Elx i Espanyol van empatar 2-2 en el Martínez Valero després d’un dol intens, amb alternatives i un tram final agitat que va incloure una aturada de cinc minuts per un incident racista. El conjunt blanc-i-blau es va avançar dos vegades, però l’Elx va igualar al caient del descans i des del punt de penal en el 89 per a rescatar un punt davant 25.028 espectadors. El resultat, malgrat el ritme i l’emoció, no els va servir a cap per a trencar la seua mala ratxa: els dos van seguir sense conéixer la victòria en 2026.
El conjunt català va colpejar prompte amb Kike García, que va aprofitar un enviament a l’espai de Pol Lozano per a batre a Dituro als sis minuts. Quan el partit se li embossava a l’equip local, un centre mal buidat per Lozano va rebotar en Marc Aguado i es va convertir en el 1-1 en el 42. Després del descans, Carlos Romero va firmar una acció individual que, amb un tret a l’esquadra, va posar el 1-2 en el 57. La revisió del VAR per mans de Romero va derivar en un penal que Rafa Mir va transformar en el 89; ja en l’afegit, Pickel va ser expulsat i l’Espanyol es va aferrar al 2-2.
Un partit amb vaivens i tensió
El dol va nàixer amb ritme i nervi per part de dos equips necessitats. L’Elx va amenaçar primer amb arribades de Germán Valera i André da Silva, però l’Espanyol va respondre amb verticalitat i transicions ràpides que van exigir a la saga il·licitana. Els visitants van aconseguir per moments bloquejar la sala de màquines franjiverde, obligant a atacar més directe i allunyant a l’Elx del seu habitual joc entre línies. El 1-1, a la vora del descans, va encendre als periquitos, que van fregar el 1-2 en l’afegit amb una rematada franca de Pere Milla que Dituro va traure amb una gran mà per a mantindre l’empat a l’intermedi.
La segona part va començar del costat local. L’equip de Eder Sarabia va estrényer a dalt i va encadenar el seu millor tram, coronat per un tret centrat de Rafa Mir que Dmitrovic va buidar i que el seu rebutge no va aconseguir Da Silva en boca de gol. La rèplica va ser demolidora: Romero, fins llavors discret, es va inventar el 1-2 amb una fuetada que va besar l’esquadra. Amb els canvis, l’Espanyol va reforçar el seu centre del camp i a penes va patir, més enllà d’un gol anul·lat a Diangana per fora de joc i d’un contraatac que Terrats va culminar al pal. L’aturada per insults racistes va refredar el xoc i va alterar inèrcies; l’Elx el va aprofitar per a llançar un últim arreón que li va donar premi des dels onze metres.
Lectures i reaccions
L’empat va deixar sensacions trobades. L’Espanyol va marxar amb la frustració d’haver tingut el 1-3 i de veure com un error de mans i la posterior pena màxima li van costar dos punts en els últims minuts, mentres que l’Elx va celebrar el caràcter del seu equip per a no caure’s i barallar fins al final. Manolo González va subratllar el pes de les fallades arrere i va admetre: ‘els gols de l’Elx han sigut per errors defensius individuals’. El tècnic va valorar que el seu equip ‘va recuperar el sacrifici i la identitat’ i va defendre la idea de ‘no perdre quan no es pot guanyar’. També va apuntar que l’aturada va obeir a insults dirigits a Omar El Hilali i va reclamar erradicar del futbol tant el racisme com els insults.
