Què et va motivar a fer el salt a la política?
No m’agradava la deriva que portava la situació que hi havia en 2015, encara que si hagués sabut el que anava a passar després, allò m’hagués semblat meravellós. Vaig decidir que això no era el futur que jo volia per a per a les meves filles, em va costar fer el pas perquè van venir a buscar-me de Vox gent i al principi no volia. Una de les vegades que van venir a insistir, el meu marit em va dir diu: “hi ha vegades que cal fer el que cal fer i tenim unes filles que tenen un futur per davant” i a mi aquesta frase se’m va quedar gravada. Li vaig donar voltes i vaig accedir per a ajudar-los per a aquelles primeres llistes del 2015. Al final la cosa ha anat evolucionant fins avui.
Després de les seves declaracions sobre els punts violeta, Quin hauria de ser segons la seva opinió, l’eina adequada per a prevenir la violència contra la dona en Magdalena o falles?
Unes carpes violetes en quatre punts del centre de Castelló no faran Castelló més segura. Em van cridar molt les declaracions del portaveu del PP dient que ara Castelló era una ciutat més segura per a les dones. El que farà que una ciutat sigui més segura, en aquest cas Castelló, perquè és dotar a la Policia Local i a la Policia Nacional dels mitjans necessaris, que hi hagi vigilància als carrers i sobretot ja no depèn a nivell a nivell municipal, sinó a nivell nacional, que les penes siguin concordes als delictes que es cometen. Vox és l’únic partit que està demanant penes més dures per als violadors, per als maltractadors i per als assassins de dones, això és el que veritablement fa que les dones ens sentim més segures. No que hi hagi quatre carpes en quatre punts del centre de Castelló, això el que dona a entendre és que es fa seguidisme de les polítiques de feministes de l’esquerra i no es té el valor suficient per a dir: “Senyors, això no serveix absolutament per a res i implementarem les polítiques que sí que serveixen.”
Llavors que hi hagués policia en les carpes seria una solució?
La policia ha d’estar recorrent la ciutat: un delinqüent si sap que la policia està en un lloc, delinquirà en un altre. Els joves van al centre, però després van a la seva casa, on no hi ha carpes. Les carpes són un brindis al sol i un seguidisme de les polítiques de l’esquerra i no hi ha valor per a eliminar-les.
Això va al final a la modificació de la llei…
La llei del “sol sí que és sí” no ha servit per a res. Només ha servit per a deixar anar violadors als carrers, i que les dones es puguin trobar abans amb els seus violadors pel carrer. Aquesta llei ha de derogar-se per complet.
Això hauria de tenir implicacions en el sistema educatiu?
En temes de convivència en temes de llibertats és molt senzill: ara se’ls ensenya als nens que no se li pega a una nena, que no se li pega a una persona homosexual, que no s’insulta o es burla un d’un discapacitat…no. Cal ensenyar-los als nens que no es pega, no s’insulta i no es burla un de ningú. S’ha enfocat tot en el mateix sentit, tot amb aquesta ideologia que ells criden de gènere, tot amb aquest feminisme radical que no serveix per a res i no se’ls ensenya de veritat als nens el respecte integral als seus semblants.
Si algú en un centre escolar està repetint: “és que a les nenes cal protegir-les, és que a les dones cal nosequé…” crea el pensament que la nena ha de ser inferior, “no haig de ser capaç de fer el que ells fan perquè necessito que em donin aquestes ajudes, que em donin aquest suport, que em donin aquest suport.” Al cap del nen que li crea: “Clar, haig de cuidar-la perquè és inferior pobreta, és incapaç d’arribar on jo estic si no se l’ajuda” és una discriminació positiva cap a elles i crec que això és nefast.
Has tret una nova conclusió sobre la funció i el treball de l’AVL després de l’última reunió amb la seva presidenta?
