiz Júnior. En atac, ha igualat els 37 punts del curs 2013-14 amb un partit per disputar, i fins a tretze jugadors han marcat almenys un gol, mostra d’una pegada coral que reduïx la dependència d’un únic golejador i afig variants al pla ofensiu.
‘Hem de donar l’enhorabona i les gràcies a la plantilla. Ells són els que juguen. Han competit a més en la Lliga de Campions i en la Copa i el que han fet té un mèrit extraordinari. Hem d’estar tots molt satisfets i agraïts’, va assenyalar Marcelino.
‘Considere que estos resultats són un èxit‘, va afegir el preparador asturià, que es va marcar com a objectiu per a la segona volta ‘continuar guanyant i acostar-nos més als quals ens han guanyat en la primera’. ‘Hem de proposar-nos-ho i veure fins a on ens dona’, va sentenciar.
