El Conectabalear CV Manacor es va proclamar campió de la Copa del Rei per primera vegada després de véncer 3-1 al CV Melilla en la Font de Sant Lluís de València, un títol històric consolidat en la pegada de l’argentí Fausto Díaz, que va firmar 19 punts, i en la solidesa del bloqueig en els moments de màxima tensió. La final es va moure entre ratxes i ajustos tàctics, però el conjunt balear va gestionar millor els tancaments de set per a imposar el seu pla (25-22, 25-23, 17-25 i 25-21), abrigallat per una entrada massiva que va marcar un rècord en una trobada copera a Espanya amb 6.215 espectadors.
L’arrancada va confirmar l’equilibri propi d’una final. L’argentí Federico Martina, referència ofensiva de Melilla, i el polonés Adrian Kucharczyk, clau en el centre de la xarxa per a Manacor, van intercanviar colps mentres els avantatges rares vegades superaven els dos o tres punts. Amb el pas dels minuts, la rotació manacorí va trobar a Díaz amb pilota franca en eixida i avantbraços ferms en recepció. Un temps mort de Melilla no va frenar la inèrcia i un punt directe de servici de Carlos Nieves va obrir una bretxa de tres que va resultar decisiva. Melilla es va reenganxar amb el lideratge d’Arthur Nath i amagó amb una remuntada després d’un parcial de 1-6, però una fuetada de Díaz que va besar la línia va tancar la mànega 25-22, un colp anímic que va validar el guió balear: minimitzar errors i castigar cada recepció curta.
El segon set va canviar de guionista en l’inici amb el servici de Víctor Méndez, que va desordenar la recepció rival i va donar a Melilla els seus primers avantatges. No obstant això, Kucharczyk es va engegantir en la xarxa per a reequilibrar amb bloquejos consecutius i Manacor va tornar a manar. Els de la Ciutat Autònoma van acusar errors no forçats en el servici i enviaments llargs que van frenar els seus intents d’empat. Ni el temps mort de Melilla va alterar el pla: Manacor va tirar de paciència, va perdre fins a quatre boles de set sense descompondre’s i, amb tremp i pilota alta al seu receptor més fiable, va tancar 25-23 per a fregar la Copa. La sensació era nítida: quan l’intercanvi s’embrutava, el quadre blanc-i-vermell trobava un recurs més.
Reacció de Melilla en el tercer set
Melilla va firmar llavors el seu millor tram. Va bloquejar pràcticament tot en l’arrancada (parcial de 1-7) amb un Méndez omnipresent que va encendre a la seua afició, i encara que Manacor va acurtar del 3-9 al 7-9, la societat Méndez-Martina va sostindre la renda i va deixar la tercera pispa sense història per als azulones (17-25). Aquella reacció va allargar la final i va obligar el campió a reinicialitzar: calia recuperar el tall en servici i l’orde rere bloqueig.
Lluny d’ensorrar-se, Manacor va iniciar el quart set amb determinació. Els punts de Díaz i la pressió al servici de Nieves van retornar una renda de quatre que l’equip va defendre amb cap. Martina va espentar a Melilla amb més cor que pausa, però l’increment de la tensió va afavorir a un Manacor que va recuperar la seua solidesa de mans altes i lectura de col·locació. La fortalesa defensiva va noquejar progressivament al seu rival i va impulsar als seus dos estilets: un colp guanyador de Díaz i un bloqueig de Kucharczyk van col·locar el 19-13 que va encaminar el títol. Amb el partit controlat, el conjunt balear va triar la via pràctica: minimitzar riscos, jugar fàcil i tancar 25-21 per a estrenar el seu palmarés.
La veu de Martina després de la final
Després del xoc, Federico Martina va reconéixer el nivell de l’esdeveniment i la duresa de l’encreuament. ‘És per a llevar-se el barret. La veritat que és la sexta Copa del Rei que joc i l’organització ha estat a l’altura de les expectatives i les ha superades, fins i tot. Com a jugador és un plaer estar en pavellons així i sobretot amb este públic’, va valorar. Sobre el partit, va afegir: ‘Ha sigut un partit dur i sabíem que els enfrontaments amb ells havien sigut ja duríssims. Un va caure del nostre costat i un altre, per a ells. Han jugat un poc millor i s’han emportat la Copa’. I va explicar la clau del tercer set: ‘Sabíem que si no reaccionàvem en el tercer, no ens anàvem a acostar en el marcador. Crec que va ser un poc per la nostra reacció i que ells van baixar després de l’aturada del descans’.
En el repartiment de punts, a més dels 19 de Díaz, van destacar els 14 de Carlos Nieves i els 11 de Kucharczyk per a Manacor; a Melilla van brillar Martina (17), Nath (14), Malaber (16) i Méndez (10). La final, dirigida per Robles García i Fernández Fuentes, es va jugar davant 6.215 espectadors a la Fonteta, un marc que va subratllar la transcendència del títol per al club balear i la puixança del voleibol nacional.