La meva trobada amb la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va ser la recepció de la Memòria Anual. Ella va lliurar la memòria a les Corts i jo vaig rebre la memòria d’un organisme estatutari. Això no quitació que creiem que l’AVL és un instrument per a catalitzar la nostra llengua i per a catalanizar la nostra regió. El nostre objectiu és retornar-li la capacitat normativa a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana perquè creiem que aquest és el valencià que sempre s’ha parlat aquí a la nostra regió.
El de l’AVL és un valencià ortopèdic que han normalitzat de manera artificial per a unificar-lo tot i d’alguna manera facilitar aquesta aquesta colonització dels pancatalanistes. Jo defensaré sempre que a València es pot parlar valencià, el valencià que han parlat els nostres pares i els nostres avis. No defensaré aquesta colonització que busquen fer els que pretenen una annexió de València a aquests il·lusoris, Països Catalans.
Penses que pot haver-hi un full de ruta que acosti el valencià de l’AVL a un ús més social o del carrer? O només cal llevar l’AVL per a posar la normativa de la RACV?
Un acostament em fa por perquè penso que pot ser una dissidència controlada. De fet, és que el primer Estatut d’Autonomia es va redactar amb les normes de la Reial Acadèmia Cultura Valenciana, per tant no és una cosa nova, quan encara no havia començat aquest intent de colonització dels pancatalanistes. El que volem és tornar a aquestes normes amb les quals es va redactar el primer Estatut d’Autonomia. La Llei d’Ús i Ensanyament del valencià té més de 40 anys, molta gent s’ha educat i s’ha inserit laboralment amb la normativa de l’AVL. Deu aquesta gent quedar fora del sistema?
Aquesta normativa ha deixat fora a molta gent que parlava valencià tota la seva vida. Hi ha gent que ha estudiat aquest valencià aquests 40 anys i evidentment, però és que hi ha molta gent que parlava valencià que també s’ha quedat fora. No hi ha hagut cap problema en què la gent que abans parlava valencià el continuï parlant. Jo crec que aquests és crear problemes que al final no existiran.
Nosaltres no podem modificar la llei de creació de l’AVL perquè és una llei estatutària, però sí que es poden fer passos: una iniciativa que presentarà Vox és homologar els títols de Lo Rat Penat i de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.
Es dona la paradoxa que, si algú s’examina de català a Catalunya, aquest títol és vàlid aquí, però no és vàlid el títol que expedeix la RACV allí, per tant això sí és contradictori. Vox té molt clar que no existeix aquesta aquesta unitat de la llengua. De fet em preguntaven l’altre dia quines universitats reconeixien el valencià de la RACV, no hi ha cap perquè les universitats estan totes subvencionades i patrocinades pels quals ara mateix estan intentant imposar aquest català a la Comunitat Valenciana.
Com afecten les dissidències en aquest i altres temes a la governança en la Generalitat Valenciana?
No hi ha cap problema d’estabilitat. Nosaltres tenim un acord de govern amb el Partit Popular que està funcionant perfectament. A ningú se li oculta que hi ha dos partits que conformen aquest govern, hi ha molts temes en els quals no estem d’acord i crec que és sa que la gent conegui tant els votants del Partit Popular com els votants de Vox que és el que opina el seu partit i el seu grup parlamentari. No crec que hi hagi cap inestabilitat perquè si el pacte de govern s’està complint.
Què pot fer una persona de Vox des de la presidència de les Corts Valencianes?
La funció de presidenta de les Corts és una és una funció institucional, és representar a tots els valencians. Quan exerceixo com a presidenta de les Corts si que procuro que sigui representar la institució representar les Corts Valencianes. Això no impedeix que quan no estigui actuant com a president de les Corts tothom sap que jo provinc d’un grup parlamentari d’un partit polític concret. No fa política no va més enllà i representa la institució, però perquè això no impedeix que quan jo no estigui actuant com a present a les Corts evidentment tothom sap que jo veig un grup parlamentari.
Això limita molt l’acció política…
La funció d’un president de les Corts no és aplicar el seu programa polític. La funció d’un present de les Corts és aplicar el reglament a les Corts que està aprovat pels grups parlamentaris i aquesta és la meva funcionalitat, no implementar un projecte polític, per a això està el grup parlamentari i per a això està el Consell.
