Espanya haurà d’invertir 103.824 milions d’euros en la dècada vinent per a minimitzar els efectes de les sequeres i reduir els riscos d’inundació, segons un informe de Seopan i Typsa. La xifra s’aproxima a 104.000 milions i perseguix augmentar la resiliència hídrica i protegir població, activitats econòmiques i infraestructures.
El pla agrupa actuacions en dos blocs: 84.644 milions per a contrarestar la variabilitat de precipitacions i temperatures que provoca escassetat d’aigua, i 19.180 milions per a disminuir els danys per inundacions. Es proposa una combinació de noves infraestructures, modernització de les existents i millores de gestió, amb horitzó de deu anys.
Desglossament de les inversions
En el front de la sequera, es planteja actuar en adaptació al canvi climàtic i gestió de la demanda, amb una aposta per ampliar la dessalació i la reutilització de l’aigua per 10.933 milions. Estes solucions permeten disposar de recursos menys dependents de la pluja i aprofitar cabals ja usats, reduint la pressió sobre aqüífers i embassaments en períodes secs.
El gruix de l’esforç, 59.183 milions, correspon al cicle urbà de l’aigua per a complir les directives europees de proveïment i sanejament. Això implica renovar i ampliar captacions, tractaments, xarxes i depuradores per a assegurar la qualitat del subministrament, disminuir pèrdues en conducció i reforçar la capacitat de depuració, amb efectes directes en la salut pública i el medi ambient urbà.
Altres 7.647 milions es reserven a nous transvasaments i a optimitzar els existents, juntament amb l’avaluació de noves necessitats de regulació mitjançant preses i plans de conservació i manteniment. L’objectiu és equilibrar disponibilitats entre conques, augmentar la garantia de subministrament i assegurar màrgens de resposta davant episodis prolongats d’escassetat.
En matèria d’inundacions, l’informe preveu 9.443 milions per a millorar el drenatge urbà i reduir el risc pluvial. Les pluges intenses saturen xarxes i viaris; per això es plantegen actuacions per a incrementar la capacitat de desguàs i gestionar millor l’aigua a la ciutat, reduint anegamientos, afeccions al trànsit i danys en servicis essencials.
A més, es contemplen 4.644 milions per a adequació i modernització de preses conforme a les normes de seguretat vigents, amb especial focus en sobreeixidors, òrgans de desguàs i sistemes de monitoratge. A això se sumen 3.550 milions en mesures estructurals destinades a obres de defensa i a intervindre en àrees amb risc potencial significatiu d’inundació, amb la finalitat de protegir les poblacions i activitats situades aigües avall.
Zones de risc i actuacions en conques mediterrànies
El document recorda que 2,7 milions de persones viuen en zones inundables i més de 473.000 en àrees d’alt risc, per la qual cosa la prevenció no és només una qüestió tècnica, sinó de seguretat i planificació territorial. Reduir l’exposició i la vulnerabilitat exigix prioritzar projectes on l’impacte esperat siga major.
Com a apèndix, es detallen 4.052 milions d’inversió en conques mediterrànies. Es recomana l’execució o alternatives de les preses valencianes de Vilamarxant, Estubeny i del Marquesat, juntament amb una nova presa del Buseo i l’anticipació de la de Montesa. També s’arrepleguen actuacions en estudi en el barranc de Poio, el Pla de Quart i els barrancs de Saleta, Pozalet i Massanassa, amb una inversió conjunta de 424 milions, orientades a reduir el risc en episodis de pluges intenses.
L’informe subratlla la necessitat d’un marc financer estable i predictible i de coordinar els plans hidrològics de tercer cicle amb els plans de gestió del risc d’inundació de segon cicle. Advertix, a més, del baix grau d’execució de l’últim cicle, en el qual els Plans Hidrològics de Conca no van aconseguir el 30% de compliment, la qual cosa evidencia retards i limita l’eficàcia de les polítiques. Sense finançament i coordinació, les actuacions es dilaten i l’exposició a sequeres i inundacions persistix.
