L’economia submergida es presenta com un problema moral i social, a més d’econòmic. Un informe de la Fundació Étnor sosté que agreuja la desigualtat, debilita els servicis públics i llastra la productivitat. En l’origen del fenomen s’apunten fallades d’exemplaritat pública, desconfiança en les institucions, precarietat laboral i una permissivitat social que normalitza unes certes conductes.
L’estudi subratlla que combatre-la no és només tasca d’Hisenda o de la Inspecció de Treball: requerix una responsabilitat compartida que aconseguix a empreses, treballadors, consumidors i administracions. Quan part de l’activitat s’oculta, els qui complixen suporten una càrrega major i competixen en desavantatge; al mateix temps, l’Estat recapta menys i disposa de menys recursos per a sanitat, educació o servicis socials. Eixe cercle viciós deteriora la qualitat del públic i alimenta la sensació d’injustícia.
La directora acadèmica de Étnor, Adela Cortina, ha subratllat: ‘Cada acte de frau o d’incompliment mina la confiança comuna, erosiona el bé públic i debilita els llaços que sostenen la nostra convivència’. El minvament de confiança reduïx el compliment voluntari i encarix la vigilància, la qual cosa al seu torn facilita noves elusions.
Recuperar la corresponsabilitat
El document oferix una anàlisi ètica i social del fenomen i proposa recuperar l’ètica de la corresponsabilitat com a base del compliment voluntari. Planteja que la confiança ha de convertir-se en fonament del desenrotllament econòmic, la justícia i la cohesió social, perquè sense regles interioritzades i exemplaritat institucional, les normes perden eficàcia i es deslegitimen.
Segons algunes estimacions citades en l’estudi, l’economia submergida suposa el 34% del PIB a nivell mundial i una mica més del 20% a Espanya. El país se situa en la tercera posició després de Grècia i Itàlia i pràcticament doblega el pes de l’economia submergida de Països Baixos. Esta dimensió explica que la productivitat es ressenta: la competència deslleial desincentiva la inversió en innovació i qualitat i premia a qui incomplix.
Entre les recomanacions, Étnor proposa regulacions clares, justes i senzilles d’aplicar; demostrar amb fets que els recursos públics s’invertixen en benefici de la ciutadania; i actuar amb contundència enfront de l’explotació dels grups més vulnerables. També advoca per fomentar l’educació cívica i ètica en tots els nivells, impulsar l’exemplaritat institucional i empresarial, reforçar l’ètica del compliment en les organitzacions i teixir aliances entre empreses, administracions i societat civil.
L’informe suggerix a més crear ocupació digna; treballar amb organismes internacionals perquè les grans plataformes assumisquen obligacions fiscals i se sotmeten a control; i gestionar la responsabilitat fiscal com un actiu reputacional capaç d’atraure talent i bons professionals. ‘Els governants irresponsables no generen confiança, per molt que dominen els mitjans de comunicació i les xarxes socials’, advertix el text.
De cara a la ciutadania, recomana potenciar l’ètica cívica, avançar cap a una ciutadania activa basada en la corresponsabilitat i crear un registre de bones pràctiques tributàries que servisca de referència per a la formació, els mitjans i l’opinió pública. En la clausura de la presentació, el president de la fundació, Pedro Coca, ha assegurat coincidir amb la idea que ‘els empresaris hem de pagar impostos, però és important que els que gestionen els diners públics han de fer-lo amb responsabilitat’.