Com valora la campanya de Carlos Mazón per l’aigua? Comparteixes les seves propostes a la Comunitat Valenciana?
El tema de l’aigua, el problema de l’aigua és un problema de les regions que conformen Espanya i per tant cal abordar-lo des del punt de vista nacional. Nosaltres des del naixement de Vox hem defensat un Pla Hidrològic Nacional perquè hi hagi una gestió nacional de l’aigua. No és de rebut que estiguem tirant aigua a la mar en alguns llocs i a cent quilòmetres no tinguin aigua per a per a regar, per a la ramaderia o el consum humà. Aquest problema no se solucionarà a base de pegats, aquest problema ha de solucionar amb un pla integral de l’aigua en el qual totes les regions es posin d’acord en què l’aigua és de tots.
Aquí ve el problema dels partits polítics que tenen un missatge depenent d’on estiguin. Vox té el mateix missatge a tot arreu. Quan et trobes amb altres partits majoritaris en els quals a Aragó diuen una cosa, a Catalunya una altra, a Castella-la Manxa va fer una cosa, a València i a la Regió de Múrcia i diuen una altra, és molt difícil abordar aquest problema. Cal abordar-ho des d’un punt de vista nacional tenint i dient el mateix en totes les parts d’Espanya, entenent que l’aigua és de tots els espanyols i que cal tenir aquesta altura de mires per a per a facilitar que l’aigua arribi a totes a tot arreu.
Aquesta recentralització de l’aigua i altres sectors, perquè ha d’afectar el Dret Civil Valencià?
Vox no creu que hagi d’haver-hi diferències entre espanyols amb uns drets i altres espanyols amb altres drets depenent en el lloc en el qual en el qual visquin, ens passa el mateix amb l’amb la sanitat o amb l’educació. Amb el tema del dret civil, passa exactament igual. Vox reconeix que hi ha aspectes de Dret Civil valencià que són positius i haurien d’implementar-se, però no amb un dret civil propi, simplement bastaria amb portar la iniciativa per a incorporar-los en el Codi Civil i ens beneficiaríem tots els espanyols.
Seria aquesta mateixa política per als furs basc i navarrès?
Hem parlat sempre des d’un primer moment d’aquestes desigualtats que hi ha amb el País Basc i Navarra però a nivell de furs, a nivell econòmic, a nivell fiscal… a tots els nivells. Volem que un espanyol de Sevilla, de València o del País Basc evidentment tingui els mateixos drets econòmicament
Llavors també necessitaria una repensada el sistema de finançament?
Evidentment, tindrem el mateix problema que tenim amb què tenim amb l’aigua. Mentre no s’abordi des d’un punt de vista nacional serà molt complicat. Perquè un model de finançament que aconsegueixi que les regions que menys estem rebent aconseguim més hi ha dues opcions: o les que reben més passin a rebre menys (cosa fart impossible perquè ningú renunciarà a aquest estatus); o és augmentant la pressió fiscal als ciutadans perquè necessitarem més recursos per a això. Creiem que cal buscar una solució que sigui igual per a tots i que no suposi l’haver d’ofegar més als espanyols a base d’impostos per a pagar aquest sistema autonòmic que per descomptat és una font de desigualtats.
Fa poc va ser nomenada membre del Comitè Executiu Nacional. Això es deu a un major treball per la seva part en polítiques de visió nacional?
No crec que tingui a veure amb si fet més política, local o autonòmica o nacional. No sé quines són les motivacions que ha tingut el president per a proposar-me per a entrar en el seu Comitè Executiu Nacional. Porto treballant des del principi en Vox Castelló i crec que m’he esforçat sempre. L’única cosa que et puc dir és que estic molt orgullosa que que hagi comptat amb mi per a ser aquí, estem en un moment molt complicat, la responsabilitat és enorme i espero poder estar a l’altura.
Per què penses això és un moment molt complicat?
