El Conectabalear CV Manacor es va proclamar campió de la Copa del Rei de voleibol després de véncer 3-1 al CV Melilla en la Font de Sant Lluís. Va ser el primer títol de la seua història, construït des de la regularitat i l’empenyiment del receptor argentí Fausto Díaz, autor de 19 punts. La final, abrigallada per 6.215 espectadors —rècord històric en una trobada copera a Espanya—, va deixar parcials de 25-22, 25-23, 17-25 i 25-21.
L’arrancada va ser un intercanvi de colps que va subratllar la igualtat d’una final. L’argentí Federico Martina va tirar del Melilla i el polonés Adrian Kucharczyk va respondre per a Manacor, amb avantatges mínims en el marcador. Amb el pas dels punts, els balears es van assentar: les rematades de Díaz van obrir bretxa i van forçar el primer temps mort rival. Immediatament, un servici directe de Carlos Nieves va estirar la renda a tres. Melilla es va aferrar al lideratge d’Arthur Nath per a estrényer el set, però una fuetada de Díaz, que va caure sobre la línia, va tancar la primera pispa 25-22.
En el segon set, Melilla va reaccionar amb el servici de Víctor Méndez i va prendre els seus primers avantatges. No obstant això, el bloqueig de Kucharczyk va retornar el control a Manacor. Els errors no forçats de Melilla —servicis perduts i pilotes fora— van fer mal en moments clau, mentres els manacorins alternaven potència i subtilesa, com en la finta de Díaz que va alçar a la Fonteta. Malgrat malgastar fins a quatre boles de set, la solidesa blanc-i-vermella va imposar el seu ritme per al 25-23, un colp anímic que els va acostar a la Copa i va obligar el seu rival a remar contracorrent.
Reacció de Melilla
El tercer parcial va canviar el guió. Melilla va firmar un 1-7 d’eixida amb un Méndez omnipresent que va bloquejar atacs i va encendre a la seua afició. Manacor amagó amb tornar al partit (del 3-9 al 7-9), però la parella Méndez-Martina va sostindre als nord-africans, que van retallar diferències amb autoritat i a penes van concedir segones opcions. El 17-25 va retornar l’emoció i va evidenciar que, sense pressió al braç, Melilla trobava punts més nets i continuïtat en el seu servici.
Així i tot, Manacor no es va descompondre. Va arrancar el quart set amb encert en el side out, punts de Díaz i l’amenaça al servici de Nieves per a recuperar un matalàs de quatre. Martina va espentar a Melilla amb més cor que cap, però el bloc i la defensa manacorina van tornar a ser continus, guanyant metres en la xarxa i desactivant els intents rivals. Un colp guanyador de Díaz i un bloqueig de Kucharczyk van establir el 19-13, renda que els balears van administrar amb cap fins al 25-21 per a segellar una victòria llaurada en l’orde tàctic i en la gestió emocional dels moments calents.
Veus i premis
El colocador Rubén Lorente, triat millor jugador del torneig, va subratllar l’ambient i el camí que deixa esta edició: ‘Ha sigut preciós veure com està el pavelló i tant de bo es poguera donar sempre així, tots els caps de setmana i tots els pavellons. La veritat que crec que este és el camí perquè cresca el voleibol a Espanya’. Va reconéixer que el títol és ‘difícil d’assimilar’: ‘Encara estem assumint el ser campions, però estic increïblement feliç’. Sobre la trajectòria de l’equip, va apuntar que en un torneig així ‘no hi ha marge d’error’ i que ‘òbviament et reforça haver guanyat a un equip com eixe, però també forma part del procés que estem tenint durant tot l’any’, en referència a la semifinal.
En l’anàlisi rival, Federico Martina va valorar l’organització i el nivell competitiu: ‘La Copa del Rei ha superat les expectatives‘. Va afegir: ‘És per a llevar-se el barret. La veritat que és la sexta Copa del Rei que joc i l’organització ha estat a l’altura de les expectatives i les ha superades, fins i tot. Com a jugador és un plaer estar en pavellons així i sobretot amb este públic’. Sobre la final, va admetre: ‘Ha sigut un partit dur i sabíem que els enfrontaments amb ells havien sigut ja duríssims. Un va caure del nostre costat i un altre, per a ells. Han jugat un poc millor i s’han emportat la Copa’. L’estadística va deixar a Díaz (19) com a màxim anotador manacorí, secundat per Nieves (14) i Kucharczyk (11); i a Martina (17), Malaber (16) i Nath (14) com a referents ofensius de Melilla.



