Espanya encara un nou mapa de riscos climàtics. Un any després de la dana que va negar València i va deixar al descobert límits de protecció insuficients, la successió d’inundacions, incendis i onades de calor evidencia que el país ha d’actualitzar la cartografia de perillositat per a adaptar l’urbanisme i excloure punts vulnerables. Investigacions en curs del CSIC i la Direcció General de l’Aigua apunten, amb dades històriques de diversos segles, que la riuada de 2024 a València podria haver sigut la major en tres-cents anys; la seua atribució exacta al canvi climàtic requerix sèries llargues, però el calfament ja influïx en el context d’esdeveniments cada vegada més extrems, segons el geòleg Gerardo Benito, especialista en hidrologia i inundacions.
Un de les fallades detectades és el desfasament d’alguns mapes de risc respecte a les zones inundables. En determinats trams s’han quedat curts en delimitar les àrees de perill, com va mostrar el comportament del barranc de Poio durant la dana valenciana: l’aigua va ocupar espai fora del que es preveu i va aconseguir zones urbanitzades. Quan la cartografia no reflectix la realitat, barris complets, servicis essencials i activitats econòmiques queden exposats sense saber-ho.
Benito, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, reconstruïx grans episodis de crescuda analitzant sediments antics per a avaluar la perillositat de nous esdeveniments. El seu treball convergix en una conclusió pràctica: si el risc canvia, els mapes i les regles d’ús del sòl han de canviar al mateix ritme.
Mapes desfasats i ocupació del territori
L’expert advertix de la presència d’infraestructures sensibles en zones d’alt risc: escoles, centres de salut o residències de majors. Identificar-les amb precisió i actuar en conseqüència —restringint usos o traslladant-les a llocs segurs— reduiria la vulnerabilitat directa dels col·lectius més exposats. A València, a més, l’urbanisme ha ocupat amb el temps antics corredors d’aigua; quan va arribar la dana, la plana d’inundació va recuperar el seu espai natural i va negar carrers abans d’aconseguir el litoral.
L’arc mediterrani espanyol concentra una combinació perillosa: pluges torrencials cada vegada més freqüents i un creixement urbà que no sempre ha incorporat la perillositat hidrològica en el seu disseny. Es registren episodis molt intensos de curta duració, amb fins a 185 litres per metre quadrat en una hora i 770 litres en 24 hores, i eixes pluges estan avançant cap a l’interior peninsular, afectant províncies com Albacete i comarques de l’interior de la Comunitat Valenciana.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ultima el tercer cicle de revisió dels mapes de risc de zones inundables, en un context en el qual les inundacions són, per freqüència i impacte, la catàstrofe natural més destructiva del país. Eixos mapes oficials poden consultar-se en el seu visor públic, però la ciutadania a penes els usa, sovint per desconeixement. Convertir la informació de risc en un hàbit de consulta i en un criteri bàsic a l’hora de viure, construir o planificar activitats ajudaria a disminuir danys evitables.
De la mitigació a l’adaptació
La responsabilitat enfront de les inundacions no és exclusiva del Govern. També exigix una cultura social del risc: l’exemple citat per Benito —al Japó, els xiquets entrenen què fer davant un terratrémol— contrasta amb la falta de preparació ací, on molts no sabrien com actuar davant un SMS d’alerta per risc d’inundació. Formació, simulacres i protocols clars poden marcar la diferència en minuts crítics.
Més enllà de l’aigua, l’emergència climàtica es manifesta en sequeres prolongades i onades de calor més duradores i intenses, amb rècords de temperatura i de períodes secs en comparació amb els últims mil anys. Segons l’expert, el món està lluny de limitar l’augment global a 1,5 o 2 graus i les mesures de mitigació resulten insuficients, una batalla que qualifica de pràcticament perduda. Eixa constatació no convida a la resignació, sinó a accelerar l’adaptació: respectar l’espai dels rius, revisar projectes en zones de risc i preparar infraestructures i servicis per a episodis extrems.
Actualitzar el mapa de riscos, ordenar el territori amb criteris hidrològics i protegir infraestructures crítiques són passos assumibles a curt termini. Cada revisió que acurta la distància entre mapa i realitat reduïx exposició i danys quan arribe la pròxima dana, el pròxim incendi o la pròxima onada de calor.