Em refereixo que és un moment molt complicat a nivell nacional, estem veient que tenim un govern que està destrossant la nació, que està que està pactant amb els separatistes, que estan pactant amb els que volen destrossar Espanya, que s’està recolzant en els hereus dels terroristes que van matar a molts compatriotes. Estem veient un govern que no repara en les despeses a l’hora de comprar de comprar el vot i cedir la sobirania nacional. Estem davant el pitjor govern de la història d’Espanya i el bon o mal moment per a Vox no és el fonamental, per a mi el fonamental és el bon o mal moment per a Espanya. Quan vaig entrar aquí, no vaig entrar en política per a fer gran a Vox, jo vaig entrar aquí per a fer gran a Espanya, Vox és simplement un instrument.
Quina és la lectura que fas de les eleccions gallegues?
Els resultats no són bons no són bons per a Vox, però el que és pitjor encara, no són bons per a Espanya. Almenys els separatistes no han entrat en l’en el govern, però per descomptat tindrem un govern que continua amb la immersió lingüística a Galícia. Tindrem un Govern a Galícia que és un defensor de l’Agenda 2030, que està destrossant a la nostra agricultura, que està destrossant la nostra ramaderia i que està destrossant la nostra indústria. Tindrem un Govern a Galícia que al matí diu que cal parar al sanchismo i a la tarda es posa a negociar amb ells el Consell General del Poder Judicial. Tindrem un Govern a Galícia que tenint majoria absoluta al Senat és capaç de negociar les Comissions Mixtes al Congrés i Senat obviant a Vox i és capaç de negociar aquestes comissions amb un govern que vol amnistia als colpistes a Catalunya.
A Vox ens hauria agradat tenir un millor resultat, però després de la campanya d’assetjament contra Vox, d’ocultació, de criminalització, de demanar-nos que no ens presentéssim. Llavors ara a Catalunya quan es convoquin les eleccions autonòmiques a Catalunya, Vox li demanarà al Partit Popular que no es presenti perquè Vox té més representació a Catalunya que PP i Ciutadans? Evidentment no ho farà perquè creiem que els catalans tenen de fet a votar el que vulguin segons les seves conviccions Vox ha augmentat en percentatge i ha augmentat el nombre de vots a Galícia i des d’aquí el nostre agraïment a aquests 32.000 gallecs que malgrat vent i marea, mai més ben dit, a Galícia ens han donat suport i quan arribi el 2028 Vox es presentarà a les eleccions gallegues sense demanar permís ni perdó a ningú.
S’ha pres el resultat de les eleccions com un senyal d’alerta de cara a les europees?
No, no és un senyal d’alerta. Vox tenim un full de ruta des d’un primer moment i tant ens dona si hi ha campanya electoral com si no. El nostre programa és el que és i l’anem portant a endavant com podem sempre tenint en compte la força que tenim i que ens han atorgat els ciutadans. Moltes vegades ens diuen “esteu en el govern i no esteu fent això” clar, però és que estem en un govern de coalició, si nosaltres tinguéssim més força, perquè podríem fer més part del nostre programa. Nosaltres hem de treballar amb la força que tenim a cada moment i nosaltres ens anem prenent decisions veient enquestes, ens guiem perquè ens vagin a criticar o ens vagin a lloar.
Considera que el 25 d’abril és el dia idoni per a celebrar el dia de les Corts Valencianes?
Avui dia, nosaltres mantindrem el 25 d’abril, se li ha trasllat als grups parlamentaris, perquè traslladin la Junta de Síndics una declaració institucional. Tampoc seria una responsabilitat de la presidència de les Corts sinó dels grups parlamentaris.
Desitja fer alguna valoració de la gestió de l’incendi de Campanar?
Simplement desitjo traslladar les meves condolences a les famílies dels morts, un missatge d’ànim als quals han de sobreposar-se a haver perdut tot, i per descomptat, enorme agraïment a policies, sanitaris i a tots els que ha estat treballant en aquests dies, i molt especialment als bombers que han hagut de lluitar contra un foc infernal.
